Resultats de la cerca

Vida Escriví els seus primers acudits en el Diario Español  de Tarragona, per al qual treballà com a noi dels encàrrecs, mentre actuava en una companyia de circ S’inicià com a actor còmic a les oficines de Ràdio Tarragona fins que de forma gradual, tot participant en concursos radiofònics d’afeccionats, es convertí en professional Debutà al teatre Romea de Barcelona amb força èxit, i amplià les actuacions a sales de festa, revistes, ràdio i TVE, on aconseguí una gran popularitat El director Luis G Berlanga el contractà per al paper protagonista de la tragicomèdia Plácido 1961, el seu debut…

Deixeble d’A Szekely i L Weiner en l’instrument i de Z Kodály i H Koessler en la composició, el 1920 començà la seva activitat de concertista, amb la qual assolí una gran notorietat internacional, especialment per les seves interpretacions de Chopin i Liszt El 1935 passà a residir a la Gran Bretanya i el 1946 s’hi naturalitzà Tocà sovint amb Y Menuhin entre altres la Sonata per a violí i piano que William Walton li dedicà el 1949, i fou professor de l’escola de música que aquest fundà el 1963 Compongué algunes peces simfòniques i de cambra

Una de les millors representants blanques del gènere, fou al mateix temps un mite del moviment hippy El 1966 formà part, com a solista, del grup Big Brother & the Holding Company, el qual abandonà després de la publicació del seu primer àlbum, Cheap Thrills 1967 Posteriorment, en la seva carrera en solitari, enregistrà tan sols dos discs Kozmic Blues 1969 i Pearl 1970 A banda de la qualitat de les seves interpretacions i de la seva gran capacitat comunicativa en directe, contribuïren també a la llegenda que es formà a la seva mort els continus escàndols i provocacions que…

Estudià al Conservatori de Bergen amb Jiri Hlinka i també rebé lliçons de Jacques de Tiège La seva relació artística amb directors com Sir Simon Rattle i Maris Janssons ha contribuït a la seva projecció internacional en la mateixa mesura que la seva passió per la música de cambra Especialitzat en el repertori romàntic i els clàssics del s XX destaquen les seves interpretacions de Grieg, Schubert, Rakhmaninov, Nielsen, Janáček, Bartók, Szymanowski i Kurtág També desenvolupa una intensa tasca pedagògica és professor a l’Acadèmia Noruega de Música d’Oslo i al Reial Conservatori de…

Fundador i director del conjunt Concerto Italiano Les seves interpretacions de música vocal italiana dels s XVII i XVIII l’han situat en l’elit del moviment historicista Al capdavant de la seva formació, ha impulsat la recuperació del patrimoni madrigalesc del principi del s XVII, estenent el seu àmbit d’investigació a la música religiosa romana, l’òpera, les cantates, els motets i els oratoris Dins la seva àmplia discografia destaquen les gravacions de madrigals de Monteverdi i Frescobaldi i obres religioses de Vivaldi i Händel Desenvolupa una intensa carrera com a director d’…

Formà els anys cinquanta el grup Rudy Ventura y su Conjunto, del qual era també el vocalista, amb el qual feu nombroses actuacions en festes i sales de ball Fou també molt popular per la seva vinculació al FC Barcelona, en el camp del qual tocà sovint, per al qual compongué també l’himne de les penyes Som del Barça , Endavant Barça , Campions i Barça campió d’Europa Durant els anys de la transició participà amb interpretacions musicals en actes catalanistes Publicà, entre molts altres, els discs Mundial de hits 1968 i El Ball de l’Estatut 1980

Joan Alcover , en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots els Països Catalans Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits El 1996 fou declarat himne oficial de Mallorca

Estudià a la Juilliard School de Nova York i després ho feu a la Universitat del Sud de Califòrnia, on fou deixebla de Piatigorsky El 1957 debutà a Seül i posteriorment guanyà el primer premi al Concurs de San Francisco 1968 i també al de Ginebra 1971 El 1992 rebé l’Ordre Nacional al Mèrit Cultural de Corea i el mateix any inicià la seva tasca com a ambaixadora de les Nacions Unides Ha combinat les seves interpretacions concertístiques amb les de cambra, sovint amb els seus germans, la violinista Kyung-Wha i el director Myung-Whun

Filla de l’actriu Magda Schneider Famosa per les seves interpretacions de l’emperadriu Sissí, es revelà com a autèntica actriu el 1961 quan, a París, LVisconti la dirigí en l’obra teatral de JFord Dommage qu'elle soit une p , i en el cinema, en Il lavoro, sketch de Boccaccio 70 1962 De la seva filmografia cal destacar The Cardinal 1963, What's New, Pussycat 1964, La piscine 1969, Max et les ferrailleurs 1971, Ludwig 1972, Le vieux fusil 1975, Une histoire simple 1978, La mort en direct 1979 i La passante du Sans Souci 1982

Encara que el terme halal té un sentit ampli i comprèn tot tipus de pràctiques diàries, des de la higiene a l’economia, en l’entorn occidental se sol associar a les pràctiques alimentàries acceptades segons la llei islàmica Existeixen diverses interpretacions, més o menys permissives, del terme segons la comunitat islàmica algunes consideren halal tota la carn excepte la de porc i el peix, mentre que d’altres exigeixen el sacrifici de l’animal segons els preceptes, és a dir, amb una incisió a la vena jugular i a l’artèria caròtida per tal de minimitzar el dolor de l’animal i…