Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
Intel·lectuals castellans davant l’autonomia de Catalunya
M de Unamuno a Salamanca, J Aguiar García, 1935 MCU / Oronoz Des de molt aviat la Segona República va ser qualificada com la dels intellectuals, en sentit admiratiu o pejoratiu segons d’on provingués l’expressió I és veritat que l’intellectual va tenir un fort protagonisme polític, com es pot constatar repassant la llista de noms que va des de la presidència del Govern fins als integrants de les Corts Constituents El fenomen, però, no era nou, perquè durant la Dictadura de Primo de Rivera ja havien ocupat un espai preeminent la novetat era que ara ocupaven llocs de poder, mentre que abans la…
Josep Maria López-Picó

Josep Maria López-Picó
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Música
Historiografia catalana
Nom amb què és conegut el poeta, assagista, crític literari i editor Josep Maria López i Picó.
Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus primers llibres, que…
, , ,
Castell de Barbens
Art romànic
Castell El castell de Barbens és situat a l’extrem oriental de la vila i dona a la Plaça Major El primer esment del lloc i el terme de Barbens és de l’any 1085, en què Ramon Gombau de Ribelles i la seva muller Sicarda cediren a Artau un alou als termes de Butsènit, les Penelles, Espígol i Barbens El 1088 Ramon Gombau i la seva muller Sicarda infeudaren a Artau Mir i la seva esposa Adalèsia el castell de Butsènit, juntament amb les Penelles i Barbens El primer personatge de qui es té notícia com a propietari del castell de Barbens és Ramon Barrufell Els Barrufell eren uns importants…
La Universitat Autònoma de Barcelona
Inauguració del curs acadèmic 1931-32, JDomínguez, Barcelona, 1-10-1931 ANC-Fons Macià Amb l’adveniment de la República es va poder realitzar una de les màximes aspiracions del catalanisme que la Universitat de Barcelona estigués vinculada a la realitat del país, tal com ho havien reclamat el Primer i el Segon Congrés Universitari Català, celebrats els anys 1903 i 1918, respectivament Ja el mateix 14 d’abril de 1931, la Generalitat nomenà un Comissariat, integrat per prestigiosos professors Eduard Fontserè, August Pi i Sunyer, Jaume Serra i Húnter, Enric Soler i Batlle i Josep Xirau, amb la…
Els Espasa
Josep Espasa i els seus tres fills Josep Espasa i Anguera El Mercurio , 1911 Josep Espasa i Anguera crearà una de les grans empreses editorials catalanes Josep Espasa i Anguera, el fundador de l’empresa, nasqué el 1840 a la Pobla de Cérvoles, a la comarca de les Garrigues La seva família, que devia ser pagesa, tenint en compte el caràcter agrícola de la població, es traslladà aviat a Barcelona Josep Espasa treballà de menut i fins els divuit anys com a peó en l’enderrocament de les muralles de Barcelona, que permetrien el creixement de la ciutat Aleshores entrà com a repartidor d’obres que…
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Música
Escriptor.
Vida i obra Descendent d’una antiga família de la noblesa catalana i fill de l’historiador Ferran de Sagarra i de Siscar , feu el batxillerat al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp i la carrera de lleis a la Universitat de Barcelona El 1916 ingressà a l’Instituto Diplomático y Consular, de Madrid, però, poc abans d’acabar-los, deixà els estudis per dedicar-se de ple a la literatura El 1913 guanyà l’englantina d’or en els Jocs Florals de Barcelona i l’any següent publicà el seu Primer llibre de poemes El 1919 i, gràcies a J Ortega y Gasset, entrà en el periodisme…
, , ,
avantguardisme
Art
Cinematografia
Literatura
Música
Nom genèric amb el qual és conegut un conjunt de corrents estètics que evidencien la crisi de les arts i de la literatura produïda en el món occidental al començament del segle XX.
Els primers símptomes d’aquesta crisi es troben implícits en figures com Cézanne i en certs aspectes de l’impressionisme Monet, Debussy, etc o del simbolisme Rimbaud, Lautréamont, Jarry i adquirí la plenitud del seu desenvolupament a partir de la Primera Guerra Mundial 1914-18 Els aspectes més notables d’aquesta crisi foren rebuig dels esquemes de cultura elaborats per la burgesia Belle Époque intent de destruir l’art tal com era entès tradicionalment recerca constant de noves formes d’expressió i d’assimilació de les altres cultures allunyades, geogràficament o temporalment inconformisme…
Manuel Sanchis i Guarner

Manuel Sanchis i Guarner
© Arxiu Ismael Latorre Mendoza
Folklore
Historiografia catalana
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg, historiador i folklorista.
Vida i obra Es dedicà especialment a la llengua i la literatura catalanes, des de l’època ibèrica fins a l’actualitat Fou professor universitari La seva trajectòria intellectual quedà molt marcada pels orígens familiars El seu pare, Manuel Sanchis i Sivera, era metge i amic de Teodor Llorente, a qui assistí en els seus darrers moments La mare, Maria Guarner i Aguiló, procedia, per via paterna, de la Pobla del Duc la Vall d’Albaida d’aquí li ve el parentiu molt llunyà amb el poeta Lluís Guarner i Pérez , a qui Sanchis s’adreçà sempre com a “tio” L’avi matern, Ricard Guarner i Franco, era…
, ,
La consolidació d’una societat de masses
La Primera Guerra Mundial 1914-18 va contribuir a precipitar els canvis que s’havien anat apuntant en la dècada anterior Els observadors més inquiets de seguida s’adonaren que el que havia succeït era que l’Espanya urbana s’estava convertint en una societat de masses moderna El filòsof castellà Ortega y Gasset el 1920 publicava La España invertebrada hi realitzava una crida a la mobilització de la intellectualitat, a qui avisava de l’aparició de l’”home-massa”, per a ell un factor retardador del procés històric El canvi no fou uniforme hi hagué moltes àrees que continuaren…
esgrima

L’esgrima esportiva requereix un material i una indumentària específics per a la seva pràctica
Federació Catalana d’Esgrima
Esgrima
Esport de combat en el qual s’enfronten dos rivals, anomenats tiradors o esgrimidors, amb l’objectiu de tocar, i de no ser tocats, amb una arma que pot ser una espasa, un floret o un sabre, les quals constitueixen les tres especialitats oficials reconegudes per la Federació Internacional d’Esgrima (FIE).
El concepte tirar és emprat per a definir l’enfrontament en assalt de dos tiradors, és a dir, el que equivaldria en altres esports al terme jugar El combat té lloc sobre una pista rectangular, d’una amplada d’1,5 a 2 metres i una llargada de 14 metres, de superfície plana, i està dividit en assalts o matxs d’una durada determinada pel nombre de tocats i el temps Les competicions poden ser individuals o per equips, formats per tres esgrimidors titulars i un suplent, i hi ha diferents categories en funció de l’edat i del sexe dels participants, malgrat l’especial caràcter integrador de l’…