Resultats de la cerca

Formada a l’Institut Maragall, fou una de les pioneres de la gimnàstica rítmica a Catalunya Formà part de la selecció estatal i aconseguí la medalla de bronze de conjunts en concurs complet al Campionat del Món 1975 L’any següent aconseguí la medalla de plata de conjunts al Torneig Internacional d’Alemanya Fou entrenadora de gimnastes com Marta Cantón i jutge internacional És professora de l’INEFC de Barcelona des dels primers anys de la dècada de 1980

Es formà a les files del Sants i la temporada 1986-87 fitxà pel Sabadell Disputà un total de 41 partits com a davanter a primera divisió Quan el club baixà a segona B 1993, passà al Salamanca fins el 2001 Tornà a ascendir a primera la temporada 1994-95 i esdevingué el jugador més destacat de l’equip Posteriorment fitxà per l’Hospitalet, on jugà fins a la seva retirada el 2003 El Futbol Club Barcelona el contractà com a entrenador per a les categories inferiors

Membre del Club Natació Sabadell, fou quatre cops subcampió d’Espanya 1962-65 i una vegada subcampió de la Lliga estatal 1966 en la primera edició d’aquesta competició També fou dues vegades internacional amb Espanya

S’inicià a la Penya Ciclista Padró el 1927 Dos anys després competí com a independent El 1932 accedí a l’Esport Ciclista Barcelona, com a president i tresorer, i el 1953 ocupà la presidència del Club Ciclista Molins Entre altres organitzacions es feu càrrec del Trofeu Socarrats

Filla del comte Joan I d’Armanyac i de Beatriu de Clermont, primera comtessa de Charolais El 1373 fou casada, a Barcelona, amb el duc de Girona i comte de Cervera, primogènit de Pere III de Catalunya-Aragó, el futur Joan I Dotada d’un caràcter pacífic, exercí una influència moderadora en el seu marit i estigué en bones relacions amb tots els membres de la família reial També, amb dots diplomàtics, negocià que el seu germà, el comte Joan d’Armanyac, ajudés Pere el Cerimoniós en la seva lluita contra Jaume III de Mallorca, cosa que aconseguí, i el 1377 negocià una pau…

Practicà la gimnàstica rítmica fins a quinze anys al CE Montjuïc, l’AE Eixample, el CM Sant Cugat i el CR Penedès Formà part de la selecció catalana i aconseguí dos subcampionats d’Espanya per equips L’any 2005 fou fundadora de l’equip de gimnàstica estètica del CE INEFC, amb el qual guanyà cinc títols estatals consecutius 2005-09 Participà en tots els Campionats del Món i en quatre Copes del Món entre el 2005 i el 2011, any que es retirà

Fundà, amb Fèlix de Valois, l’orde dels trinitaris per al rescat de captius Fou canonitzat el 1679 La seva festa se celebra el 8 de febrer

Josep Lluís i Facerias mata un constructor afiliat a la Falange en l’assalt a un meublé Dies després aconsegueix fugir d’una emboscada de la policia a la plaça Molina de Barcelona

Vida i obra Fill de metge, es graduà en medicina a Barcelona i se’n doctorà a Madrid 1846 Influït pel socialisme utòpic francès i per Mazzini, s’allistà a la Milícia Nacional i pertanyé al Partit Progressista Fou empresonat el 1836 i el 1838, i el 1837 i entre el 1838 i el 1840 s’exilià a l’Estat francès, on completà la seva formació mèdica a Marsella i a Montpeller A París seguí uns cursos amb M Orfila Retornà després del canvi de règim del 1840, i fou nomenat alcalde de Reus Fou designat diputat a corts 1842-43 i, a Madrid, oficial primer del Ministeri de Foment…

El castell de Mata, del qual sembla que no resta res, devia ésser situat al costat de l’església de Sant Andreu de Mata D’ençà de la segona meitat del segle XI, trobem diversos senyors de Mata L’any 1107 és documentat un Bernat Ramon de Mata, i el 1099 s’esmenta un Pere Ramon de Mata L’any 1111, segons Pere Català en un instrument comtal és mencionat “ipso kastro de Mata” El 1142, Bernat Joan, fill de Guillem Bernat de Cornellà, casà amb Dispòdia de Mata L’any 1208 hi hagué una concòrdia…