Resultats de la cerca
Es mostren 928 resultats
grauvaca
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària de color grisós, caracteritzada per l’abundància de minerals inestables, i fragments de roques dins una matriu argilosa.
La grandària del gra pot arribar a 2 mm, conté clorita, minerals argilosos, feldespats, miques i quars També pot tenir fragments de gra fi roques magmàtiques i esquists El ciment és abundant 20% Estan ben estratificades i són típiques del Paleozoic
picar
Prendre una mica d’un menjar, com és ara menjar raïm gra a gra.
semiconductor policristal·lí
Electrònica i informàtica
Física
Química
Compost constituït per grans, cadascun dels quals presenta una distribució periòdica dels àtoms com un cristall.
Ara bé, entre gra i gra hi ha una capa d’interconnexió o ciment de material no cristallí Entre altres, hom utilitza semiconductors policristallins, com l’òxid de zinc per a aplicacions especials, com díodes varistors i el silici policristallí per a realitzar les portes dels dispositius MOS, ja que presenta avantatges tecnològics respecte a les portes de metall
descafeïnament
Alimentació
Química
Operació a què són sotmesos els grans de cafè a fi d’eliminar-ne la cafeïna i suprimir-ne les possibles accions fisiològiques no convenients sense canviar-ne les característiques organolèptiques.
El procés més primitiu consisteix a hidratar el gra verd, acidificar i extreure la cafeïna amb dissolvents orgànics, assecar el gra per eliminar-ne el dissolvent i torrar-lo Una millora del procés és extreure la cafeïna amb aigua calenta 93°C i després separar-la'n amb dissolvents orgànics a fi que aquests no estiguin en contacte amb el cafè La cafeïna extreta és utilitzada en la indústria farmacèutica
civada
Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 150 cm d’alçada, segons la raça, amb fulles nombroses de color verd blavós i flors i fruits reunits en panícula estesa o bé unilateral, amb les espiguetes erectes o pèndules, segons les races, i en nombre sovint superior a setanta.
Hom no l’ha trobada en estat silvestre Per contra, se’n coneixen diverses espècies pròximes, les cugules, entre les quals l’ A fatua sembla ésser el principal antecessor de la civada, amb influència de l’ A sterilis , i potser també de l’ A barbata Probablement l’origen de la civada es localitza a la zona que va de la costa atlàntica fins a Mongòlia i les muntanyes d’Àsia central Els pobles antics d’Àsia i de la regió mediterrània no la coneixien Considerada inicialment com a mala herba dels camps de blat, degué començar a ésser conreada tardanament fa uns 2000 anys El gra de civada conté…