Resultats de la cerca
Es mostren 1374 resultats
merant
Botànica
Part d’una flor que funcionalment constitueix una unitat autònoma.
La flor del lliri blau, p ex, consta de tres merants
petúnia
Flor de petúnies bicolors
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, de 20 a 50 cm d’alçada, de fulles ovades i de flors campanulades, molt vistoses i de colors molt variats.
D’origen sud-americà, és molt comuna als jardins, on és plantada en tests i en platabandes
serverola
Flor de serverola
© C.I.C - Moià
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de 30 a 100 cm d’alçària, de fulles pinnatisectes, amb folíols grans, ovals i serrats, i amb folíols petits intercalats, d’estípules amplexicaules, de flors grogues, reunides en raïms llargs, i de fruits aqueniformes, turbinats i coronats per un anell de cerres.
Es fa en llocs herbosos i humits, a quasi tot Europa És oficinal, amb virtuts astringents i vulneràries
calcida blanca
Flor de calcida blanca
© MC
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de tija erecta, de 20 a 70 cm, tomentosa, blanca, de fulles verdes, amb nervis tacats de blanc, i blanques per sota, lanceolades, dividides en lòbuls espinosos, i de flors en capítols purpuris, terminals, bastant grossos.
És abundant en vores de camins i camps incultes, a la zona mediterrània
magnòlia
Flor de la magnòlia
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres de la família de les magnoliàcies, de fulles simples, alternes, el·líptiques, coriàcies i d’un verd fosc brillant, de flors molt vistoses, amb nombroses peces periàntiques, i de fruits en plurifol·licle.
Comprèn de 30 a 40 espècies, del SE d’Àsia i de l’Amèrica del Nord atlàntica, moltes de les quals són conreades en jardineria, especialment Mgrandiflora, la magnòlia per excellència, d’origen americà, amb fulles perennes i amb flors d’un blanc cremós, grosses i oloroses
mill gruà
Flor del mill gruà
© MC
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies, de 30 a 60 cm d’alçària, pelosa, de fulles lanceolades agudes, de flors purpúries o blaves i de núcules blanques i brillants.
Habita boscs de fullatge caduc més o menys humits alguna vegada penetra dins els alzinars frescals
aranya
Flor de l’aranya
© MC
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les ranunculàcies, de fulles molt dividides en segments estrets i flors de color blau clar envoltades per un involucre de fulles que tenen l’aspecte d’una aranya.
Es fa en fenassars i rostolls de la regió mediterrània En alguns llocs les llavors són emprades com a excitant
ancusa
Flor del gènere ancusa
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les boraginàcies, biennals o perennes, híspides, que solen posseir fulles ovades o lanceolades i flors blaves, rarament roses o blanques, en cimes escorpioides.
Viuen sobretot als camps de conreu
carxofera
Flor de la carxofera
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 90 a 150 cm d’alçada, fulles superiors pinnatífides, grosses, sense espines, i capítols grossos carnosos: les carxofes, amb bràctees amples i ovades, carnoses a la base, no acabades en espina, comestibles.
Les flors són tubuloses, de color blau violaci, i poden servir per a coagular la llet Tota la planta s’assembla força al card, del qual possiblement procedeix després de modificacions degudes al conreu Conté inulina i un principi amarg, de propietats tòniques emprat en algunes fórmules de vins aperitius, que té també una acció beneficiosa sobre el fetge, per tal com afavoreix la secreció de bilis Popularment hom n'administra el suc de les fulles o la decocció Exigeix climes temperats i secs i terrenys profunds i frescals els argillosilícics i els argillocalcaris li són molt favorables Es…
blima
Fitopatologia
Malura de la vinya consistent en l’avortament de la flor.
La blima pot ésser efecte d’una malaltia raquitisme, clorosi, antracnosi maculada, atacs successius de míldiu i d’oïdi però més sovint és produïda per una anormal constitució de la flor, o bé per un excés de vegetació, o també per l’efecte d’humitats i boires, durant l’època de floració