Resultats de la cerca
Es mostren 534 resultats
Josep Pons i Enrich
Josep Pons i Enrich
© Fototeca.cat
Industrial.
Organitzà diverses fàbriques de filats i teixits de cotó a Sallent 1845, Navarcles 1851, Sant Joan de Vilatorrada 1852 i Manresa 1853 El 1876 fundà la Colònia Ponç de Puig-reig Berguedà Fou fundador i director de la Caixa d’Estalvis de Manresa i promotor dels ferrocarrils de Barcelona a Saragossa per Manresa i de Manresa a Berga
Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres
Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres Portada de la Memòria de 1865
© Fototeca.cat
Societat inicialment anomenada Companyia de Camins de Ferro de Barcelona a Girona
, formada el 1860 per la fusió de les dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró i de Barcelona a Granollers.
El 1863 fou autoritzada la continuació a Figueres i el 1864 la prolongació de la línia fins a la frontera francoespanyola, entre Portbou i Cervera El fracàs a assolir aquests objectius determinà la seva fusió amb la Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell 1875 amb el nom de Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França
cabina

Cabina d’avió
Tecnologia
Cambra o espai aïllat de la resta d’una instal·lació, d’un vehicle o d’un aparell, des de la qual hom n’exerceix el comandament.
En són exemples la cabina de blocatge , destinada al comandament dels senyals i les agulles en els ferrocarrils o la cabina d’enregistrament o de projecció , emprada als estudis o a les sales cinematogràfiques Pel que fa a vehicles o aparells, hom parla de la cabina d’un camió, d’un avió, d’una astronau, d’un ascensor , etc
Perth
Ciutat
Ciutat de la regió de Tayside, Escòcia, a la Gran Bretanya.
Situada dins una frondosa comarca, és un excellent centre d’enllaç amb importants fires de bestiar entre els ferrocarrils i les carreteres de l’interior del país i la navegació costanera Indústries de colorants, de maquinària i del vidre Ciutat des del 1106, ostentà ocasionalment, entre els s XIII i XIV, la capitalitat d’Escòcia cort reial, parlament i tribunal suprem
República
Setmanari
Setmanari d’esquerra, bilingüe, que aparegué a Palma (gener del 1934 — gener del 1936).
El seu director fou Benet Gaita i Isern i es convertí en òrgan d’Esquerra Republicana Balear en fundar-se aquesta per l’abril del 1934 Féu unes sorolloses campanyes per a la revisió de la llei d’arrendaments i de denúncia de la Companyia de Ferrocarrils de Mallorca Deixà d’aparèixer per facilitar la sortida del diari Antorxa , òrgan del front popular
Ramon Ferrer i Matutano
Història
Polític.
Cursà estudis de dret a la Universitat de València i, llicenciat, fou collaborador eficaç del marquès de Campo en diversos negocis d’obres públiques, entre els quals el traçat dels primers ferrocarrils valencians Conservador, fou diputat a les corts el 1865 Pertangué a la Societat d’Amics del País, a l’Ateneu Literari, a l’Acadèmia de Sant Carles i a altres institucions valencianes
Ettore Bugatti
Enginyer italià naturalitzat francès, constructor d’automòbils.
El 1898 construí un tricicle mogut per dos motors, i el 1910 fabricà el primer cotxe en un taller de Molsheim Alsàcia, que ben aviat esdevingué la factoria d’automòbils de luxe Bugatti Creà, en collaboració amb Peugeot, el cèlebre motor Bébé Peugeot 1911, i fou el primer a emprar compressor per a sobrealimentar els motors dels autos de cursa construí també els primers automotors de combustió interna dels ferrocarrils francesos
Urquijo
Economia
Família de financers bascs.
L’iniciador de la puixança econòmica familiar fou Estanislao Urquijo y Landaluce Murga, Àlaba 1817 — Madrid 1889, primer marquès d’Urquijo, que es dedicà al comerç i a les operacions borsàries a Madrid i realitzà inversions en ferrocarrils i empreses navilieres El seu fill Juan Manuel de Urquijo y Urrutia Murga 1843 — Madrid 1914, segon marquès d’Urquijo, amplià les inversions en la indústria pesant i fundà el Banco Urquijo 1870
Pau Sans i Guitart
Història
Polític i enginyer industrial.
Fou el primer president de la Lliga de Catalunya 1887 i ho fou també de la Unió Catalanista Fou redactor de La Renaixença des del 1886 Publicà obres sobre ferrocarrils, com La locomotora en acción 1868 i una Guía del maquinista 1888-90, que fou reeditada sovint El seu fill, Joaquim Sans i Oliveras Barcelona segle XIX — 1914, també enginyer industrial, fou catedràtic de l’Escola Industrial de Terrassa
Esteve Suñol i Gasòliba

Esteve Suñol i Gasòliba
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Fou enginyer de la foneria dels Girona i, després, de la companyia de ferrocarrils MSA Fou un actiu excursionista de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Exercí la crítica musical a La Renaixença i La Veu de Catalunya , des d’on impulsà el wagnerisme i hi publicà també articles de costums de to satíric, recollits en part al volum Llibre de memòries 1903 Altres narracions seves foren recollides a Lectura Popular
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina