Resultats de la cerca
Es mostren 636 resultats
Guillem I de Ribagorça
Història
Comte de Ribagorça (947-975), fill de Miró I i de Gemona.
Governà amb el seu pare, almenys des del 947 Després ho féu amb el seu cosí germà Ramon II i, a continuació, amb els fills d’aquest, Unifred II, Arnau I i Toda I, i la vídua Garsenda de Fesenzac Com el seu pare, sembla haver-se encarregat especialment de la Ribagorça oriental Féu donacions a Lavaix 962 i a Ovarra 975 No se sap que es casés ni que tingués successió
Gregori V
Cristianisme
Nom que adoptà Brun de Caríntia en esdevenir papa (996-997 i 997-999).
Era cosí de l’emperador Otó III, que li conferí el nomenament i que el reinstaurà en el soli després de la revolta de Crescenci L’any 998 presidí amb l’emperador un sínode —al qual assistí també el comte Ermengol I d’Urgell—, en el qual fallà la titularitat del bisbat d’Osona a favor d’Arnulf i contra Guadall Hom conserva a Vic la butlla papal que comunica la decisió
David VI de Geòrgia
Història
Rei de Geòrgia (1245-70).
Fill de Jordi IV, la seva tia i regent Rusudana proporcionà la corona al seu fill David V A la seva mort 1245 David VI fou coronat pels nobles i els mogols i governà juntament amb el seu cosí, l’un a la Geòrgia oriental i l’altre a l’occidental Participà en l’ocupació de Bagdad 1258, en l’expedició a Egipte 1260 i en les lluites internes dels mogols, contra Batu Kan
Rafael Riera i Vidal
Economia
Política
Teatre
Comerciant, director de teatre i polític.
El 1904 emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba, a Guantànamo El 1915 fundà, amb el seu cosí Antoni Àrias i Vidal, l’empresa Riera y Cía, dedicada a la fabricació de maletes, baguls i matalassos Afeccionat a la música i al teatre, fou director d’una companyia de sarsuela que actuava en el Teatro Vista Alegre de Santiago de Cuba 1916 Fou soci fundador del Blok Nacionalista Cathalònia 1911 i membre del Catalunya Grup Nacionalista Radical
Wilhelm Wien
Física
Físic alemany.
Estudià la descàrrega elèctrica en els gasos, els raigs catòdics i canals, la difracció de la llum, els fluids i, sobretot, la radiació del cos negre, del qual enuncià 1893 la coneguda llei que duu el seu nom Aquests treballs li valgueren el premi Nobel de física, que li fou atorgat el 1911 El seu cosí, Max Wien Königsberg 1866 — Jena 1938, també físic, collaborà amb Röntgen i treballà en oscillacions d’alta freqüència i radiotelegrafia
Fèlix de Bona
Economia
Economista.
Es traslladà a Madrid, juntament amb el seu cosí l’economista Joan Eloi de Bona i Ureta, per indicació de Pròsper de Bofarull Fou redactor de “La Discusión” 1850-59 i d’altres diaris polítics Defensor del lliure canvi, formà part de l’Asociación para la Reforma de los Aranceles i fou un dels fundadors de la Sociedad Abolicionista Española 1865 És autor d' Economía popular 1870 i La huelga publicada pòstumament, novella en defensa del lliurecanvisme
Arabella Stuart
Història
Filla de Charles Stewart, catorzè comte de Lennox, i d’Elizabeth Cavendish.
Enric VI de França es volgué casar amb ella, però Elisabet I ho impedí Quan Jaume VI d’Escòcia, cosí seu, ja havia cenyit la corona anglesa, Arabella volgué casar-se amb William Seymour després duc de Somerset, fill de lord Beauchamp, antic pretendent al tron anglès, però el rei s’hi oposà malgrat tot, es casaren secretament Empresonats, s'escaparen, però ella fou capturada i empresonada a la Torre de Londres, on embogí i morí
Anna I de Bretanya

Lluís XII de França i Anna de Bretanya en una miniatura de Remedes de L'Une et L'Autre Fortune (1503)
Història
Duquessa sobirana de Bretanya (1488) i dues vegades reina de França, filla i hereva de Francesc II, darrer duc de Bretanya.
Es casà amb Carles VIII, rei de França 1491 aquest matrimoni, que fou precedit de moltes intrigues i de temptatives fallides, representava l’associació de Bretanya a la monarquia francesa Governà aquests països durant les guerres estrangeres del rei Quan aquest morí, hom obtingué l’anullació d’un primer lligam del nou rei de França, Lluís XII, cosí del precedent, per casar-lo amb Anna de Bretanya 1499 per tal d’assegurar la unió de Bretanya amb França
Francesc Manuel de los Herreros i Schwager
Literatura catalana
Científic, periodista i funcionari.
El 1825 fundà l’Acadèmia Menorquina de Belles Lletres Catedràtic i director 1846-1900 de l’Institut Balear de Ciutat, collaborà al Diario de Palma Tingué una gran amistat amb l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria, del qual en fou apoderat Escriví monografies, com El puerto de Mahón 1898, i obres teatrals en castellà Era cosí de l'escriptor Manuel Bretón de los Herreros i pare de la també escriptora Manuela de los Herreros i Sorà
Bernat de Vilamarí

Sepulcre de Bernat de Vilamarí, al claustre del monestir de Montserrat
© Lluís Prats
Història
Militar
Almirall, senyor de Palau-saverdera i fill de Berenguer de Vilamarí i de Constança.
Succeí el seu cosí Joan de Vilamarí com a cap del llinatge i com a almirall i capità general de l’armada En vida de Joan, havia collaborat en la lluita contra els turcs, a la costa d’Egipte i a Rodes Obtingué el feu de Bosa, a Sardenya, que havia estat del dit cosí Joan 1479 més tard li fou donat en alou 1488, i adquirí, també a l’illa, la comarca d’Opia Atacada Òtranto pels turcs, hi fou enviat en ajut de Ferran I de Nàpols 1480, i al seu servei lluità després contra Venècia 1483 Fou nomenat formalment capità general de l’armada per a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa 1491…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina