Resultats de la cerca
Es mostren 2307 resultats
sarraceniàcies
Botànica
Família de parietals integrada per plantes herbàcies carnívores pròpies de terrenys marjalencs, amb les fulles transformades en ascidis, de flors bàsicament pentàmeres i de fruits capsulars.
És una família exclusivament americana, que comprèn tres gèneres la darlingtònia Darlingtonia sp , l’heliàmfora Heliamphora sp i la sarracènia Sarracenia sp
estafilínids
Entomologia
Família de coleòpters caracteritzats pel fet de tenir els èlitres molt reduïts, que deixen al descobert una gran part de l’abdomen, i el cos de forma allargada.
Comprèn unes 20000 espècies incloses en nombrosos gèneres que habiten en tot tipus d’hàbitats i latituds Són comuns als Països Catalans
ploceids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, de 10 a 40 cm, que tenen el bec curt, massís i subcònic, les potes primes i fortes, 9 o 10 rèmiges primàries i presenten un marcat dimorfisme sexual.
Comprèn 140 espècies, distribuïdes en 20 gèneres, els principals dels quals són Passer, Euplectes i Vidua Habiten arreu del món, llevat dels pols
ganoïdeus
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis que es caracteritzen pel fet de tenir el cos recobert amb escates ganoides (formades per un estrat ossi i un de ganoïdina) o amb plaques òssies i rarament nu.
La majoria de gèneres són fòssils i eren abundants durant el Cretaci inferior i el Juràssic Un dels representants actuals és l’esturió
fascolòmids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels marsupials d’uns 70-120 cm de llargària, cos arrodonit i massís, cap gros i potes curtes, robustes i excavadores, amb cinc dits a les anteriors i quatre a les posteriors.
Es nodreixen de vegetals Inclou tres gèneres, amb tres espècies, entre les quals es destaca l’uombat Habiten a Austràlia i a Tasmània
hilobàtids
Zoologia
Família de primats del grup dels catarrins antropomorfs caracteritzats per llur petita talla, la presència de callositats isquiàtiques i el gran desenvolupament dels membres superiors, que arriben a terra quan l’animal és dempeus.
De règim vegetarià i exclusivament arborícoles, habiten al SE d’Àsia i a Insulíndia Comprenen dos gèneres, coneguts amb el nom de gibons
flebobranquis
Zoologia
Ordre de la classe dels ascidiacis amb el sac branquial proveït de solcs longitudinals interns i el cos no dividit en tòrax i abdomen, com és el cas dels aplousobranquis.
Són formes lliures o colonials Inclou els gèneres Ascidia, Ciona, Diazona i Phallusia , entre altres, tots comuns a les costes dels Països Catalans
octodòntids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels rosegadors que s’estén per la regió andina de l’Amèrica del Sud.
Comprèn uns cinc gèneres Són animals de mida petita de 10 a 20 cm, nocturns i vegetarians, que construeixen complicades xarxes de galeries subterrànies
notacantiformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis que són anguil·liformes i amb la cintura escapular connectada amb les primeres vèrtebres.
Comprèn la família dels notacàntids, els principals gèneres de la qual són Notacanthus i Polyacanthonotus Habiten a profunditats abissals de gairebé totes les mars
treponematàcies
Biologia
Família de bacteris de l’ordre de les espiroquetals en forma espiral, de 4 a 16μ de llargària, que es belluguen evolucionant com un filaberquí i són desproveïts de cilis i de flagels.
De tota la família, hom ha reeixit a cultivar-ne unes quantes espècies Els tres gèneres que la formen són Treponema, Borrelia i Leptospira