Resultats de la cerca
Es mostren 1059 resultats
tradició
Dret català
Element jurídic primordial que s’estableix per a la interpretació dels preceptes que formen l’actual compilació del dret civil català, que exigeix prendre en especial consideració la tradició jurídica catalana.
La tradició jurídica catalana es troba en les Constitucions i altres drets de Catalunya, Corpus iuris canonici i legislació canònica rebuda posteriorment, Corpus iuris civilis , doctrina comuna dels autors de dret català, canònic i romà, i opinions dels autors acceptades per les sentències de l’Audiència de Catalunya, el Tribunal Suprem espanyol i per la doctrina jurisprudencial del Tribunal de Cassació de Catalunya
Raimon Duran i Ventosa
Història del dret
Advocat i jurista, fill de Manuel Duran i Bas.
Collaborà amb el seu pare en la seva actuació professional i de defensa del dret català, especialment en la redacció de la Memoria acerca de las instituciones del derecho civil de Cataluña 1883 Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya Publicà La hipoteca marítima 1888, L’ivresse devant le droit pénal 1890 i La família catalana 1895
Frederic Trias de Bes i Giró
Història del dret
Notari.
Fill de Joan de Déu Trias i Giró Es llicencià 1923 i doctorà 1924 en dret a Barcelona S'especialitzà en temes de dret privat, collaborà en revistes especialitzades, com La Notaría i Revista de Derecho Privado , i participà en els congressos internacionals de notaris de Madrid 1950, Roma 1958, etc Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
Santa Seu
Denominació donada primitivament a totes les esglésies fundades pels apòstols, i reservada actualment a la de Roma, que comprèn, des d’un punt de vista jurídic, el papa i els òrgans de govern (cúria romana) que l’ajuden en el govern de l’Església catòlica.
Titular de personalitat de dret internacional que no es confon amb la personalitat jurídica de l’Església catòlica en el seu conjunt ni amb la de l’estat civil del Vaticà , la manifesta en acords internacionals concordat o en acords parcials amb els estats, en l’exercici del dret de legislació actiu i passiu, en la tramesa de nuncis, etc
alcohol desnaturalitzat
Química
Alcohol etílic al qual ha estat afegit, per raons fiscals, un desnaturalitzant que el fa organolèpticament inadequat a l’ús de boca.
Els alcohols desnaturalitzats són destinats als usos industrials en els quals no és indispensable d’utilitzar alcohol pur usos com a dissolvent, com a primera matèria de síntesi, com a combustible, etc i poden ésser de diversos tipus segons la legislació de cada país En molts llocs el desnaturalitzant és escollit especialment en cada cas, a fi que la seva presència no pertorbi l’aplicació industrial considerada
caució
Dret penal
Pena que obliga el sotmès a un procés a presentar un fiador que es faci responsable que no serà acomplert el mal que hom tracta de prevenir, i a lliurar, en cas de produir-se, la quantitat fixada en la sentència.
També té el caràcter de mesura de seguretat que substitueix la submissió a la vigilància de l’autoritat per uns altres fiadors, especialment familiars del declarat “perillós social” En alguns països Anglaterra, Suïssa, Itàlia i alguns estats sud-americans és una pena genèrica per a delictes menors, quan hom considera que una altra pena no produiria efectes beneficiosos Aquesta pena no existeix en la legislació penal espanyola
comitè revolucionari
Història
Organisme creat a França per la Convenció (1793).
N'hi havia un a cada municipi i a cada districte de les ciutats de més de 25 000 habitants Anomenats primer comitès de vigilància , adquiriren gradualment atribucions i arribaren a aplicar directament la legislació revolucionària Formats per 12 membres, depenien del comitè de seguretat general, i, més tard, del de Salvació Pública Foren abolits en caure el règim del Terror juliol del 1794
Magí Pla i Soler
Història del dret
Advocat.
Estudià a Barcelona El 1853 es doctorà amb La nacionalidad y el territorio con relación al Estado El 1855 fou nomenat relator de l’Audiència de Barcelona i el 1857 ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació barcelonina, que presidí Prengué part en la campanya contra la unificació del dret català amb l’espanyol que l’estat intentà a la darreria del s XIX
Joan Maluquer i Rosés
Història del dret
Advocat i jurisconsult.
Fill de Joan Maluquer i Viladot Membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i de la comissió que preparà la compilació del dret civil català 1960, que resumí a El dret civil català avui vigent 1962 Entre altres obres, publicà també Diccionario elemental del Seguro 1935 i Enseñanzas de la revolución y de la guerra civil española en los diversos ramos del seguro 1945
Josep Puig i Brutau
Dret
Jurisconsult.
Llicenciat a Barcelona el 1931 Professor visitant de la Universitat de Puerto Rico 1956-57 Collaborà a The American Journal of Comparative Law , i publicà, entre d’altres obres, La jurisprudencia como fuente del Derecho i Estudios de Derecho Comparado 1951, així com la important obra en onze volums Fundamentos de Derecho Civil 1970 Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina