Resultats de la cerca

El seu primer director fou l’italià Francesco Piermarini, nomenat directament per la reina, fet molt criticat pel món musical espanyol, que proposava un director del país, com R Carnicer o M Rodríguez de Ledesma Es nomenaren també professors honorífics, com G Rossini, i els adictos de honor , una mena de protectors la major part dels quals eren membres de la cort o l’aristocràcia Entre els professors que inauguraren el centre destaquen P Albéniz, BS Saldoni i R Carnicer El 1852, el conservatori es traslladà al Teatro Real, on romangué fins el 1925 D’aquesta època destaquen els directors V de…

Després d’estudiar dret, es dedicà al periodisme Des del 1984 treballa al diari Libération , des del 1990 com a cap de la secció d’afers europeus i a partir del 1992 com a corresponsal a Brusselles de la Unió Europea Les seves cròniques i els seus reportatges i articles han aconseguit un gran ressò per la crítica rigorosa i documentada que fa als òrgans i càrrecs rectors de la UE, en particular a l’opacitat, el funcionament sovint poc democràtic, l’esperit corporatiu i els interessos dels estats que en disminueixen la incidència en aspectes cabdals com la immigració o l’aplicació d’…

Les visites del president dels Estats Units, Barack Obama, del papa Francesc i els atacs de les milícies islamistes somalis Al-Xabab van capitalitzar l'agenda política del país En la seva visita, al juliol, Obama va prometre el compromís nord-americà en la lluita contra Al-Xabab i es va reunir amb membres de la seva família, però no va visitar per qüestions de seguretat Kopelo, el poble on va néixer el seu pare El papa Francesc, que va començar per Nairobi, al final de novembre, el seu primer viatge africà, en el qual després va visitar Uganda i la República Centreafricana, va denunciar la…

Setè de deu fills d’una família reial aixanti, acabats els estudis superiors 1959 anà a la Gran Bretanya, on es graduà en dret 1961, i posteriorment 1964 en ciències econòmiques, polítiques i filosofia De 1965 a 1969 exercí professionalment l’advocacia a Kumasi Aquest any inicià la seva carrera política com a diputat i viceministre d’afers estrangers en el govern de Kofi Busia Després del cop d’estat del 1972 retornà al sector privat fins el 1979, que amb el restabliment de la democràcia, tornà a ser elegit diputat No obstant la interrupció de la legislatura pel nou cop d’estat de Jerry…

Metge de professió, inicià la seva carrera política al Partit Comunista, del qual fou expulsat l’any 1966 Posteriorment participà en les protestes del maig del 68 i des d’aquest any treballà com a metge en missions humanitàries en diversos països subdesenvolupats o amb conflictes armats, i fundà l’organització Metges Sense Fronteres 1971, de la qual fou el president fins al 1979 L’any 1980 creà l’entitat Metges del Món  Membre del Parti Socialiste , sota la presidència de François Mitterrand, des del 1988 ocupà càrrecs governamentals secretari d’Estat d’Acció Humanitària de l’oficina del…

Pertanyent a l’ètnia ijaw i de religió cristiana, estudià zoologia a la Universitat de Port Harcourt Posteriorment, treballà com a inspector d’ensenyament, professor i assessor mediambiental L’any 1998 inicià una trajectòria política en l’administració local, i l’any 1999 fou elegit vicegovernador del seu estat natal, Bayelsa En aquest càrrec dugué a terme negociacions amb la guerrilla del Delta per a aconseguir una acord de pau En dimitir el 2005 el governador per un cas de corrupció, ocupà el seu lloc Un any més tard fou inclòs pel president Olusegun Obasanjo com a aspirant a la…

Graduat el 1986 en Químiques a l’Institut Mendelejev de Moscou, estudià també a l’Institut Plekhanov, el principal centre de formació de directius de l’URSS Durant els anys d’universitari fou dirigent del Komsomol Joventuts Comunistes Amb la perestroika , l’any 1989 fundà Menatep, un dels primers bancs privats de l’URSS, i durant els anys de privatitzacions de les antigues empreses soviètiques es convertí, gràcies als seus contactes de joventut, en un dels més prominents membres de la nova casta de multimilionaris anomenats popularment “oligarques” La seva fortuna augmentà encara…

Els seus anys més fructífers intellectualment foren els passats a Bec després, les lluites que pel seu càrrec hagué de sostenir contra Guillem II i Enric I defensant la independència de l’Església li robaren la pau i el temps que hauria volgut dedicar a l’estudi Les seves obres més importants són Monologium 1077, Proslogion, De veritate, De libertate arbitrii, Cur Deus homo A les dues primeres exposà i tractà de justificar racionalment totes les principals veritats de la Revelació, posant en pràctica la tesi segons la qual cal partir de la fe, no pas d’una fe ociosa , sinó viva , que esperoni…

Al llarg dels primers mesos de l’any, el rei Abdullà, de 90 anys, va enfortir les posicions de poder i influència dels seus fills per preparar el traspàs de poder als successors de la família reial Tant el rei com el príncep hereu, Salman, de 78 anys, tenen una salut precària El següent en la línia de successió és el vicepríncep hereu Mokrin, de 69 anys, nomenat al març El rei i els seus germans Salman i Mokrin són fills del rei Abd al-Aziz al-Saüd, creador del regne d’Aràbia Saudita En aquest context de canvi, el Govern saudita va confirmar, al febrer, que les dones podrien votar i presentar…

El president Yoweri Museveni, en el poder des del 1986, va fer de mediador entre el Govern de la República Democràtica del Congo RDC i el grup insurgent M23 Les negociacions van culminar al desembre amb una declaració a Nairobi Kenya, per la qual l’M23, derrotat militarment un mes abans per les tropes congoleses i les forces de la missió de les Nacions Unides MONUSCO, renunciava a la lluita armada A canvi, el Govern congolès es comprometia a atorgar una amnistia als combatents Museveni, a qui s’acusava de donar suport a l’M23, va reclamar a la MONUSCO que actués contra una guerrilla, les…