Resultats de la cerca

És autor, juntament amb el doctor en medicina Lluís Joan Valentí , d’una obra en vers, Procés o disputa de viudes i donzelles , entorn de la condició de la dona que s’ha d’elegir per a muller Siurana defensa les vídues, mentre que Valentí es decanta per les donzelles El notari i poeta Andreu Martí Pineda en feu la sentència El text és deutor de la tradició de l’ Escola Satírica Valenciana  i d’obres com el Procés de les olives o el Somni de Joan Joan Fou publicada el 1561, juntament amb l’edició del Llibre de les dones de Jaume Roig Bibliografia Miquel i Planas, R 1911 Cançoner satírich…

Guanyador del Tour de l’Avenir 1964 per a corredors amateurs El 1965 es professionalitzà i assolí el Tour de França Guanyà, també, el Giro d’Itàlia 1967, 1969, 1976 i la Vuelta a Espanya 1968, victòria amb la qual es convertí en el segon ciclista amb tots tres títols En el seu palmarès hi ha també primeres posicions a la cursa París-Roubaix 1966, la Volta a Llombardia 1966, 1973, la París-Brusselles 1966, 1976, la Volta Ciclista a Catalunya 1972 i la Milà-San Remo 1974 El 1973 assolí el Campionat del Món de ciclisme de carretera a Montjuïc Considerat un dels grans ciclistes de…

La seva poesia s’emmarca en l’ Escola Satírica Valenciana Autor dels poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil en la cual ruega un gentil hombre a su amiga , seguida de la Resposta de la sua amiga al sobredit galant , que havien quedat recollides en un plec poètic imprès a València el 1556 De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis Foren editades per Marià Aguiló al Cançoner de les obretes en nostra lengua materna mes divulgades durant los segles XIV, XV e XVI, recullit e ordenat per Marian Aguilo y Fuster Barcelona…

Practicà el ciclisme des de petita, però l’any 1991 hagué de deixar la bicicleta a conseqüència d’una greu malaltia que l’obligà a anar en cadira de rodes durant algunes setmanes L’any 1993 pogué tornar a competir, amb l’equip italià Alfa Lum A Itàlia es consolidà com a ciclista i alguns anys després es consagrà definitivament gràcies a les victòries en el Giro, els anys 1999 i 2000, i molt especialment als triomfs en la màxima cursa del món per etapes, el Tour de França, els anys 2000, 2001 i 2003 D’aquesta manera, es convertí en la tercera ciclista que aconseguia guanyar tres…

S’inicià el 1982 amb la Copa del Món de futbol d’Espanya Treballà com a locutor a Ràdio Miramar i Ràdio Nova-Ràdio Sabadell Posteriorment entrà com a cap d’esports a COPE Barcelona abans de ser redactor en cap d’esports a Onda Cero Barcelona Des del 2004 ocupa el càrrec de director editorial a Radio Marca Barcelona Cobrí els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, diverses Copes d’Europa de futbol i les grans curses ciclistes deu edicions del Tour de França, vuit del Giro d’Itàlia i dotze de la Vuelta a Espanya Des del 2004 dirigeix el programa Marca Ciclisme També collaborà en el…

El 1996 debutà com a professional amb l’equip Santa Clara Posteriorment competí pels equips portuguesos Recer Boavista 1999-2000, amb el qual guanyà el Gran Premi Marinha Grande 2000, i Carvalhelhos 2001-02, amb el qual s’imposà en la Volta als Ports 2002 Debutà a la Vuelta a Espanya amb el Relax-Fuenlabrada 2003-05, fitxà pel Davitamon-Lotto 2006-07, equip amb què participà en el Giro d’Itàlia i guanyà la cronometrada per equips de la Setmana Coppi i Bartali 2007, i passà al Saunier Duval 2008-09 El 2008 participà en el Tour de França, que no pogué finalitzar per l’abandonament…

Les curses més conegudes són el Tour de França , la Volta Ciclista a Catalunya, el Giro d’Itàlia , la Volta Ciclista a Espanya, així com les voltes ciclistes a Suïssa, a Bèlgica, a Flandes i a Holanda i la volta ciclista al Llevant Hi participen diversos equips de diferents estats El corredor que fa amb menys temps el recorregut és el guanyador Els vencedors de les etapes de vegades tenen bonificació de temps Per a la classificació per equips hom compta el temps dels tres primers corredors de cadascun Hi ha diferents premis de regularitat, de muntanya, per punts, a la desgràcia,…

Inicià els estudis musicals a Manresa amb G Mensa Ingressà a l’Escolania de Montserrat el 1826, on fou deixeble de J Boada i B Brell, i aviat destacà per la seva destresa com a organista El 1831 fou nomenat organista a Sant Cugat del Vallès i el 1833 ocupà el mateix càrrec a la seu de Lleida, plaça que ja no abandonà i des de la qual desplegà una tasca docent molt important en terres lleidatanes Fou un dels organistes més destacats de la Catalunya del seu temps, especialment apreciat per la capacitat d’improvisació El 1864 organitzà l’escola de música de la Casa de la Misericòrdia, a Lleida A…

Professional 1948-58, fou campió d’Espanya de carretera 1949, dels grans premis de Catalunya i Pascuas 1949 i de la Bicicleta Eibarresa 1954 A més de diverses victòries d’etapa, fou segon a la Volta a Catalunya 1950, tercer a la Vuelta a Espanya 1950 i subcampió 1949 i tercer 1954 del Campionat d’Espanya de muntanya Disputà sis vegades el Tour de França 1949-54, cinc vegades la Vuelta a Espanya entre el 1948 i el 1957 i tres edicions del Giro d’Itàlia 1955, 1956, 1957 Formà part de la Unió Esportiva de Sants – Alas Color 1948, Peugeot-Dunlop 1949, Académico 1950, Metropole-…

Conegut com Sisquillo , obrí una botiga de bicicletes a Barcelona el 1950 Fou mecànic dels equips Faema, RCD Espanyol, FC Barcelona, La Casera-Bahamontes, Ferris, Royal, Ford i Ignis Treballà en dinou edicions del Tour de França, en trenta de la Vuelta a Espanya, en catorze del Giro d’Itàlia i en nou Campionats del Món de carretera amb la selecció espanyola El 1982 fou president de la Unió Esportiva Les Corts, que a partir del 1995 es passà a anomenar Club Ciclista Sisquillo Entre altres guardons, rebé la medalla de bronze al mèrit esportiu 1965, la medalla d’honor de la Volta…