Resultats de la cerca

Jugava de davanter, de mig volant i de porter Jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1914-23, a excepció de la temporada 1919-20 La seva primera temporada fou suplent del porter Pere Gibert, quan l’Espanyol guanyà el Campionat de Catalunya i fou subcampió de Copa La temporada 1923-24 passà al Club Esportiu Júpiter, amb el qual es proclamà campió d’Espanya de segona categoria 1925

Jugava de davanter centre i milità en el Reial Club Deportiu Espanyol en dues etapes 1939-41, 1943-44 Disputà 40 partits de Lliga i marcà 31 gols, i guanyà la Copa 1940 i el Campionat de Catalunya 1940 Jugà 2 partits amb la selecció catalana i marcà 3 gols En retirar-se, exercí d’entrenador El 2011 es batejà el Poliesportiu Municipal de Manises amb el seu nom

Fundat el 2005 i impulsat per Jaume Castell, participà per primera vegada en la Lliga la temporada 2005-06 El 2007 disputà la semifinal de la Copa del Rei La temporada 2007-08 es retirà de la competició Jugava els seus partits al Palau de Gel de Viella El seu successor fou el Club Hockey Gèu d’Aran, fundat el juny del 2008 i centrat en les categories inferiors

Fou campiona d’Espanya per equips en tres clubs diferents el CT Barcino 1972, 1976, 1977, el Club de 7 a 9 1974 i el Club 21 1978 També fou tres vegades campiona de Lliga el 1972 i 1976 amb el Barcino i el 1975 amb el 7 a 9 Igualment, fou dues vegades campiona de Barcelona de dobles en els anys que no es jugava el Campionat de Catalunya

El 2010 tenia 160 socis i l’equip sènior masculí jugava a la tercera divisió territorial Disposa del camp de futbol municipal del Met i té equips de base, tant masculins com femenins Durant la dècada de 1950 s’hi dinamitzà l’activitat futbolística a causa de l’estada al poble, entre d'altres, de l’exjugador del Futbol Club Barcelona Ladislau Kubala, que s’estava recuperant d’una malaltia

El primer equip del Girona Futbol Club obté l’ascens a la primera divisió després d’empatar a zero amb el Saragossa a l’estadi de Montilivi, resultat que li dona el punt que necessitava per a promocionar-se És el primer cop en la història de l’equip que arriba a la màxima categoria estatal Des del 2008, jugava a segona A L’ascens se celebra a la ciutat amb una gran festa

Es formà al Gimnàstic Mercantil i al planter del Centre d’Esports Sabadell Jugava de mig i de lateral dret, i milità dues temporades en el primer equip arlequinat 1972-74 Després jugà amb l’Atlético de Madrid 1974-85, amb el qual guanyà la Lliga 1977 i la Copa 1976, 1985 Fou tretze vegades internacional i participà en la Copa del Món 1978 En retirar-se passà a exercir d’entrenador

Fundat el 1987 al nucli de l’Ametlla de Merola, fou un dels clubs referents del futbol sala a la comarca del Berguedà Substituí el desaparegut JAC Ametlla Durant quinze anys competí en categories estatals, i arribà a la tercera màxima categoria del futbol sala espanyol Jugava al pavelló de Puig-reig El president del club durant els seus vint-i-tres anys d’existència fou Enric Escudé Desaparegué l’any 2010

Presidí la Unió Esportiva Figueres el 1978 i fou reelegit l’any següent El club jugava aleshores a tercera divisió, però aconseguí passar a vuitens de final de la Copa del Rei 1981, l’ascens a segona B 1982-83 i a segona A 1985-86 Inaugurà el nou estadi municipal el 1986 Dirigí durant dotze anys l’entitat i el 1995 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya

Situat a l’avinguda del Parallel, es construí per a acollir vetllades pugilístiques i fou inaugurat al març del 1927 S’hi organitzaren diversos combats, com els corresponents al Campionat de Catalunya de boxa amateur i d’altres que programà la revista Boxeo El 1936 obrí un frontó, i durant els anys quaranta s’hi jugava a tennis de taula També funcionà com a sala de ball Sembla que tancà el 1949