Resultats de la cerca
Es mostren 345 resultats
traumatisme
Patologia humana
Procés traumàtic.
Entre els traumatismes que comporten pertorbacions neuropsíquiques importants, d’intensitat, duració i gravetat variables, hi ha els traumatismes cranials , oberts o tancats, en la majoria dels quals hi ha commoció cerebral sovint poden derivar-se'n afàsies i agnòsies, complicacions infeccioses meningitis, cefalàlgies i àdhuc epilèpsies les quals apareixen a vegades 10 o 15 anys després del traumatisme pel que fa a les neurosis consecutives als traumatismes cranials, cal esmentar com a manifestacions més comunes el bloqueig i l’afebliment de les funcions del jo, les…
ranura de temps
Electrònica i informàtica
Interval de temps determinat en què es divideix el període de temps durant el qual diversos dispositius transmeten en una xarxa determinada.
S’utilitza en diferents sistemes de comunicacions, com sistemes de telefonia mòbil, l’Ethernet o la Wi-Fi, prenent valors diferents en cada cas En el cas de la telefonia mòbil cellular, usuaris diferents tenen assignades i utilitzen ranures de temps diferents En el cas de l’Ethernet i la Wi-Fi, la transmissió comença l’inici de la ranura de temps, i s’estén durant diverses ranures consecutives Diferents usuaris poden intentar iniciar la seva transmissió en la mateixa ranura, però només pot ser utilitzada per un en cada moment
decatló
Esport
Prova combinada d’atletisme que comprèn deu disciplines.
Es fa en dues jornades consecutives en l’ordre següent en la primera, 100 metres llisos, salt de llargada, llançament del pes, salt d’alçada, i 400 metres llisos en la segona, 110 metres tanques, llançament del disc, salt amb perxa, llançament de la javelina i 1 500 metres llisos Cada prova puntua segons la marca obtinguda, i la suma de totes plegades dóna el resultat final Els punts són atorgats segons unes taules adoptades per la Federació Internacional d’Atletisme Forma part dels Jocs Olímpics des del 1912
Gianni Bugno
Ciclisme
Ciclista italià.
Professional des del 1985 i dues vegades consecutives campió del món 1991 i 1992, ja havia estat tercer classificat el 1990 En el Tour de França fou tercer els anys 1990 i 1992, i segon a l’edició del 1991 Ha guanyat diverses curses per etapes la volta a Romania, la volta a Trentino 1990, etc i proves classificatòries com la Milà-San Remo 1990, o la Clàssica de Sant Sebastià 1991, com també nombroses etapes del Giro d’Itàlia guanyador el 1990 i del Tour de França
Pujada al castell de Montjuïc
Atletisme
Prova atlètica que se celebrà anualment a Barcelona entre el 1978 i el 1985.
Organitzada pel Futbol Club Barcelona, tenia lloc al final del mes d’octubre, per a cloure la temporada La cursa completava un recorregut de 4300 m, des de l’avinguda de Rius i Taulet davant les Fonts de Montjuïc fins a les portes del castell de Montjuïc En el palmarès, hi figuren Miguel Bartolomé, Antonio Prieto, Amado Hernández, Martín Fiz i la vallesana Antònia Griñó que guanyà diverses vegades Els darrers cinc anys també es disputà en marxa atlètica, i alguns dels guanyadors foren Andrés Marín, Manuel Alcalde tres vegades consecutives, 1982, 1983, 1984 i Emilia Cano
Andreu Borràs Samarra
Hoquei sobre patins
Entrenador d’hoquei sobre patins i dirigent esportiu conegut com H.H.
Començà la seva vinculació amb aquest esport com a delegat del Reus Deportiu durant els anys cinquanta i el 1962 passà a ser l’entrenador del primer equip Sota la seva direcció, el Reus guanyà sis Copes d’Europa consecutives 1967-72, sis Lligues estatals 1966, 1967, 1969-72, tres Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971 i un Campionat de Catalunya 1967 Deixà el càrrec en acabar la temporada 1971-72 i uns quants anys després tornà al club com a delegat També fou ajudant d’August Serra en la selecció espanyola júnior que guanyà l’europeu del 1964
Jordi Cervera Martínez

Jordi Cervera Martínez
Arxiu J. Cervera
Natació
Nedador especialitzat en proves de llarga distància.
Conegut com el Tragamilles de Reus i membre del Club Natació Reus Ploms, establí el rècord del món de resistència nedant 88712 m durant 24 hores consecutives a la piscina del club 1982 Creuà el canal de la Mànega 1984 També creuà l’estret de Gibraltar 1985, participà en raids al Nil i el Canal de Suez i en la travessia Sóller-Tarragona per relleus, que suposà una nova plusmarca mundial 1994 Fou vicepresident del CN Reus Ploms Rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la ciutat de Reus i fou designat millor esportista de la província de Tarragona
anàlisi
Electrònica i informàtica
Estudi d’un problema des del punt de vista de la informació, descomponent-lo en unitats més petites, esbrinant-ne l’estructura, aïllant els tractaments bàsics de la informació i dissenyant els algorismes que els realitzin.
Se sol dividir en dues fases consecutives, funcional i orgànica generalment encomanades a persones diferents l’anomenat analista funcional i l’orgànic La fase de l' anàlisi funcional és aquella en què hom estudia l’estructura lògica de les informacions i dels processos sense atendre la manera de resoldre el problema amb un sistema informàtic concret La fase de l' anàlisi orgànica és aquella posterior a la funcional, consistent en el disseny de l’estructura de dades en les diferents memòries d’un ordinador i també dels algorismes generals de tractament, especialment a nivells de…
Albert Llorens Ibarz
Albert Llorens Ibarz
Federació Catalana de Gimnàstica
Gimnàstica
Gimnasta.
Especialitzat en gimnàstica artística, s’inicià al collegi Sant Miquel de Barcelona i fou subcampió d’Espanya juvenil 1962 Participà amb la selecció espanyola en dos Campionats del Món 1966, 1970 i tres Campionats d’Europa 1967, 1971, 1973 El 1969 aconseguí cinc títols de campió d’Espanya —concurs general, terra, anelles, cavall amb arcs i barra fixa— i dos subcampionats El 1971 fou campió en cavall amb arcs i el 1973, en paralleles Fou deu vegades consecutives campió de Catalunya 1965-74 Fou entrenador del Club Gimnàstic Sant Miquel i professor de gimnàstica de l’INEFC
dia

El dia solar
© Fototeca.cat
Astronomia
Interval de temps que triga la Terra a donar una volta sobre ella mateixa.
Des de l’antigor, ha estat emprat el dia com a unitat bàsica de temps, i com a tal unitat hom n'ha anat redefinint més i més acuradament la durada Inicialment, cada poble assignava al dia una durada pròpia o bé les hores de llum diürna, com els babilonis, o bé les 24 hores, com els alexandrins Els romans el dividiren en dotze hores iguals, repartides en cicles de tres hores prima, tèrcia, sexta i nona Entre els jueus, el dia començava al capvespre, segons les normes bíbliques Al segle IV aC els grecs descobriren el mecanisme dels eclipsis, amb la qual cosa comprengueren la natura de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina