Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
espina cervina
Botànica
Arbust espinós, de la família de les ramnàcies, dioic i caducifoli, de fulles ovals, mitjanes (2-3 cm), més o menys oposades, amb pecíol llarg, i flors groguenques i axil·lars.
Els fruits són negres i purgants Centreeuropea, es fa a la muntanya mitjana
endozoocor | endozoocora
Botànica
Dit dels vegetals les diàspores dels quals es disseminen mitjançant la intervenció d’animals que les transporten en llur tub digestiu i les dipositen juntament amb les deposicions.
És el cas de la majoria de les plantes que fan fruits carnosos
mirmecocor | mirmecocora
Botànica
Dit de les plantes les diàspores de les quals són disseminades per les formigues.
Són, sobretot, vegetals que produeixen fruits o llavors petits i sovint proveïts d’eleosomes
comí
Comí
Herbolario Allium (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles laciniades i de flors blanques o rosades agrupades en umbel·les de pocs radis.
Oriünda de la regió mediterrània, on és conreada pels fruits des de molt antic
clivellat
Fitopatologia
Malura criptogàmica produïda pels fongs ascomicets Venturia pirina
, que ataca el perer, i V. inaequalis
, que ataca el pomer.
Els fruits afectats presenten taques brunes i es clivellen Els tractaments són principalment preventius
carbassera de rabequet
Carbassera de rabequet
Lankiveil (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Carbassera, de la família de les cucurbitàcies, de fulles i tiges de tacte suau, piloses, les primeres arrodonides i no lobulades, i llavors de marge obtús.
Els fruits, molt grossos fins a 1 m de diàmetre, són glaucs i blavissos
comí de prat
Comí de prat
Sean Blaney (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de tija estriada, que fa de 30 a 80 cm, amb fulles dues o tres vegades pinnades i umbel·les de flors blanques o rosades.
Creix a l’Europa humida, on sovint és conreada pels seus fruits, aromàtics i semblants als comins
capferrada
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, que fa de 30 a 50 cm d’alçària, amb fulles lirades o pinnatipartides de color verd cendrós, i flors grogues disposades en capítols de receptacle globulós, revestit per bràctees flanquejades per un apèndix punxegut i ciliat.
Els fruits són aquenis Creix en camps de cereals i a llurs marges, a la regió mediterrània
estiravelles
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, de 40 a 80 cm d’alçària, amb les fulles radicals espatulades i dentades i les caulinars linears i enteres.
Fa nombroses i petites flors blanques i fruits en silícula Prospera en camps, erms, vores de camins, etc
canudera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, amb rizoma esquamós, de tija glabra d’una alçada de 30 a 60 cm i grans fulles pinnatisectes imparipinnades de 5-9 folíols.
Les flors, liles, rosades o blanques, i els fruits, en síliqua, formen raïms Viu sobretot a les fagedes