Resultats de la cerca
Es mostren 1271 resultats
moscarda
Moscarda
gailhampshire (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte holometàbol de l’ordre dels dípters, de la família dels asílids, de 2 cm el mascle i de 3 cm la femella, d’un color bru groguenc al cap i al tòrax i amb les potes vermelloses, l’abdomen negre, amb taques blanques i groc a l’extrem, i les ales groguenques.
Habita a Europa, en ermots molt assolellats
motmot
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels coraciformes, de la família dels momòtids, de 46 cm, que té les dues rectrius centrals molt desenvolupades, amb una zona nua de barbes, i és vivament acolorit de negre, de blau, de verd i de vermell.
Habita a les selves tropicals del Brasil
peluda
Llenguado pelut
DZMB. Thomas Knebelsberger (cc-by-sa-3.0)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels solèids, d’uns 20 cm de longitud, molt semblant al llenguado, però amb bandes transversals o amb grans taques sobre el costat pigmentat i sobre les aletes.
Habita sobre fons sorrencs a la Mediterrània
peu d’ànec
Peu d’ànec
German Center for Marine Biodiversity Research, Senckenberg am Meer. Silke Laakmann (cc-by-nc-sa-3.0)
Zoologia
Equinoderm del subembrancament dels eleuterozous, de la classe dels asteroïdeus, de 15 cm de diàmetre, amb els braços curts i amples i el cos discoidal, molt aplatat i fi, amb la cara superior de color vermell llampant i la inferior groguenca.
Habita als fons fangosos, a força profunditat
addax
Addaxs
Zachi Evenor (cc-by-3.0)
Zoologia
Antílop de la subfamília dels antilopins, de gran talla, de color clar, amb les banyes helicoidals.
Habita als subdeserts de l’Àfrica sahariana
rap
rap (L. piscatorius)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Gènere de peixos de l’ordre dels lofiformes, de la família dels lòfids, de cap gros, gairebé semicircular i aplanat, ulls grossos, dorsals, mandíbules amb nombrosos apèndixs dèrmics i pell nua però amb concrecions dèrmiques.
Els seus sis primers radis dorsals, el primer dels quals atrau les seves preses com un ham esquerat, són lliures i amb làmines dèrmiques S'enterra, mitjançant les aletes pectorals i ventrals, als fons de sorra i fang, on habita esperant que els peixos dels quals es nodreix se li apropin, i la pell adquireix la mateixa tonalitat del fons Comestible i molt saborós, és molt apreciat Habita a la Mediterrània, a l’Atlàntic i a la mar del Nord Els individus de les dues espècies del gènere, L piscatorius rap o granota de mar i L budegassa rap vermell , rap cardaire o rap fotaire , tenen un fibló…
marmota
Marmota (Marmota marmota)
Martin Grimm (cc-by-nc-4.0)
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels rosegadors, de la família dels esciúrids, que atenyen uns 60 cm de longitud total, 20 dels quals corresponen a la cua.
El cos és rodó i aixafat, les orelles petites, les ungles grosses i el pelatge molt espès Són animals excavadors, de règim vegetarià i de costums completament nocturns Fan amagatalls subterranis, on hibernen durant sis mesos Aquest gènere comprèn setze espècies, entre les quals es destaca Marmota marmota , que és l’espècie europea, de pelatge de color gris i groc i que habita als Alps i als Carpats, entre 1500 m i 3000 m, bé que ha estat introduïda en altres zones, com ara els Pirineus, d’on s’extingiren fa entre 10000 i 15000 anys La repoblació, duta a terme els anys quaranta…
guineu
Guineu nana roja
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Gènere de mamífers de l’ordre dels carnívors de la família dels cànids, d’orelles punxegudes i triangulars, amb el cap triangular, el cos esvelt i allargat i el pelatge suau.
Es nodreix d’ocells i mamífers petits i mitjans, tant salvatges com domèstics, i penetra sovint a les granges, on causa molts estralls en l’aviram Inclou un gran nombre d’espècies esteses per Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica, que són apreciades per la importància econòmica de llurs pells La guineu comuna o rabosa V vulpes , de pelatge rogenc en el dors, té 1,5 m de llargada, cua inclosa, i és molt comuna als Països Catalans La guineu roja V fulva , de color negre amb matisos argentats, habita al Canadà És criada per la importància econòmica de la seva pell La guineu àrtica o blava Alopex…
goril·la
Goril·la
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels primats
de la família dels pòngids, el més gros de tots els simis, incloses les espècies fòssils.
El mascle assoleix 2 m d’alçada i més de 250 kg de pes la femella és notablement més petita i no té la cresta òssia craniana que presenten els mascles adults La capacitat craniana oscilla al voltant dels 500 cm 3 Els gorilles passen la major part del temps en el sòl, i es traslladen contínuament a la recerca d’aliment en grups de 6 a 30 individus o més, comandats per un mascle dominant, uns quants mascles de segona categoria i les femelles amb els petits La dieta és vegetariana La gestació dura uns nou mesos, i els parts són normalment d’una sola cria Hi ha dues subespècies de gorilla el…
planxeta
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, de 16 cm, que té dos ossos palatins soldats en forma de placa mastegadora, és de color verdós i, a l’època de la cria, el mascle té tres franges longitudinals vermelles a cada costat i la femella és tacada d’un color negrenc.
Habita a la Mediterrània, en els trencants recallosos