Resultats de la cerca

En un cristall, nombre d’àtoms o de grups d’àtoms que són els veïns més pròxims a un determinat àtom o ió Hom obté informació directa sobre els nombres de coordinació, i alhora sobre les diverses distribucions geomètriques dels grups coordinats entorn de l’àtom central, per mitjà de la difracció de raigs X i, d’una manera indirecta, per mitjà de l’estudi dels moments dipolars, propietats magnètiques i espectres electrònics del compost

Situada a la confluència del Xi Jiang amb el Gui Jiang, és un important port fluvial i un centre comercial Té indústries tèxtils, químiques, del calçat, del cristall, de refinatge de sucre, etc El seu nom tradicional 589-1946 fou Cang Wu o Ts’ang-wu La ciutat experimentà un creixement extraordinari amb l’establiment de plantes químiques productes farmacèutics i àcid sulfúric entre el 1920 i el 1930, que foren destruïdes durant la guerra sinojaponesa 1937-45

Segons la tradició recollida el 1508, fou lliurada personalment per la Mare de Déu a un sacerdot tortosí Conservada originàriament en un reliquiari de cristall i d’argent del s XV, entre el 1672 i el 1725 li fou construïda i dedicada una sumptuosa capella on és venerada actualment, juntament amb la imatge de la Mare de Déu de la Cinta El 1617 fou fundada la confraria de la Mare de Déu del Socors i de la Santa Cinta

Etimològicament, és la descripció de les formes que agafa la matèria en cristallitzar Els comentaris més antics que hi fan referència són de Plini el Vell, el qual defineix el cristall com una porció de matèria limitada per cares planes i arestes rectilínies Més tard, hom deduí que la forma és conseqüència de l’ordenació interna dels àtoms o les molècules que constitueixen la matèria cristallina El 1784 Haüy intuí l’estructura reticular dels cristalls i associà algunes de llurs propietats físiques amb l’estructura interna però no fou fins el 1850 que…

Port situat a la costa de la mar Lígur, uns 15 km al S de la desembocadura de l’Arno, unit a Pisa pel canal Navicelli Important centre comercial i industrial, s’ha desenvolupat gràcies a la seva activitat portuària A l’edat moderna tingué una colònia jueva important Reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, és una de les ciutats italianes que presenta un aspecte més modern Té refineria de petroli, construccions navals i indústries del cristall i de la ceràmica, entre altres

El signe és degut a la diferència de velocitat que, en travessar el cristall, porten els raigs ordinari i extraordinari, i és anomenat positiu o negatiu segons que l’índex de refracció del raig extraordinari sigui més gran o més petit que l’índex de refracció del raig ordinari Hom determina el signe amb una de les làmines compensadores intercalades en el microscopi, i, atès que l’orientació d’aquestes làmines és coneguda, hom pot apreciar amb llum parallela la compensació de colors, o bé que aquests pugin o baixin en l’escala de Newton

Ha desenvolupat una tasca important en la TV En cinema, ha dirigit curtmetratges i, entre d’altres, els films Struktura Kryształu ‘L’estructura del cristall’, 1969, Życie rodzinne ‘Vida de família’, 1971, Iluminacja ‘Illuminació’, 1972, The Catamount killing ‘El gat mesquer assassí’, 1973, Bilans kwartalny ‘Balanç matrimonial’, 1974, Spirala ‘L’espiral’, 1978, Wege in der Nacht ‘Camins a la nit’, 1979, Kontrakt ‘El contracte’, 1980, Die Unerreichbare ‘Els inabastables’, 1982, Rok spokojnego słońca ‘L’any del sol tranquil’, 1984, Le pouvoir du mal 1985,…

Conreà el paisatge i la pintura religiosa Viatjà per Anglaterra i Amèrica estudiant tècniques de plantació del cotó, i hom ha dit que introduí a la península Ibèrica les primeres màquines per a la seva filatura S'especialitzà en la fabricació de la porcellana i dels cristalls Dirigí el Real Conservatorio i les fàbriques de porcellana de la Moncloa i de cristall a La Granja Castella Fou un dels fundadors de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià a Mallorca Amic de Goya, fou retratat per aquest

Ha conreat principalment la literatura adreçada al públic infantil, amb obres com El llop i la cogullada 1988, Contes de Riu-rau 1988, L’engruna de cristall 1992, premi Carmesina 1991, El talismà del temps 1994, premi Samaruc 1995, Collidors de neu 1995, premi Mediterráneo 1994, Tres titelles embruixades 2000, Els ulls de la Nereida 2000, Una llar en el món 2001 i La llegenda de les aus daurades 2001, entre d’altres Ha participat en diverses publicacions periòdiques i publicà una narració en el volum collectiu Nou narradors de la Marina Alta 1990