Resultats de la cerca

És travessat pel Brahmaputra La capital és Itanagar 58592 h, est 2010

Situada al peu de l’Himàlaia, és una important ciutat militar, per la seva situació, perquè controla les rutes entre la zona muntanyosa i la vall de l’Indus A més d’un actiu comerç de productes agrícoles, ha desenvolupat diverses indústries tèxtil, alimentària, siderúrgica, mecànica, elèctrica, química, i posseeix una refineria de petroli Destruïda per una invasió dels mongols s XVI i ocupada per una branca dels sikhs 1765, aquests s’hi reteren després de la batalla de Gujarāt 1849 El 1919 els britànics hi signaren el tractat d’independència d’Afganistan

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, està especialitzat en medicina de muntanya Participà en expedicions a l’Hindu Kush 1977, al Karakoram Gasherbrum II, 1980, i K2, 1988, als Andes del Perú 1981 i a l’Himàlaia Manaslu, 1982 Everest, 1983, 1985 Lhotse Shar, 1984, 1987 Cho Oyu, 1992, Annapurna I, 1999 Subdirector de l’Institut d’Estudis de Medicina de Muntanya, formà part del comitè organitzador del Congrés Mundial de Medicina de Muntanya i Fisiologia d’Altitud Barcelona, 2002

Vinculat al Centre Excursionista del Penedès i membre del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, és tècnic superior d’Alta Muntanya i instructor de l’Escuela Nacional de Alta Montaña ECAM en escalada i descens de barrancs Realitzà nombroses ascensions i escalades als Pirineus i als Alps, i formà part d’expedicions a l’Himàlaia Tukuche, 1987 Makalu, 1989 i 1998 Everest, 1993, i Cho Oyu, 1996, al Karakorum Broad Peak Central, 1992, i Torre del Baltoro, 1994 i a l’Aconcagua 2000 Fundà i dirigí l’empresa Les Deus Aventura

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del Groupe Pyrénéiste de Haute Montagne i el Groupe de Haute Montagne Presidí el Centre Acadèmic d’Escalada 1982-83 i fou vicepresident de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1997-2000 Escalà la cara sud del Chacraraju 6112 m, als Andes peruans tot sol Rebé el Piolet d’Or de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada per l’obertura d’una via a la paret nord del Thamserku 6623 m, a l’Himàlaia el 1999 Realitzà el documental Hielo Vertical

Pujà l’esperó Walker des Grandes Jorasses 1998 i pics de Montserrat, els Pirineus i els Alps, com la via Àrea Reservada i A4+ Montserrat, 2001 Formà part de l’equip que obrí itineraris verges al Garhwal l’Himàlaia indi, 2005 Fou seleccionat per l’equip de joves alpinistes de la Federación Española de Deporte de Montaña y Escalada FEDME -2004i fou professor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya 2007 Fou membre de l’equip de The Mountain Academy a Chamonix, projecte per a promoure i comunicar l’escalada entre joves europeus 2008

El muntanyenc basc Juan Oiarzabal completa l’ascensió a l’Annapurna 8091 m acompanyat de dos membres del programa de TVE “Al filo de lo imposible”, un dels quals és el càmera català Ferran Latorre Oiarzabal va assolir el seu primer “vuit mil”, el Cho Oyu 8153 m, l’any 1985, i des d’aleshores ha completat les ascensions de tots els cims del món que superen els 8000 m, tots ells a l’Himàlaia És el sisè alpinista del món que ha aconseguit coronar els catorze “vuit mil”

La capital és Simla 55 300 h 1981 Situat a l’Himàlaia occidental, és una regió molt muntanyosa Les valls, regades pels afluents de l’Indus Chenāb, Satluj i Beās, són fèrtils, i s’hi concentra la població, dedicada als conreus de blat, canya de sucre, lli, tabac i arròs i a la ramaderia d’ovelles i de cabres Hi ha explotació forestal i jaciments de sal gemma La indústria és de tipus artesanal fusta i teixits de llana La regió és mitjanament poblada 61 h/km 2

Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC, membre del seu grup d’alta muntanya, el CADE, que presidí el 1999, i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Realitzà nombroses ascensions de dificultat en roca i gel, algunes de les quals primeres absolutes i estatals, a Montserrat, Vilanova de Meià, els Pirineus i els Alps, entre altres En la dècada de 1990 participà en expedicions als Andes bolivians 1991 i a l’Himàlaia, amb l’ascensió a la cara sud-oest del Shisha Pangma Central 1992, un intent a l’Everest 1995 i l’ascensió a l’Annapurna, el 1999, any que també realitzà un intent al…