Resultats de la cerca

Aportà capital per a l’expedició de Sebastià Cabot al riu de la Plata 1526 i el 1536 encapçalà els donatius ciutadans per a la construcció de l’edifici de la Universitat de Barcelona amb una aportació de 500 lliures i una renda de 100 lliures anuals Amic d’Ignasi de Loiola, acollí els primers jesuïtes que s’establiren a Barcelona el filòsof Rafael Mambla el cità entre les personalitats catalanes benefactores de les lletres 1540 Parent del bisbe de Barcelona Jaume Caçador, fou diverses vegades procurador de béns episcopals

Llicenciat en dret per la Universitat de Glasgow, en 1966-70 fou diputat laborista Novament diputat el 1978, el 1979 encapçalà amb John Smith la campanya a favor del sí en el referèndum sobre l’autonomia per a Escòcia, en què guanyà l’opció del no En assolir el poder 1997, Tony Blair el nomenà secretari d’estat per a Escòcia, càrrec des del qual impulsà el govern autònom escocès, aprovat en referèndum al setembre L’1 de juliol de 1999 prengué possesió com a primer cap de govern d’Escòcia

Militant comunista, participà en la Revolució Xinesa Vicegovernador de Hunan 1958-67 i primer secretari del partit en aquest sheng 1970-77, el 1973 entrà al politburó Vice-primer ministre 1975, l’any 1976, mort Mao Zedong, encapçalà el govern i el Partit Comunista Xinès Perseguí la Banda dels Quatre , però també s’oposà a Deng Xiaoping El 1980 aquest el feu substituir com a primer ministre per Zhao Ziyang i, més tard, com a president del partit per Hu Yaobang 1981 Posteriorment romangué com a membre ordinari del Comitè Central fins el 2002

Tipògraf, impulsà la revista anarquista Espartaco de Barcelona 1906 Des del 1907, fou dirigent de Solidaritat Obrera Contrari al lerrouxisme, en 1908-09 desencadenà un conflicte entre els sindicats i la impremta La Neotipia, editora d' El Progreso , de Lerroux Fou detingut el primer dia de la Setmana Tràgica Encapçalà després el grup “14 de Maig”, que des del 1910 publicà Tierra y Libertad El 1919 la seva impremta fou assaltada i ell empresonat 1919-21 Des del 1932 fou administrador de Solidaridad Obrera És autor d' Alejandro Lerroux tal cual es 1907

Després de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona El 1931 tornà a Àustria, on participà en la Heimwehr Després de l' Anschluss , residí a Itàlia El 1938 es casà morganàticament i perdé el títol d’arxiduc d’Àustria Naturalitzat espanyol, el 1945 encapçalà els carlins que rebutjaven Xavier de Parma i reivindicà, en contra de la llei sàlica, la corona espanyola amb el nom de Carles VIII, intitulant-se, a més, duc de Madrid Li foren tolerades activitats polítiques, principalment a Catalunya, organitzades pels seus seguidors, octavistes o carlesoctavistes Fou enterrat a…

Organitzador i president de la Lliga de Defensa Comercial i Industrial, a través de la qual arribà a l’actuació política el 1898 Després de signar el manifest de la Junta Regional d’Adhesions al Programa del General Polavieja i el missatge posterior a la Reina Regent al novembre del 1898, encapçalà el moviment del Tancament de Caixes contra la llei de Fernández Villaverde del juny del 1899 Posteriorment participà en les reunions fundacionals de la Lliga Regionalista del 1901 i fou un dels components de la candidatura dels quatre presidents que triomfà a Barcelona

Monàrquic des del 1947, fou membre del secretariat polític de Joan de Borbó per a Catalunya Fundador 1976 i president de la branca catalana del Partido Popular, el 1977 rebutjà integrar-lo a UCD i es vinculà a José María de Areilza El 1979 fou l’únic diputat per Catalunya de Coalición Democrática, i el 1982 encapçalà, sense èxit, les candidatura catalana del CDS d’Adolfo Suárez El 1985 el govern socialista el nomenà director general de relacions culturals del ministeri espanyol d’afers estrangers, càrrec del qual dimití el 1987

Catòlic i conservador, fou detingut durant la guerra civil de 1936-39 Des del 1955 hom el designà successivament regidor i tinent d’alcalde de Barcelona, comissari del Pla de Desenvolupament 1962, sotssecretari d’obres públiques 1965-70, procurador en corts i delegat del govern al Consorci de la Zona Franca barcelonina a més, presidí el Cercle Català de Madrid El 1976 encapçalà la Unió Catalana, grup polític lligat a la Unión Democrática Española, de Silva Muñoz, i el 1977 intentà, sense èxit, d’obtenir un escó per Alianza Popular

El Congrés dels Diputats aprova la Llei de règim personal de les Forces Armades elaborat pel ministeri que encapçala Eduardo Serra La llei fixa en 168000 el nombre màxim d’efectius de l’exèrcit professional espanyol 48000 comandaments i entre 102000 i 120000 soldats i determina la desaparició del servei militar obligatori El dictamen és aprovat amb els vots del PP i CiU, mentre que el PSOE, IU, el Grup Mixt, els diputats del PNB i de Coalició Canària hi voten en contra La llei ha de ser ratificada pel Senat abans del mes de juny

Era filla del compositor Antoni Nicolau i Parera Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic Debutà el 1915, amb Misteri de dolor , d’Adrià Gual, i encapçalà diverses companyies, alguna vegada juntament amb l’actor Ramon Martori Estrenà, entre altres obres, Rondalla d’esparvers 1918, de JMde Sagarra, i Al cor de la nit 1918 i Alta banca 1921, d’AGuimerà També destacà en els papers de Nora i de Hedda Gabler, de les obres d’Ibsen, i en Monna Vanna , de Maeterlinck Després del 1946 actuà en teatre radiofònic català, per a Ràdio Barcelona