Resultats de la cerca

Constantment es publiquen estudis que demostren, sota criteris absolutament científics, que l’hàbit de fumar ocasiona nombrosos trastorns i afavoreix el desenvolupament de diverses malalties Algunes d’aquestes malalties no són tan freqüents o tan greus com les que hem esmentat abans, però en conjunt alteren notablement la qualitat de vida del fumador Quant als ulls, l’excés de tabac pot arribar a produir conjuntivitis i fins i tot ambliopia tabàquica , trastorn característic dels grans fumadors, que dóna lloc a un dèficit visual progressiu A més, el tabac potencia el desenvolupament de…

Es pot donar en infants afectes d'espasmofília i en certes malalties com el tètan, la ràbia, l’epilèpsia, etc És anomenat també espasme de glotis

Per la part inferior, la laringe és prolongada per les vies respiratòries inferiors La primera estructura situada més avall de la laringe és la tràquea , una estructura tubular que penetra en el tòrax i a partir de la qual continuen una sèrie de conductes els bronquis La tràquea se subdivideix en dos únics conductes, els bronquis principals, cadascun dels quals penetra en un pulmó Alhora, aquests bronquis es divideixen en bronquis de diàmetre més petit, que van subdividint-se ramificadament i repetida, fins a vint-i-tres vegades des de la tràquea fins el final de…

La propagació depèn de la densitat del teixit pulmonar, la qual cosa constitueix un element de diagnòstic

És d’origen mesodèrmic i es caracteritza pel fet d’ésser resistent, elàstic i deformable És constituït per condròcits cèllules cartilaginoses i per una substància intercellular, a través de la qual s’efectua el transport de substàncies És desproveït de vasos sanguinis, la qual cosa implica una escassa activitat metabòlica Hi ha tres varietats de teixit cartilaginós el cartílag hialí, el fibrocartílag i el cartílag elàstic La varietat anomenada cartílag hialí , en l’home, forma una gran part de l’esquelet embrionari, el revestiment de les superfícies articulars de l’adult, els cartílags…

És anomenada insuficiència respiratòria IR una situació en què la funció respiratòria es troba alterada, de manera que és incapaç de mantenir les concentracions d’oxigen i de diòxid de carboni en la sang adequades al funcionament correcte dels teixits i els sistemes de l’organisme L’aturada respiratòria AR consisteix en l’absència absoluta de moviments respiratoris que, si no és tractada, causa ràpidament una disminució dels nivells sanguinis d’oxigen, la qual cosa interromp l’activitat cerebral i provoca la mort de la persona afectada Es pot presentar una IR sense malaltia respiratòria a…

De vegades aquest terme és emprat impròpiament, en comptes de velar o gutural

Quan és lleugera, es redueix a la sensació subjectiva, i quan és més severa hi ha signes objectius, com l’augment de la freqüència respiratòria polipnea o taquipnea, l’augment de profunditat de la inspiració, la dilatació dels narius i la contracció dels músculs accessoris La sensació d’ofec és deguda, probablement, a la fatiga dels músculs respiratoris El sobreesforç és ordenat pel centre nerviós respiratori, el qual és estimulat directament per l’alteració de la composició de la sang que hi arriba hipòxia, acidosi, etc o mitjançant reflexos originats en el si carotidi, en el…