Resultats de la cerca

Fundat el 1936, guanyà dues vegades el Campionat d’Espanya per equips 1952, 1968 Jugà disset temporades en la Lliga estatal, l’última el 1980, i guanyà un títol 1968 i cinc subcampionats 1962, 1966, 1967, 1969, 1972 L’equip femení fou dues vegades campió d’Espanya per equips 1952, 1965 i cinc vegades segon 1953-56, 1966, guanyà tres cops el Campionat de Catalunya 1953, 1954, 1956 i jugà dues temporades a la Lliga estatal Alguns dels seus jugadors més importants foren Jaume Capdevila, Juan Castillo, Mercè Solsona i Isabel Bas

Jugà dues temporades a futbol amb l’Espanya Industrial, però un accident a disset anys impedí el seu fitxatge pel Badalona Es recuperà de la lesió i començà a practicar alçament de peses al Centre Gimnàstic Barcelonès Competí en la categoria de semipesant Es proclamà dues vegades subcampió estatal d’halterofília 1953, 1956 Assolí onze vegades ininterrompudes el Campionat de Catalunya 1952-62 Participà en els Jocs Mediterranis de Barcelona del 1955 Abandonà l’alta competició després de participar en el Campionat de Catalunya d’halterofília de segona divisió

Fou campiona d’Espanya d’espasa en categoria menors de quinze anys 1997 També guanyà el títol en el Campionat de Catalunya en la categoria de menors de disset 1998-99 i de vint anys 1998 Essent membre del club Sala d’Armes Montjuïc, guanyà el Campionat de Catalunya individual absolut 1999, 2001 El 2010 obtingué novament el títol català absolut, individual i per equips, a les files de l’INEFC de Barcelona, on també fou entrenadora La temporada 2010-11 tornà al club Sala d’Armes Montjuïc

Format al SHUM Maçanet, amb el qual debutà a la divisió d’honor quan tenia disset anys i jugà fins el 1997 Davanter, fou campió d’Europa juvenil 1993 i júnior 1996 amb la selecció espanyola La temporada 1997-98 jugà al Tordera i les dues següents, al Llista Blava de Lleida Tornà al SHUM 2000-03 i, el 2003, fitxà pel Club Hoquei Lloret, però el 2005 li detectaren una arrítmia al cor i es retirà Amb la selecció espanyola guanyà la Copa de les Nacions de Montreux 2001

Davanter, a disset anys ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol i fou cedit al Vilafranca, el Badalona i el Reus Deportiu Posteriorment jugà dues temporades al Terrassa 1962-64 i tres al Sabadell 1964-67, on debutà a primera divisió al setembre del 1965 Adoptà la nacionalitat argentina del seu pare, fet que li impedí jugar amb l’Atlético de Madrid tot i haver fitxat per aquest club 1967, i marxà cedit al Calvo Sotelo Posteriorment fou traspassat al Granada 1968-71 i acabà la seva trajectòria al Real Jaén la temporada 1971-72

Començà a jugar al Club Tennis Taula Vilanova Fou jugador del Club Tennis Taula Bagà, del Rumadi, del Club Tennis Taula Borges i del Club Tennis Taula Olesa Fou campió d’Espanya i de Catalunya en les categories aleví, infantil, juvenil i sub-21 Amb disset anys, fou campió català de dobles, i amb dinou, campió de Catalunya individual Guanyà tres cops el Campionat de Catalunya individual 2003, 2007, 2009 i fou sis cops subcampió 2002, 2004, 2005, 2008, 2010, 2011 També guanyà nou vegades el títol de dobles 2001, 2007-10, 2013-16

Prop del 50% dels jutges de tot l’Estat espanyol, amb el suport dels presidents dels disset tribunals superiors de justícia, secunden la vaga convocada per les principals associacions de jutges i fiscals És la segona vaga en un any després de la del 22 de maig, per reivindicar millores salarials, laborals i augment de plantilles per tal d'agilitzar el funcionament de la justícia En aquesta ocasió també exigeixen un canvi en el sistema d’elecció dels membres del Consell General del Poder Judicial per despolititzar la justícia

Membre del Club Natació Sabadell, es proclamà campió de Catalunya en 400 m lliure 2007, 800 m lliure 2007 i relleus 4 × 100 2008 i 4 × 200 m lliure 2007, 2008 En l’àmbit estatal, fou onze vegades campió d’Espanya a l’estiu, en 4 × 100 m lliure 2008, 2009 i 4 × 200 m lliure 2007, 2008, 2009 i, a l’hivern, en 4 × 100 m estils 2010, 4 × 50 m lliure 2012 i 4 × 100 m lliure 2008, 2009, 2010, 2012 Ha estat disset vegades internacional per Espanya

Filla de l’ambaixador belga Patrik Nothomb, rere dels destins del seu pare passà anys de la seva infantesa a la Xina, Birmània i Nova York, i no s’establí a Bèlgica, la pàtria familiar, fins a disset anys Es donà a conèixer com a escriptora amb Hygiène de l’assassin 1992 i la seva obra continuà, entre altres títols, amb Les catilinaires 1995, Stupeur et tremblements 1999, Métaphysique des tubes 2000 i Biographie de la faim 2004 Ha esdevingut un dels darrers fenòmens de la literatura francesa

Regí la càtedra de notaria del 1548 al 1555, que fou suprimida, i, restablerta, del 1565 al 1584 El 1551 i el 1571 fou nomenat justícia de tres-cents sous El 1532 participà al certamen celebrat a València en honor de la Immaculada Concepció amb un poema, Doctes i experts, subtils i perfets mestres , que consta de dues estrofes de dotze versos en català, únic poema seu conservat La rúbrica d’aquest poema ha provocat algunes confusions sobre l’edat de l’autor, que devia ser de disset anys