Resultats de la cerca

Publicà la seva obra lírica en les revistes “La Veu de la Plana” i “Arte y Letras” entre el 1915 i el 1916 Els poemes, d’ideologia patriòtica, cerquen la renovació estètica del modernisme També escriví narracions fulletonesques i pseudocostumistes que segueixen les tendències estètiques de les revistes valencianes

Popularitzat uns anys després com a fórmula estètica característica dels artistes negres nord-americans procedents del spiritual , del blues i del rhythm-and-blues , assolí una gran força cap a mitjan decenni dels seixanta amb la incorporació de diversos músics de relleu com Aretha Franklin, Otis Redding, etc

Deu el nom al fet que l’art islàmic l’utilitzà profusament seguint esquemes geomètrics És una decoració eminentment no figurativa L’arabesc és conreat generalment per artistes o escoles l’estètica de les quals s’allunya de la realitat o bé l’estilitza hellenistes, miniaturistes medievals, manieristes, etc

Exemplificat en el paisatgisme i vinculat al problema de la relació art-natura, l’estètica del pintoresc és un fenomen sobretot anglès de la fi del s XVII i del s XVIII En arquitectura implica qualitat d’harmonia amb l’ambient natural i ruptura mab els esquemes simètrics

Formà part del moviment cubista a partir del 1908 La seva obra, influïda per PCézanne, té efectes subtils de llum i d’àmplia composició Paisatge 1911 Musée National d’Art Moderne, París Fou el primer a expressar l’estètica del cubisme a Du cubisme 1912, obra escrita amb JMetzinger

Influït per Rodin i pels seus germans, es dedicà a l’escultura Creà una obra important per les solucions de les formes en l’espai dins una estètica cubista, que obren camí a la nova escultura Baudelaire 1911, Cap 1912, Els amants 1913, Cavall 1914, coll Peggy Guggenheim, Venècia

Seguidor del corrent fenomenològic francès, aplicà aquest mètode a qüestions relacionades amb l’estètica, especialment els problemes que es deriven de la relació entre l’objecte estètic i l’espectador Entre les seves obres, cal esmentar Phénoménologie de l’expérience esthétique , 1967 Pour l’homme essai , 1968 Art et Politique , 1974

Llicenciat en dret 1961 per la Universitat de Barcelona UB i en filosofia 1962 per la Universidad Complutense de Madrid, obtingué el doctorat en filosofia per la UB el 1965 Deixeble de José Luis Aranguren , José María Valverde  i Manuel Sacristán , emprengué una carrera acadèmica que el portà a la UB 1963-67, a la Universitat Autònoma Barcelona 1970-76 i a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  actualment Universitat Politècnica de Catalunya, d’on fou catedràtic d’estètica des del 1973 Fou també professor visitant a la Universitat de Cincinnati 1964, a la Facultat de…

Vida i obra Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona UB, on fou deixeble de Jordi Rubió i Balaguer Es llicencià també en dret Fou catedràtic de llengua i literatura a la Universitat i professor de literatura castellana a l’Institut Jaume Balmes de Barcelona Després de la guerra, no li permeteren continuar la docència universitària, però reingressà a la seva càtedra de literatura de l’Institut Jaume Balmes El 1939 fou nomenat primer director de l’Institut del Teatre de la diputació de Barcelona Fou membre destacat del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC i, el 1967,…

Pot ésser completa, quan reemplaça totes les dents, o bé parcial La dentadura artifical ha de satisfer les funcions masticatòria, fonètica i estètica Les dents poden ésser de porcellana o bé de resines arcríliques La resta de la dentadura pot ésser feta amb resines, o amb aliatges d’or o de crom-cobalt