Resultats de la cerca
Es mostren 688 resultats
Guillem d’Entença
Història
Fill natural de Gombau, procurador de València, i d’Estefania de Sicília.
Heretà del seu pare Benavarri i altres llocs, que el rei li féu canviar per altres béns paterns 1309 Anà a la conquesta de Sardenya, on obtingué els llocs de Furtei i Villa Grata, que després vengué 1332 Els infants Alfons i Teresa li donaren el lloc d’Ivars, on no fou gaire ben rebut, i també, en alou, el palau i el castell de Barbastre 1325 Fou alcaid de Candanchú Alfons III el convocà a la croada que projectava contra Granada 1331 Per mort sense fills, la seva heretat passà als seus nebots
Incidents a Catalunya en el dia de la Constitució espanyola
A Barcelona, Reus i Girona tenen lloc manifestacions independentistes contra la Constitució espanyola de 1978, amb cremades públiques de la Carta Magna A Girona, els mossos d’esquadra carreguen contra els manifestants i simultàniament Societat Civil Catalana convoca una manifestació a favor de la Constitució A Barcelona un miler i mig de persones, segons la Guàrdia Urbana, participen en la manifestació convocada per la plataforma Catalunya Suma, també a favor de la Constitució, juntament amb PP i Vox Ciutadans es retira de la marxa en protesta per una pancarta que demanava la retirada de la…
Manifestació de Societat Civil Catalana contra l’independentisme
L’entitat unionista Societat Civil Catalana convoca una manifestació que, sota el lema "Per la concòrdia, per la democràcia, per Catalunya stop procés", recorre el passeig de Gràcia de Barcelona Hi assisteixen també destacats representants polítics de l’espanyolisme el líder del PP Pablo Casado, i de Ciutadans, Albert Rivera i, entre els socialistes, el ministre d’Afers Estrangers en funcions Josep Borrell, el president del Senat Manuel Cruz, i el primer secretari del PSC, Miquel Iceta També hi assiteix el regidor per Barcelona Manuel Valls La Guàrdia Urbana xifra l’assistència en 80000…
Conferència de les Nacions Unides sobre el Comerç Il·legal d’Armes i Lleugeres
Conferència de les Nacions Unides que tingué lloc al juliol de 2001 per a l’erradicació del comerç il·legal d’aquest tipus d’armament.
Precedit per tres reunions preparatòries hom hi acordà un Programa d’Acció, l’aplicació del qual els estats eren responsables en els respectius territoris, i dels progressos del qual havien de donar compte a les Nacions Unides Hom convocà el 2006 una nova conferència de revisió del document de la qual no sortí, però, cap resolució a causa dels desacords de les parts imnplicades Posteriorment, hom n’ha convocat el 2003, 2005, 2008 i 2010 de resultats escassos Només en la de 2010 hom pogué arribar a elaborar un document conjunt relatiu al tràfic d’armes transfronterer
república Romana
Història
Règim establert a Roma del 9 de febrer al 4 de juliol de 1849, arran de la revolució produïda a la ciutat (novembre del 1848) i de la fugida subsegüent del papa Pius IX.
El parlament romà formà un govern provisional i convocà una assemblea constituent 5 de febrer de 1849, que deposà el pontífex i proclamà la república Governada per Giuseppe Mazzini , que aviat compartí el poder amb Saffi i Armellini, en fou confiat l’exèrcit a Giuseppe Garibaldi Atacada per una expedició militar enviada pel president de França Lluís Napoleó —que intentà d’atreure's així els catòlics francesos i la simpatia del papa—, sucumbí després de prop d’un mes de setge 3 de juliol L’endemà Pius IX entrà a Roma i hi restablí el seu govern
Constantí IV
Història
Emperador bizantí (668-685).
Fill de Constant II Hagué de compartir el govern amb els seus germans Tiberi i Heracli fins que aconseguí d’eliminar-los Durant cinc anys 673-677 resistí els intents dels àrabs de penetrar a Constantinoble, i sembla que una de les raons del seu èxit fou la utilització per primera vegada del foc grec Aconseguí que els serbis i els croats reconeguessin la sobirania de l’Imperi i es convertissin al cristianisme La campanya contra els búlgars 679, que havien traspassat la frontera del Danubi, no tingué èxit Convocà el tercer concili de Constantinoble, sisè ecumènic 680-681, que…
La presidenta de la República de Corea, suspesa del càrrec
Park Geun-hye, presidenta de la República de Corea des del 2013, és suspesa del càrrec després que els tribunals li retirin la immunitat per tal que pugui ser jutjada Al desembre del 2016 el Parlament va votar a favor del seu processament i l’inici del judici té lloc el 23 de maig de 2017 Park Geun-hye està acusada de tràfic d’influències i d’obtenir grans sumes de diners a través d’una xarxa d’organitzacions benèfiques La substitueix en el càrrec el primer ministre, Hwang Kyo-ahn, que convoca eleccions presidencials per al mes de maig La destitució ha anat precedida de manifestacions…
Louis Habert de Montmort
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1680-95).
Fill d’Henri-Louis Habert, senyor de Montmort Abat de Notre-Dame-des-Roches, París 1670, prengué possessió de la diòcesi d’Elna el 1682 S'esforçà a restaurar-hi l’ordre i la disciplina, molt relaxada per la manca de bisbes residents des que el bisbat havia passat a la corona francesa Es preocupà de l’educació del clericat, amb clara intenció de francesització Convocà sínodes el 1685 i el 1692 Edità un manual per al seu clericat en francès i en català, i el 1684 fundà una missió o sèrie de sermons que calia predicar cada set anys Restaurà l’hospital de la Misericòrdia, establert…
Institut de Foment del Treball Nacional
Institució proteccionista creada el 1879 a partir de la fusió entre el Foment de la Producció Nacional i l’Institut Industrial de Catalunya.
Entre els seus dirigents cal esmentar els presidents Josep Ferrer i Vidal i Manuel Feliu i Coma i els secretaris Francisco José Orellana i Pere Estasen i Cortada Organitzà exposicions sobre productes industrials catalans, muntà una biblioteca econòmica, s’oposà a la reforma de la contribució industrial del 1881, convocà diverses manifestacions proteccionistes per combatre l’aplicació de la base cinquena de l’aranzel del 1869 i publicà nombrosos manifests contra els tractats comercials perjudicials per a la indústria catalana Des del 1880 publicà una revista ‘El Eco de la…
Societat Catalana d’Estudis Jurídics Econòmics i Socials
Antiga filial de l’Institut d’Estudis Catalans creada el 1950
Fou impulsada inicialment per un grup de joves llicenciats entre ells Josep MAinaud, Enric Jardí, Joan Seguí, Lluís Torras, etc, tutelat per eminents juristes i professors de la universitat i dels Estudis Universitaris CatalansEls seus primers presidents foren Lluís Duran i Ventosa i Francesc de P Maspons i Anglasell Antoni M Borrell i Soler en fou membre honorari, i J Carreras i Artau, delegat de l’Institut Convocà repetidament dos premis —Francesc Eiximenis i Maspons i Anglasell— i publicà una Miscellània Borrell i Soler L’any 1987 es desglossà en la Societat Catalana d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina