Resultats de la cerca
Es mostren 1383 resultats
Esteve Canal Ferres
Curses de muntanya i d’orientació
Corredor de curses de muntanya.
Soci del Grup Excursionista Cultural Alpinista Lletissonada, guanyà el Grand Prix Montagne-Coupe des Pyrénées Orientales entre els anys 1994 i 1999 Fou campió d’Espanya 2001, 2002 i de Catalunya 2001, 2002, 2003 de curses de muntanya, i també de la Copa Catalana 2003 Abandonà les curses per dedicar-se a les raquetes de neu, pràctica esportiva en què, en la categoria de veterans, guanyà el Campionat de Catalunya 2007, 2008 i fou subcampió del món 2008 i de la Copa del Món 2008 El 2010 es proclamà subcampió de Catalunya per equips de rogaining
home de paratge
Història
Al Principat de Catalunya i al Regne de de València, fins al segle XV, home de llinatge conegut, generós o honrat que, procedia de llinatge militar o aloer i tenia una casa pairal (un domus, torre, sala o quadra).
Gaudia d’un patrimoni suficient per a no haver-se de dedicar a treballs manuals o mecànics i era apte a ésser fet cavaller, disposava de cavall i armes si era cridat pel sobirà, però no era cap professional de la milícia, com el cavaller No formava cap estament propi dins la jerarquia social, sinó que era inclòs dins la categoria dels donzells, i alguna vegada en la dels generosos Tenia els mateixos drets que els cavallers, excepte els derivats del fet d’haver estat fet cavaller Poden ésser considerats com la més petita noblesa de caràcter rural
Theo Jansen
Escultura
Art
Artista i escultor cinètic holandès.
Començà estudis de física però els abandonà per dedicar-se a la pintura i a estudiar aspectes de l’aeronàutica i la robòtica Relacionant els coneixements adquirits en les diverses disciplines, creà una màquina de pintar, un robot per a traçar grafits sobre la paret El reconeixement internacional, però, li arribà amb Strandbeest , treball que reuní una sèrie d’escultures cinètiques Construeix grans figures que imiten esquelets d’animals i són capaces de caminar gràcies a la força del vent de les platges i a la fusió d’art i l’enginyeria Entre altres guardons, ha rebut el premi Ars…
Bashō
Literatura
Nom amb què és conegut l’escriptor japonès Matsuo Munefusa.
De família de samurais, trencà amb la seva posició per tal de dedicar-se a les lletres L’èxit del seu primer llibre, Kaiōi 1672, el portà a installar-se a Edo actualment Tòquio, centre literari d’aquella època, on reuní nombrosos deixebles Des 1684 féu diversos viatges, fruit dels quals foren el diari Nozarashi Kiko 1685 i nombroses antologies de haikús —gènere que renovà totalment canviant-ne l’artificiositat per un simbolisme evocador i suggestiu—, entre d’altres Fuyu no hi ‘Dies d’hivern’, 1684 i Oku no hosomichi ‘Carretera estreta cap al Gran Nord’, 1689
Victor Prosper Considérant
Victor Prosper Considérant
© Fototeca.cat
Història
Política
Teòric socialista i polític francès.
Entusiasta de les idees de Fourier, el 1832 deixà la carrera militar per dedicar-se a llur propagació Dirigí “Le Phalanstère” i “La Phalange” i el diari “Démocratie pacifique” Fou diputat 1848 i 1849 Intervingué en les revolucions del 1848 i del 1849 i hagué d’exiliar-se De nou a París, s’adherí a la Primera Internacional i prengué part directa en la Comuna de París El seu pensament, més avançat que el de Fourier, superava la desconfiança d’aquest vers la indústria i restava obert, en política, a postures francament revolucionàries Escriví Destinée Sociale 1834-44 i Principes du Socialisme…
Jean Delannoy
Cinematografia
Director de cinema francès.
Treballà com a actor i realitzà diversos curtmetratges per dedicar-se, posteriorment, al llargmetratge on debutà l’any 1933 amb Paris-Deauville Altres films seus són Macao, enfer du jeu 1939, L’éternel retour 1943, La symphonie pastorale 1946, Gran Premi del Festival de Canes, Dieu a besoin des hommes 1950, Premi Internacional de Festival de Venècia, Notre Dame de Paris 1956, Maigret tend un piège 1957, Les amitiés particulières 1964, Le lit à deux places 1965, Le Soleil des voyous 1967 La Peau de torpedo 1970, Bernadette 1988 i Marie de Nazareth 1995 Feu també produccions per a…
Jacques-Paul Migne
Història
Erudit francès.
Prevere de la diòcesi d’Orleans, el 1836 deixà la professió periodística fou fundador de diversos diaris, entre els quals L’Universe per dedicar-se a la publicació de la Bibliothèque universelle du clergé , de la qual, malgrat les dificultats materials i de tot ordre, aparegueren més de 1 000 volums, entre els quals Theologiae cursus completus 1840-45, Scripturae sacrae cursus completus 1838-40, Collection des auteurs sacrés, Encyclopédie théologique amb dues continuacions, etc És conegut sobretot per la monumental collecció, no superada, d’obres patrístiques, en una doble sèrie…
Josep Rodrigo i Pertegàs
Història
Erudit.
Llicenciat en medicina 1875, n'abandonà aviat l’exercici per dedicar-se als estudis històrics Paleògraf destacat, collaborà en la transcripció de documents per a nombrosos estudiosos coetanis i collaborà activament al Diccionari català-valencià-balear d’AMAlcover S'especialitzà en història de la medicina i publicà, entre altres obres La judería de Valencia 1913, El mal de sement 1922, Historia de la antigua y real cofradía de nuestra señora de los Inocentes mártires y Desamparados 1922, La urbe valenciana en el siglo XV 1924, La morería en Valencia 1925 i Hospitales de Valencia…
Rudolf Hess
Rudolf Hess durant un míting a Berlín el 1939
© Fototeca.cat
Política
Polític alemany.
Membre del partit nazi des del 1920, participà en el putsch de Munic 1923 i fou secretari particular de Hitler 1925 i president del comitè central del partit 1932 Pel maig de 1941 volà secretament a la Gran Bretanya, amb el propòsit d’obtenir del govern anglès un tractat de pau que permetés a Alemanya de dedicar tot el seu exèrcit a combatre l’URSS Detingut pels britànics i jutjat a Nuremberg, fou condemnat a cadena perpètua i reclòs a la presó de Spandau Malgrat insistents demandes a favor del seu alliberament, aquest li fou sempre negat
André Techiné
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic francès.
Estudià cinema i fou ajudant de direcció de Jacques Rivette El 1969 debutà amb el film experimental Paulina s’en va Després de dedicar-se al teatre durant cinc anys, obtingué un reconeixement de la crítica amb els films Souvenirs d’en France 1975, Les soeurs Brontë 1979, Hôtel des Amériques 1981, Le lieu du crime 1986 i J'embrasse pas 1991 La pellícula Les roseaux sauvages 1994 fou candidata a l’Oscar al millor film estranger Posteriorment, ha realitzat Terre brûlée 1995, Les voleurs 1996, Alice et Martin 1998, Terminus des anges 2000, Les égarés 2003 i Les temps qui changent…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina