Resultats de la cerca

Es formà a Barcelona amb Francesc Torrescassana 1875-80 i a Madrid 1881-83 Pintà retrats i paisatges a Valls i grans composicions d’encàrrec a Barcelona i a Tarragona Excellent retratista Autoretrat de joventut, a la collecció Gudiol de Barcelona, tanmateix el més interessant són els seus pastels del 1905, amb figures plàcides en interiors silenciosos Museu d’Art Modern de Barcelona Conreà també el cartellisme dins un Modernisme matisat

Estudià a Madrid i a Lieja i, per encàrrec del banquer José de Salamanca, construí diverses línies de ferrocarrils Milità al partit liberal i fou diputat i senador Dirigí la revista El Eco Agrícola , i collaborà a El Ingeniero Industrial Publicà Anuario de los progresos tecnológicos de la industria y de la agricultura 1861 i Estudio de la situación moral y material de los reclusos de la casa municipal de corrección de Barcelona 1860

Per encàrrec de l’Académie des Sciences de França efectuà una missió científica a Caiena entre el 1672 i el 1673 com a fruit d’aquesta missió determinà la parallaxi de Mart, i observà que la longitud dels pèndols que oscillen amb el període d’un segon és distinta per a cada latitud Aquesta darrera observació li permeté d’elaborar un nou mètode dinàmic per a determinar la forma de la Terra

Fou soci de la Societat Econòmica d’Amics del País de València i secretari de l’Acadèmia d’Arts de Sant Carles És autor d’obres dramàtiques de factura neoclàssica, com Cleopatra 1791, La Florentina 1792, Florinda 1792 i La Isabela representada a València, i d’un Nacimiento de Nuestro Señor Jesucristo 1795 Escriví diverses poesies, també en castellà, la majoria per encàrrec de corporacions locals Collaborà al Diario de Valencia  1790-91

Deixeble i collaborador d’Alberti, participà en la construcció del Palazzo Rucellai, Florència, i estudià a Roma la primera reconstrucció de Sant Pere del Vaticà Per encàrrec del papa Pius II realitzà, entre el 1459 i el 1462, la urbanització i edificació del centre de Pienza Com a escultor féu el Monument funerari de Leonardo Bruni ~1444, basílica de Santa Croce, Florència, primer exemple del tipus capella sepulcre on són integrades les diferents arts

Deixeble de Bernat Ferrandis Autor d' El correu fraudulent i Un bateig 1871 i del quadre històric El cardenal Adrià rebent els caps de les Germanies, adquirit per la Societat Econòmica d’Amics del País de València S'estigué a Madrid, París i Barcelona, on fou catedràtic a Llotja Per encàrrec d’Alfons XII pintà Revista militar a Madrid el 1876 , destinada al príncep de Galles Sobresortí com a pintor de gènere

Per encàrrec de l’Institut d’Estudis Catalans estudià l’església de Sant Joan les Fonts 1915 i el pont romànic de Besalú 1917 Ha publicat diversos treballs, com Arquitectura popular Notes referents a masies deBianya, Castellar de la Muntanya i Valldebac 1919, Antigüetats de Tona 1932, Els costums d’En Santacília 1936, i plans i mapes de la Garrotxa Restaurà i acabà la façana de l’església de Santa Maria del Tura 1929

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de pals Consta d’una espasa de ferro i una petita vara, també de ferro, que la percut Conjuntament amb la flauta, el tambor i les castanyoles, forma part de la formació instrumental pròpia de tocates i balls tradicionals de l’illa d’Eivissa S’acostuma a construir per encàrrec i sovint incorpora algun motiu ornamental identificatiu, com ara les inicials de qui l’ha encarregat

Treballà en el Liceu Escolar de Lleida, i fou un dels primers promotors de l’esport infantil Fomentà el futbol i fou l’introductor de l’atletisme a les comarques de ponent Als camps d’esports de Lleida, organitzà el Campionat de Catalunya d’atletisme 1920 amb Epifani Belli i els primers campionats de futbol infantil 1922 Publicà, per encàrrec de la Joventut Republicana de Lleida, L’entrenament per a l’atletisme 1921

Caracteritzada per la circumstància que l’hereu fiduciari, ultra ésser gravat de restitució, com és essencial en qualsevol fideïcomís, gaudeix alhora de la facultat de poder escollir, entre les persones designades pel causant, qui ha d’entrar en l’herència en qualitat d’hereu fideïcomissari, o també la de poder distribuir lliurement l’herència entre les persones cridades pel causant com a hereus fideïcomissàris És, doncs, un encàrrec de confiança fet pel causant i incrustat en una substitució fideïcomissària