Resultats de la cerca
Es mostren 1216 resultats
Giotto di Bondone
Pintura
Pintor florentí.
Deixeble de Cimabue a Florència, rebé les influències de Cavallini i d’A di Cambio Format, doncs, dins l’estil bizantí imperant a Itàlia al s XIII, representa el trencament definitiu amb aquest estil i el començament de l’art que té com a punt de partida l’apropament a la realitat, mitjançant la renovació dels conceptes de l’espai i de la figura No resta ben determinada la participació de Giotto en la decoració de la basílica superior d’Assís, iniciada per Cimabue Són atribuïdes a Giotto les històries d’Isaac, de Caín i Abel i de Josep, i les referents a la passió de Crist, fetes…
Giambologna
El rapte de les Sabines (1579-83), escultura de Giambologna situada a la Piazza della Signoria, a Florència
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
El 1556 apareix a Florència sota el mecenatge de Bernardo Vecchietti La seva primera obra coneguda és la font de Neptú 1563-67, a Bolonya El seu estil es caracteritza per una recerca del moviment mitjançant unes formes voluptuoses, un allargament del cànon i un detallisme d’orfebre Treballà en bronze, i se'n conserven els originals al Victoria and Albert Museum de Londres Té obres de tema mitològic Mercuri —dit de Mèdici—, 1580 El rapte de les Sabines , 1579-83, retrats Cosme I , 1587-95 Felip II , començat el 1606 i de tema religiós relleus a les capelles Grimaldi, 1579-85, i…
Francesco Maria Veracini
Música
Violinista i compositor italià.
Vida Començà els estudis musicals amb el seu oncle Antonio Veracini i els continuà a Roma amb GM Casini i F Gasparini Des de molt jove emprengué una intensa carrera com a concertista a les principals ciutats italianes i estigué a Frankfurt del Main en ocasió de la coronació de Carles VI el 1711 Abans de traslladar-se a Londres el 1714 visqué a Venècia, on conegué G Tartini A Anglaterra fou violinista al King’s Theatre i a la Hickford’s Room Entre el 1717 i el 1722 visqué a la cort de Dresden i exercí els càrrecs de compositor i primer violí Després d’un breu sojorn a Praga anà a …
Enrico Toselli
Música
Pianista i compositor italià.
Deixeble del pianista G Sgambati i dels compositors G Martucci i R Grazzini, fou un reconegut virtuós que feu gires per Europa i els Estats Units i impartí classes a Florència El 1907 contragué matrimoni amb l’arxiduquessa Lluïsa Maria Antònia d’Àustria-Toscana, una relació que causà un escàndol notable a l’època, atès que ella es divorcià del seu marit, el príncep de Saxònia, per casar-se amb el músic Dins del catàleg de Toselli hi ha diverses operetes, una de les quals La cattiva Francesca , 1912, amb llibret de la seva esposa La principessa bizarra 1913 està basada en un…
Pier Francesco Corteccia
Música
Compositor i organista italià.
Tingué com a mestre a Bernardo Pisano La seva activitat musical s’inicià com a nen cantor a l’església de Sant Joan Baptista de Florència, a la qual es mantingué vinculat la major part de la seva vida escolà de cor entre el 1515 i el 1522, sacerdot i membre de la capella des del 1527, organista entre el 1535 i el 1539, i mestre de capella des del 1540 fins a la seva mort Durant un temps ho simultaniejà amb el càrrec d’organista de la capella dels Mèdici, i des del 1540, amb el de mestre de capella a la cort ducal i a la catedral Com a resultat de la seva posició a la cort de…
Taddeo Alderotto
Metge.
Professor a Bolonya 1260, és autor d’uns Consilia que recullen gran part del saber del seu temps Fou creador d’una notable escola d’anatomia i un dels metges més importants de l’occident medieval cristià
Francesco Pesellino
Pintura
Pintor italià.
Es destacà com a decorador de cassoni caixes de núvia, com la de la Història de David coll Lloyds, Londres Proper a FLippi i a Fra Angelico, el seu estil, naturalista i pietós, es manifestà també en les seves composicions Triomf de Petrarca Gardner Museum, Boston, Sant Cosme i Sant Damià Musée du Louvre
Dino Frescobaldi
Literatura italiana
Poeta italià.
En les seves poesies accentuà les fórmules del Stil Novo , del qual fou un dels més grans representants Excellí, sobretot, en la creació d’imatges
Francesc I de Toscana
Història
Segon gran duc Mèdici de Toscana (1574-87).
Fill de Cosme I, aquest l’associà al govern els darrers anys de la seva vida Gràcies a l’obra dels seus ministres Concini i Vinta pogué consolidar-se el gran ducat creat pel seu pare i augmentar el desenvolupament del comerç
Antonio Benivieni
Metge italià.
És autor d’un text poc conegut, De abditis nonnullis ac mirandis morborum et sanationum causis, publicat pòstumament 1507, on recull nombroses observacions de les necròpsies dels seus malalts
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina