Resultats de la cerca

Professor a la Columbia University i al CERN i director des del 1979 del laboratori d’acceleradors Fermi de Batavia Illinois, rebé el 1988 amb M Schwartz i J Steinberger el premi Nobel per la seva contribució a l’estudi de les partícules subatòmiques

Durant la guerra civil de 1936-39 dirigí el Teatro de Arte y Propaganda de Madrid i tingué un paper destacat en les activitats culturals republicanes Entre les obres que escriví es destaquen Contra viento y marea 1941, Morirás lejos 1942, Del tiempo amargo 1962 i el recull biogràfic Memoria de la melancolía 1970

Creador de la integral que duu el seu nom i autor de Leçons sur l’intégration et la recherche des fonctions primitives 1904, obrí noves perspectives en la teoria de funcions

Representà França a la conferència d’indemnitzacions de Moscou 1945 Presidí, durant el primer govern De Gaulle, la comissió d’experts per a la reforma financera i monetària, que formulà el Pla Rueff Concep el sistema econòmic amb automecanismes de regulació, i s’oposa, en conseqüència, a la intervenció de l’estat en l’economia Fou partidari del retorn al patró or, enfront del patró canvi or institucionalitzat per l’FMI Publicà Des sciences physiques aux sciences morales 1922, L’âge de l’inflation 1963 i Le péché monétaire d’Occident 1971

Molt conegut en el camp de la psicometria, desenvolupà les escales d’actituds i contribuí a l’aplicació de l’anàlisi factorial, a la qual aportà les dites set “capacitats mentals primàries” comprensió verbal, capacitat numèrica, visió espacial, capacitat perceptual, memòria, raonament i fluència verbal Cal destacar-ne les obres Primary Mental Abilities 1938 i A Factorial Study of Perception 1944

Catedràtic d’anatomia a la Universitat de Lió, publicà durant els anys 1889-91 un Traité d’anatomie descriptive , del qual es feren nombroses edicions i que fou utilitzat per molts estudiants europeus del començament del s XX

Considerat com un dels lírics més importants del seu país, publicà Tergiversaciones 1925, Libro de signos 1930, Prosas de Gaspar 1937, Antología poética 1942, Fárrago 1954, etc, les quals palesen influències simbolistes, modernistes, avantguardistes i de poesia popular

Llicenciat en dret, fou un actiu opositor a la dictadura de Marcos Pérez Jiménez 1953-58, a través sobretot del grup constituït entorn de la revista Sardio Posteriorment, fou secretari d’ambaixada a l’Argentina, professor de literatura a la Universitat de Caracas i, els anys noranta, agregat cultural de Veneçuela a l’Estat espanyol Durant més d’una dècada dirigí i presentà a la televisió pública veneçolana el programa Contratemas , sobre literatura Collaborà també a la premsa De les seves obres, d’un realisme ombrívol, es poden esmentar les narracions Las hogueras más altas 1959, Asfalto-…

Inicià els seus estudis amb Free Focke composició i Juan Allende Blín harmonia i contrapunt al Conservatorio Nacional de Música de Santiago 1940-47 El 1952 viatjà a Alemanya per estudiar a l’Acadèmia Detmold amb H Jelinek Tres anys després tornà a Xile i esdevingué membre de l’Agrupación Tonus Fou professor de música a Santiago 1955-61 i secretari de l’Asociación Nacional de Compositores Del 1962 al 1966 dirigí l’Archivo Musical de l’Instituto de Extensión Musical de la Universitat de Xile i fou professor de composició fins el 1968 L’any següent s’installà a Tel-Aviv, on exercí de docent a l’…

Es formà a la Universitat de Colúmbia, i estudià cant i art dramàtic Exercí com a cantant i actor en el camp teatral i també en diversos programes televisius Fou crític i editor de la revista "High Fidelity" 1959-69 i, establert a Nova York, feu de crític musical per al "Financial Times" londinenc 1962-69, a més de collaborar en altres publicacions angleses i nord-americanes El 1970 fou nomenat editor assessor del "Musical Newsletter" i el 1978 publicà la guia crítica The Complete Operas of Mozart , a Nova York Interessat especialment per l’òpera, la seva formació com a intèrpret influí…