Resultats de la cerca

Els seus orígens barregen conceptes llegendaris, històrics, religiosos, mitològics i fantàstics i està documentat des dels inicis de les processons de Corpus El bestiari festiu es pot dividir en tres grups bestiari fantàstic, bestiari quotidià lúdic i bestiari solemne, sense que aquesta diferenciació exclogui l’existència d’elements que puguin pertànyer a més d’un d’aquests grups per la seva funció, tradició o característiques concretes

Fou professor a Rotterdam, a la Haia i a Leiden La seva obra és publicada principalment a les revistes Mnemosyne , Museum , Philologische Wochenschrift i Vigiliae Christianae Entre les seves edicions de Tertullià destaquen les preparades per al Corpus Christianorum, d’una gran erudició i d’un gran sentit crític No pogué acabar l’edició crítica de les obres de Pacià de Barcelona, que preparava des del 1931

Encarregat per l’Acadèmia de Berlín de redactar el volum segon del Corpus Inscriptionum Latinarum , recollí les inscripcions romanes conegudes de la península Ibèrica i en revisà moltes Publicà el primer gran recull d’inscripcions ibèriques Monumenta Linguae Ibericae, Berlín 1893 i el d’inscripcions paleocristianes Inscriptiones Hispaniae cristianae , Berlín 1871 suplement 1900 Publicà també La arqueología en España 1888, que obtingué un dels primers premis Martorell

Els personatges simbolitzen idees abstractes que plantegen, d’una manera discursiva, problemes d’abast teològic, amb un mínim d’acció en la seva època de plenitud, i gràcies especialment a l’obra de Calderón de la Barca, foren posades en joc unes tècniques molt evolucionades i una gran riquesa escenogràfica Destinada a ésser representada en la festivitat de Corpus Christi, fou el resultat d’una transacció entre el costum popular medieval de celebrar la diada amb representacions teatrals i les exigències de la reforma catòlica, tal com fou aplicada, després del concili de Trento,…

Membre destacat de l’escola dels glossadors, professà a Perusa, a Bolonya, a Pisa, a Pàdua i a Pavia Ocupà càrrecs públics importants i assessorà el papa en diverses ocasions Entre les seves obres, impreses al segle XV, destaquen els comentaris al Corpus iuris civilis , al Liber Feudorum i als primers llibres de les Decretals És un dels autors esmentats amb més freqüència pels expositors antics del dret català

La més antiga i més important és l’ Auto de los Reyes Magos Reis Mags, datat entre els segles XII i XIII A partir del segle XVI al qual pertanyen les 96 peces rudimentàries, contingudes al codi d’ Autos viejos , totes elles de tema religiós i destinades, sembla, a ésser representades a l’església l’ auto es contaminà amb el misteri del Corpus Christi i donà lloc a l’ acte sacramental

Fou llibert d’August Escriví cinc llibres de faules sota els regnats de Tiberi, Calígula i Claudi Sejà el processà per allusions fetes en la seva obra El model de Fedre és Isop, amb elements grecs i d’invenció pròpia En l’antiguitat i a l’edat mitjana fou conegut només per un corpus en prosa Romulus o Aesopus latinus , fins al segle XVI, que fou conegut directament

Fill del pintor acadèmic André Devambez 1867-1944, estudià a les escoles franceses d’arqueologia d’Atenes i de Constantinoble Interessat per l’arqueologia grega, dirigí importants excavacions a Thassos Del 1937 al 1973 fou conservador de les antiguitats gregues i romanes del Musée du Louvre i, parallelament desenvolupà una prolífica tasca docent Dirigí un quant temps la publicació “Corpus vasorum antiquorum” Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans

Fill de Josep Galceran de Pinós i de Saciera, òlim d’Alentorn, i de Josepa de Pinós i d’Urries, la qual succeí Deixà inèdits treballs sobre arqueologia i heràldica Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1731, i el 1768 en fou nomenat president Hi llegí diversos treballs en català, com una Descripció del miracle que féu Sant Magí o una Dècima catalana sobre la processó del Corpus , llegida el 1756

Simbolitza el mal, i concretament el diable És una resta de les representacions teatrals o entremesos de la festivitat del Corpus, en les quals acompanya sant Miquel, sant Jordi o santa Margarida A Girona és documentat ja al segle XVII amb el nom de dragoní Uns altres animals fantàstics com la víbria, el marraco, la tarasca, la mulassa o mula guita, o la cuca fera de Tortosa hi són relacionats com a símbol del mal