Resultats de la cerca

Llicenciat en dret Es formà a Llotja amb Martí i Alsina Exposà temes mallorquins a Barcelona el 1896 Publicà dibuixos modernistes a Luz i Quatre Gats i fou assidu de la cerveseria del mateix nom, on exposà collectivament i individualment el 1897 Establert a París el 1901, hi tractà Hermen Anglada i Camarasa Retratista d’una certa importància i illustrador, residí també a Madrid, Anglaterra —on retratà Jordi V—, els EUA —on retratà Woodrow Wilson—, l’Argentina i, de nou, París Els darrers temps habità a Eivissafinspocabansdelasevamort

Físicament prové de les reflexions secundàries del so a les parets Si es produeix un so curt per exemple, un cop de martell, una persona situada al recinte sent immediatament un so directe que s’ha propagat des de la font i li ha arribat pel camí més curt i un primer eco associat a la recepció de la primera reflexió a la paret o obstacle més proper El conjunt d’ecos o reflexions posteriors, que són percebuts com un so difús i no individualment, constitueixen el so reverberant

Formada al Club Nàutic d’Arenys de Mar, fou subcampiona de Catalunya per equips en classe optimist 1994, juntament amb Josep Ramon Novell, Agustí Lledó, Bertran Soler i Àlex Falgàs L’any següent aconseguí un nou subcampionat de Catalunya per equips amb Josep Ramon Novell, Àlex Falgàs, Pau Planas i Marçal Feu Individualment el 1995 es proclamà campiona femenina en classe optimist de Catalunya i subcampiona absoluta de Catalunya, i el1998 obtingué la tercera posició en el Cam-pionat de Catalunya femení en classeeuropa També participà en el Campionat Europeu d’optimist 1994

Individualment aconseguí un Campionat de Catalunya 1990, dos subcampionats 1989, 1992, un Campionat de Barcelona 1992 i fou en diverses ocasions finalista del Campionat d’Espanya de gimnàstica rítmica En la modalitat per equips guanyà el Campionat d’Espanya 1989, de Catalunya 1989, 1990 i de Barcelona 1989, 1990 Formà part de la selecció catalana entre el 1987 i el 1992, i fou seleccionada per a l’equip júnior de la federació espanyola Es retirà el 1992 i es dedicà a l’entrenament i a l’arbitratge de gimnàstica rítmica

S’inicià en la competició al Club de Pesca El Botón i, posteriorment, competí amb diferents clubs i formà part de l’equip Kali-Test Es proclamà subcampió del món amb la Societat Esportiva de Pescadors de Granollers 1999, 2006 i amb la selecció espanyola 2001 Guanyà dos títols 2001, 2003 i tres medalles de bronze 1999, 2005, 2008 en l’àmbit estatal amb la selecció catalana Individualment, assolí dues medalles d’or 1998, 2005 i dues de bronze 1999, 2003 en els Campionats d’Espanya de l’especialitat

Fou deixeble de Francesc d’AGalí i de Pau Gargallo a Bells Oficis Exposà individualment per primera vegada a les Galeries Laietanes de Barcelona el 1922 El 1926 presentà a la Sala Nancy de Madrid una collecció d’objectes de vidre esmaltat, i el mateix any hi fou premiat amb primera medalla d’or per obres similars a l’exposició nacional Es traslladà a París 1930 i hi residí uns quants anys i exposà al Salon des Indépendants Exposà també a Londres 1929 i Barcelona 1943, 1946, 1966

Format a la càtedra de Casals i Vernis, estudià a l’Académie des Beaux-Arts de París Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1896 i a la del 1907 El 1906 retornà de París i s’establí a Sarrià Barcelona Exposà, individualment, a la Sala Parés el 1914 i, collectivament, a l’Exposició de Primavera del 1932 És autor, entre d’altres, de Vell captaire a la porta d’una església, Sant Josep i el nen Jesús, Sant Francesc i de diversos retrats d’Alfons XII

Conegut per Yagocésar Fou deixeble de Francesc d’AGalí i de l’Acadèmia Baixas de Barcelona Es presentà individualment el 1916 a Barcelona i hi participà en diverses exposicions, com també a París, a la Biennal de Venècia del 1924, etc Pintor d’un simbolisme literari i casticista, publicà en castellà contes, novelles i poemes i estrenà comèdies i drames amb certa influència valleinclanesca Crític d’art a La Esfera , El Noticiero Universal , etc , publicà Sabor y pintura 1943, semblances d’artistes catalans del vuit-cents Emprà el pseudònim de Fray Galán

Passà pels tallers de Xavier Nogués i Francesc Labarta Exposà en collectives des del 1929 i es presentà individualment el 1936 Syra Exposà després a París i a Londres i, a la postguerra, de nou a Barcelona sales Caralt, Vinçon, La Pinacoteca, etc Participà en el segon Salón de los Once, de Madrid 1943 Lligat a Sitges, conreà la decoració, la illustració Un día del emperador Tiberio en Capri de González-Ruano, 1945 i el quadre de cavallet, molt especialment en el tema de les flors, que interpreta amb pinzellada centrífuga, hàbil i colorista

Viu i treballa a Berlín, on entre el 1972 i el 1978 estudià belles arts Pertanyent a la nova generació més vital dels anys setanta, es formà al costat d’artistes com H Middendorf, Zimmer o Salomé, i fou cofundador el 1977 de la influent galeria berlinesa Moritzplatz La seva recerca s’estén a diversos llenguatges pintura, escultura, cinema, vídeo, reduint les distàncies entre els mitjans i introduint un cert nivell de compromís social Ha exposat individualment a Berlín, Londres, Nova York, Zuric, Colònia, Milà, París i Barcelona 1989 i 1990, entre d’altres ciutats