Resultats de la cerca

Migcampista procedent del PSV Eindhoven 1995-98 holandès Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1998-2004, amb el qual disputà 292 partits i arribà a ser capità Guanyà una Lliga 1999 i dues Copes de Catalunya 2000, 2004 i aconseguí 31 gols en 205 partits de Lliga Deixà el club convertit en el jugador estranger que més partits jugà amb la samarreta blaugrana Disputà dues Eurocopes 2000, 2004 i dues Copes del Món 2002, 2006 amb la selecció holandesa

Format en el Reus Deportiu, jugà un any de juvenil al Patí Reus i es proclamà campió d’Europa júnior 1972 amb la selecció espanyola Com a suplent de Santi García, visqué l’època daurada del Reus Deportiu, amb el qual guanyà cinc Lligues 1969-73, tres Copes 1970, 1971, 1973, quatre Copes d’Europa 1969-72 i un Mundialet de clubs 1969 La temporada 1981-82 fitxà pel Club Patí Cambrils, en què acabà la seva carrera

S’inicià a l’HC Sant Just i el 1967 fitxà pel juvenil del FC Barcelona La temporada 1968-69 debutà amb el primer equip, en el qual jugà fins el 1976, que ho deixà per una malaltia El 1969 fou subcampió d’Europa júnior amb Espanya i amb el Barça guanyà dues Copes d’Europa 1973, 1974, una Lliga 1974 i dues Copes d’Espanya 1972, 1975 Del 2002 al 2005 entrenà el Sant Just

S’inicià al Club Tennis Barcino i passà a l’equip reserva del Futbol Club Barcelona El 1964 fitxà pel Reus Deportiu juntament amb el seu germà Joaquim, on jugà fins que es retirà, el 1971 Guanyà cinc Copes d’Europa 1967-71, cinc Lligues 1966, 1967, 1969, 1970, 1971, tres Copes d’Espanya 1966, 1970, 1971, un Mundial de clubs 1969 i un Campionat de Catalunya 1964 Posteriorment fou mitja temporada entrenador del Reus Deportiu 1975-76

Presidí el Club de Tennis Tarragona 1977-85 Fou president de la Federació Espanyola de Tennis 1985-2004 i, sota el seu mandat, l’equip espanyol guanyà dues Copes Davis 2000, 2004 i quatre Copes Federació 1991, 1993, 1995, 1998 Formà part del Comitè Olímpic Espanyol Fou també president de la Federació Europea de Tennis 2000-04 Rebé el Reial Orde al Mèrit Esportiu i el títol de president d’honor de la Federació Espanyola de Tennis 2011

Defensa que s’inicià a la Unió Esportiva Horta i el 1981 passà al Club Hoquei Mollet, amb el qual debutà a la màxima categoria Després jugà al Cerdanyola Hoquei Club 1983-84, el Club Esportiu Noia 1984-86, el Hoquei Club Liceo 1986-93, el Futbol Club Barcelona 1993-96 i el Club Patí Vilafranca 1996-98, on es retirà Conquerí tres Copes d’Europa 1987, 1988, 1992, tres Copes Intercontinentals 1989, 1990, 1993, quatre Supercopes d’Europa 1988, 1989, 1990, 1993, una Recopa d’Europa 1989, cinc Lligues 1987, 1990, 1991, 1993, 1996, quatre Copes del Rei 1988,…

El 1958 fitxà per l’equip reserva del Futbol Club Barcelona Posteriorment jugà al Club Patí Vilanova 1963-67, amb el qual guanyà dos Campionats de Catalunya 1964, 1966 i una Copa d’Espanya 1964, i al CH Mataró 1967-70, amb el qual el 1968 conquerí una Lliga i una Copa d’Espanya El 1970 tornà al Barça, equip amb què conquerí les dues primeres Copes d’Europa del club blaugrana 1973, 1974, a més d’una Lliga 1974 i dues Copes d’Espanya 1972, 1975 Anà al Cerdanyola Club d’Hoquei 1976-79, de primera divisió, amb el qual el 1977 pujà a la màxima categoria A continuació,…

S’inicià en el Cerdanyola Club d’Hoquei, des d’on passà al juvenil del Futbol Club Barcelona Com a sènior jugà en la Unió Esportiva Horta 1997-98, el Cerdanyola CH 1998-99, el Lleida Llista Blava 1999-2000, el SHUM Maçanet 2000-01, el Patín Macarena 2001-02, el Club Patín Alcobendas 2002-04 i el Prato d’Itàlia 2004-05, fins que tornà al FC Barcelona 2005-10 Amb el Lleida i el Macarena assolí l’ascens a l’OK Lliga, i amb el Prato fou subcampió de la Lliga i la Copa italianes Amb el Barça guanyà tres Lligues Europees 2007, 2008, 2010, quatre Copes Continentals 2005-08, dues …

Debutà en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona a setze anys, amb el qual es proclamà campió estatal, i tot seguit jugà amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista Passà al primer equip del Barça el 1950, en el qual  jugà fins el 1957 i aconseguí dues Lligues 1952 i 1953, una Copa Llatina 1952 i quatre Copes d’Espanya 1951, 1952, 1953 i 1957, a més de les copes Eva Duarte del 1952 i el 1953, competició predecessora de l’actual Supercopa Aquest equip, popularment conegut com “Barça de les Cinc Copes”, incloïa també com a titulars Estanislau Basora ,…

S’inicià al CP Vic, però des dels dotze anys juga al CP Voltregà, equip amb el qual ha guanyat dues Copes d’Europa 2008, 2011, cinc Campionats d’Espanya 2003, 2005-08, dues Lligues espanyoles 2011, 2012, quatre Copes de la Reina 2006, 2007, 2008, 2011 i set Lligues catalanes 2003-09 Ha estat internacional absoluta tant amb Espanya com amb Catalunya Amb la selecció espanyola guanyà dos Campionats del Món 2000, 2008 i un Campionat d’Europa 2009