Resultats de la cerca

Creació de Nacionalistes d’Esquerra, que pretén aplegar l’esquerra independentista del Principat

Era integrada per tres sectors els seguidors d’Azaña, els radicalsocialistes i els valencianistes republicans La fusió d’aquests tres corrents es feu amb l’objectiu d’aconseguir l’autonomia del País Valencià El 1935 un sector passà a Izquierda Republicana, i la resta s’integrà a Esquerra Valenciana el 1936

Dirigents Eloy Candelas Sánchez president i José Laporta Baronat secretari polític Al 1934 es fusionà amb el Partit Republicà Radical Socialista Ortodox i reprengué el nom de Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya Aquesta denominació fou circumstancial, ja que poc després reaparegué amb el nom d’Esquerra Radical Socialista La darrera referència del partit és del maig de 1936

El nucli directiu del PNRE coincidia amb les personalitats aplegades des de 1928 sota el nom de Grup de L’Opinió Joan Lluhí, Antoni Xirau, Joan Casanelles, Joaquim Ventalló, Pere Comas i Calvet, Antoni Vilalta i Josep Quero, amb l’afegit de Josep Tarradellas, que en fou el secretari general Partit macrocèfal, de molts generals i poca tropa, i predominantment barceloní, aplegà professionals, classes mitjanes i treballadors qualificats, fins a un màxim de 1500 afiliats El diari L’Opinió li féu de tribuna i de principal plataforma pública Inicialment molt crític amb ERC, al novembre de 1933…

Crític amb la democràcia cristiana, rebé la influència dels nous corrents del socialisme democràtic europeu Fou liderada per Josep M Piñol i Claudi Martínez Girona i en foren membres Ramon Bastardes, Max Cahner, Lluís Porcel, Francesc Casamajó, Alfred Pérez-Bastardas, Fèlix Sogues Vilafranca i Ramon Puiggrós Terrassa Publicà Política Nova 1963-1966 i edità Por un análisis dialéctico , de Lelio Basso, i el Testament polític , de Palmiro Togliatti Desplegà una intensa activitat en la defensa de l’abat Escarré quan féu les seves declaracions a Le Monde i quan hagué d’exiliar-se Tingué relacions…

En la seva comissió d’actuació política figuraren J Lluhí i Vallescà, Antoni Xirau i Palau, Martí Feced, Josep Tarradelles, etc Constituïren un apreciable quadre de dirigents polítics però no pogueren reunir una audiència de masses Pel desembre del 1935 participaren en el govern Companys i pel maig del 1936, després d’haver participat en el Front d’Esquerres pel febrer del 1936 amb Lluhí, reingressaren a l’ERC

Propugnà un sistema socialista i la defensa de la personalitat nacional de Catalunya

En les eleccions municipals de 1999 obtingué 401 vots 21,2% i 3 regidors Pertany a la federació Progrés Municipal de Catalunya