Resultats de la cerca
Es mostren 1154 resultats
acceptació de donació
Dret civil
Acte pel qual el donatari consent la donació.
Aquest acte és necessari per a perfer-la, atès que mentre la donació no és acceptada no és considerada jurídicament realitzada ni produeix efectes, i fins i tot pot ésser revocada pel donant cal fer l’acceptació en vida del donant Si l’acceptació es fa en nom d’una altra persona exigeix apoderament suficient la donació en favor de persona concebuda però no nascuda pot ésser acceptada per les persones que legalment la representarien si el naixement s’hagués ja esdevingut, però si l’afavorit no neix o no viu almenys vint-i-quatre hores, la donació resta sense efecte Per excepció,…
Cartoral de Carlemany
Cartulari de la catedral de Girona.
El nom li fou donat al s XVII perquè hom creia que el document més antic era de Carlemany Actualment es conserva a l’Arxiu Diocesà de Girona Conté preceptes dels reis francs i documents dels comtes de Barcelona i d’altres personatges privilegis reials, concòrdies, testaments, donacions, compres relacionats amb el patrimoni de l’església de Girona La part més antiga 380 folis fou escrita al començament del s XIII Els amples marges i els espais en blanc foren aprofitats per a copiar-hi nous documents dels s XII i XIII La segona part, relligada posteriorment, fou escrita al s XVI i…
Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma

Exterior d’Es Baluard
© Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma
Museu
Museologia
Centre inaugurat el 2004 a Palma que conté el fons artístic modern i contemporani.
A la collecció hi ha obres provinents dels patrons del centre Fundació d’Art Serra, Govern de les Illes Balears, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma i de donacions i dipòsits de colleccionistes privats i artistes i entitats Aplega més de 500 obres d’autors diversos, entre els quals destaquen Santiago Rusiñol, Joan Miró, Picasso, Marina Abramovic, Miquel Barceló, Ferran García Sevilla, Christian Boltanski, Jorge Oteiza, etc L’equipament es construí a l’interior del baluard de Sant Pere, a les antigues murades renaixentistes de la ciutat Una de les sales expositives i…
Ramon III de Pallars
Història
Comte de Pallars (~947-~995), fill de Llop I de Pallars i de Goldregot de Cerdanya.
A la mort del seu pare ~947 i del seu cosí Guillem I de Pallars ~950, Ramon III i els seus germans, Borrell i Sunyer, devien ésser menors d’edat, motiu pel qual llur mare Goldregot degué governar el comtat fins vers el 963 Ramon, Borrell i Sunyer governaren conjuntament des d’aleshores, si bé Ramon III, que devia ésser el primogènit, exercí una mena de primacia Tots tres foren marmessors de llur cosí, el comte Borrell II de Barcelona Ramon III féu donacions als monestirs de Sant Serni de Tavèrnoles 963 i 976, Gerri 966 i Sant Pere de les Maleses 973 i 988 i a l’església de Sant…
Sant Pere de Codinet (Ribera d’Urgellet)
Les restes d’aquesta església encara eren visibles a mitjan segle actual, al costat del vell camí que unia Coll de Nargó amb la Seu d’Urgell, prop de la moderna capella de Sant Pere Els primers esments de l’advocació de sant Pere, al lloc de Codinet, daten del 887 i del 902 En documents posteriors, datats els anys 973, 1010 i 1042, s’esmenta l’ apendicio de Sant Pere de la vila de Codinet Els anys 979 i 982 la casa de Sant Pere rebé diverses donacions de terres L’any 1758 encara consta com a església sufragània de Sant Tirs del Pla una església dedicada a sant Pere, sense…
Rafael de Parrella i de Vivet
Cristianisme
Eclesiàstic absolutista.
Abat de Sant Pere de la Portella amb residència a Sant Pau del Camp a Barcelona En la guerra del Francès féu repetides donacions a l’erari públic Fou nomenat abat el 1811 per la Regència del Regne Fou president de la Congregació Claustral Tarraconense els anys 1816-19 Durant el Trienni Liberal fou denunciat a l’autoritat eclesiàstica pel fet d’haver proferit expressions antiliberals agost del 1820 i el 1823 fou exiliat a Màlaga, juntament amb el bisbe de Lleida Novament presidí la seva Congregació del 1825 al 1829, i durant el trienni següent fou nomenat vicepresident, però els…
Abū ‘Abd Allāh al-Mustanṣir de Tunis
Història
Califa hàfsida de Tunis (1249-77).
El 1256 o el 1257 signà un tractat amb Jaume I de Catalunya-Aragó que reglamentà la presència comercial, militar i eclesiàstica catalana a Tunis, alhora que assegurà la neutralitat del rei català respecte a les pretensions del germà del califa, establert primer a Granada i després als regnes de Jaume I, sobre el tron tunisenc Successives donacions monetàries d’al-Mustanṣir mantingueren aquesta neutralitat Un nou tractat fou signat el 1271 entre els dos sobirans, després de la croada organitzada per Lluís IX de França contra Tunis, en la qual morí el rei francès 1270 El fracàs d’…
Museu Olímpic de Lausana
Museu
Institució creada pel Comitè Olímpic Internacional, gràcies a les donacions de col·leccions i obres d’art que se succeïren des de la seva fundació.
Fou inaugurat a Lausana el 1993 El fons del museu conté informació sobre els jocs olímpics des de l’antiga Grècia fins a l’era moderna, distribuïda per les disciplines que s’hi practiquen, els campions i les seves gestes i l’organització de cada un dels jocs moderns, tant els d’estiu com els d’hivern L’edifici, que consta de cinc plantes, fou dissenyat per l’arquitecte espanyol Pedro Ramírez Vázquez
Amics dels Museus de Catalunya
Museu
Entitat no lucrativa creada el 1933 per fomentar l’interès per l’art i ajudar els museus mitjançant donacions econòmiques i de béns culturals.
Fou la primera institució d’aquest tipus creada a l’Estat espanyol L’any 1972 organitzà a Barcelona i a Badalona el Primer Congrés Internacional d’Amics dels Museus, que fou el punt de partida per a la posterior creació, el 1976, de la Federació Mundial d’Amics dels Museus Actualment té uns vuit-cents associats Disposa d’un servei de voluntariat que collabora de manera desinteressada en diversos museus, i organitza visites comentades a museus i exposicions, tant a Catalunya com arreu del món, així com cursos i conferències L’any 1998 l’entitat rebé la Creu de Sant Jordi Ha impulsat i lidera…
tractat d’Anagni
Història
Tractat concertat a Anagni al juny del 1295 entre el papa Bonifaci VIII i els ambaixadors de Jaume II de Catalunya-Aragó, de Felip IV de França i de Carles II de Nàpols.
Posà terme als conflictes sorgits a conseqüència de la conquesta de Sicília per Pere II de Catalunya Les clàusules essencials foren matrimoni de Jaume II amb Blanca, filla de Carles II devolució de Sicília a la Santa Seu aixecament de les excomunions i entredits i revocació de les donacions i sentències papals renúncia de la casa de França a la donació del papa Martí IV al germà de Felip IV, Carles de Valois, proclamat rei d’Aragó restitució de les Balears al rei de Mallorca, sota sobirania del rei de Catalunya-Aragó arbitratge del papa damunt la Vall d’Aran retorn de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina