Resultats de la cerca

Costa amunt, a 1 258 m d’altitud, es troben les restes de l’antiga església romànica de Sant Romà Els habitants d’Aubinyà són els protagonistes d’una de les llegendes més populars d’Andorra, la Llegenda de la dama blanca

Estudià harmonia amb Ramon Vilanova És autor de l’òpera bufa La vedovella 1840, estrenada al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, de l’òpera en tres actes La dama del Castello 1845 i d’obres vocals Fundà la revista El Mundo Musical

Deixeble de F Hals El seu estil, preciosista al començament, esdevingué solt per la influència de Rembrandt en la seva estada a Amsterdam 1636-48 Obres La dama del clavecí Rijksmuseum, Amsterdam i Els sentits, sèrie de cinc pintures del 1637 Mauritshuis, la Haia

Debutà a Madrid Teatro Español el 1909 Aviat fou popular amb el nom artístic Mariano Asquerino Actuà per l’Amèrica del Sud i per l’Estat espanyol Féu pellícules com La dama del antifaz, La última carta, Nieve en mayo, Una vez en Bagdad , etc

El poema narra, per boca del protagonista, la recerca d’una dama que reuneixi les belleses i les virtuts de la seva enamorada D’estil i estructura del lai francès, és escrit amb notes personals i elegància, i denota la influència dels poetes estilnovistes italians

Fou catedràtic d’humanitats als instituts de Tarragona i Barcelona Publicà obres d’ensenyament del llatí i del castellà, la novella La dama de las conspiraciones 1861 i l’assaig Historia de las escuadras de Cataluña 1859, 1876, traduïda al català en 1920-21

Participà en les justes de Tolosa i el 1386 mantingué un debat amb Jaume Rovira sobre un problema amorós, del qual fou declarat perdedor L’única cançó conservada és Cercatz d’ara ençà, ja ne siatz bèla e bona , alhora comiat i maldit d’una dama

Deixeble de Joan Lamote de Grignon, dirigí el conservatori i l’Escola Coral de Terrassa Fundà a Manresa les sessions musicals Hores d’Art i dirigí l’Orfeó Manresà Realitzà harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes, entre les quals destaquen El mestre i La dama d’Aragó

Hom en conserva, al Museu d’Art de Catalunya, de Barcelona, un retrat de dama amb atributs de Diana 1725, d’estil francès, i, al Museu d’Història de Barcelona, una miniatura —gènere en el qual hom sap que fou especialista— de l’arxiduc Carles d’Àustria 1708

Títol emprat per una branca dels Foix des de l’enllaç s XV de Joan Gastó de Foix, vescomte de Benauges, amb Margaret de la Pole, dama anglesa filla del comte de Suffolk, la qual era hereva del comtat de Kendal Anglaterra Passà als Nogaret de la Valette