Resultats de la cerca
Es mostren 825 resultats
àlber
Botànica
Tecnologia
Arbre caducifoli i dioic força alt, de la família de les salicàcies, de capçada ampla i irregular.
L’escorça és llisa i blanca, amb bandes transversals fosques, i les fulles, arrodonides o profundament lobulades, són blanques i peludes pel revers els borrons són peluts Els àlbers són abundants als boscos de ribera de la terra baixa i també als de la muntanya mitjana albereda sovint hom els troba cultivats La fusta de l’àlber és de color blanquinós i presenta pocs grops és tova i lleugera, i té poca resistència i duració És emprada en ebenisteria i fusteria per a peces lleugeres, com la part interior dels mobles a causa de la facilitat amb què en són obtingudes xapes és…
ateroma
Patologia humana
Lesió fonamental de l’ateroesclerosi.
Consisteix en una placa fibrosa, dura i elevada que engruixeix la capa íntima de les artèries grans i mitjanes És format per una zona central constituïda per lípids sobretot colesterol i restes de cèllules destruïdes, envoltada per una capa composta per cèllules de teixit connectiu i de la musculatura llisa de la paret de l’artèria Els ateromes es comencen a formar a la tercera dècada de la vida en l’artèria aorta i amb l’edat progressen en nombre i van abastant altres artèries És probable que aquesta lesió vagi precedida per les anomenades estries grasses o petits dipòsits de…
tall
Disseny i arts gràfiques
Superfície llisa formada pels fulls tallats d’un llibre al costat oposat del llom.
Quan el llibre és de llom rodó o clàssic, el tall és anomenat canal
lífting
Cosmètica
Operació d’estirar la pell amb algun producte cosmètic per fer-la esdevenir llisa.
adobar el terreny
Agronomia
Posar llisa la terra, després de sembrar, cavant vores, racons i llobades, i esterrossant.
sàcul
Biologia
Vesícula aplanada, limitada per una membrana llisa, sense ribosomes; llur conjunt forma el dictiosoma
.
tafetà
Indústria tèxtil
Tela fina de seda, llisa i llustrosa, amb lligat de tafetà, anomenada també glacé
.
Ambdues cares són iguals, i n'existeixen variants amb quadres, llistes i tornassolats
gastròlit
Paleontologia
Pedra arrodonida i molt llisa que es trobava a l’estómac d’alguns saures.
Aquestes pedres ajudaven la digestió, amb una funció semblant a la de les que hi ha dins el pedrer de molts ocells
colobra
colobra escurçonera
© Fototeca.cat
Herpetologia
Nom que hom dóna a diversos rèptils ofidis, especialment als de la família dels colúbrids.
Les colobres tenen costums molt diversos i s’alimenten en general de mamífers petits, ocells, amfibis i rèptils Una gran majoria són tropicals, però en la fauna de la península Ibèrica són representades per unes 10 espècies, que viuen generalment en els llocs àrids Cal destacar-ne les següents colobra verda i groga Coluber viridiflavus , que pot arribar a fer 190 cm, però que normalment no sobrepassa els 120 cm té el dors de color verd groguenc, amb franges transversals negres, i les parts inferiors, de color groc blanquinós és diürna i resisteix bé les variacions de temperatura Habita el NE…
Les conioforàcies
Aspecte d’un crustoteci cos fructífer resupinat típic de les conioforàcies, en aquest cas pertanyent a l’espècie Leucogyrophana mollusca conioforàcies El marge és fimbriat i la superfície himenial té excavacions poc profundes Viu principalment descomponent branques de gimnospermes Xavier Llimona / SCM Els fongs d’aquesta família presenten cossos fructífers resupinats crustotecis, efuso-reflexos o, en algun cas, amb barret, amb la carn blanca o dèbilment acolorida La superfície fèrtil pot ésser llisa, hidnoide o merulioide, i el sistema d’hifes és monomític, rarament dimític Els basidis,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina