Resultats de la cerca
Es mostren 605 resultats
Martinet
Poble
Poble i cap del municipi de Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya.
És situat a la dreta del Segre, a la seva confluència amb el riu de la Llosa, que divideix el nucli antic, enfilat al Tossalet, del més modern, a la vora de la carretera de la Seu a Puigcerdà Sorgí d’una farga o martinet com a poble és documentat al s XVI, quan la seva església de Sant Eloi, avui parroquial, depenia de la de Montellà Històricament depengué de la senyoria del capítol d’Urgell
sotsvegueria de Baridà
Història
Antiga demarcació administrativa del comtat de Cerdanya, coincident amb el Baridà, que comprenia la part més occidental d’aquest, entre l’estret d’Isòvol i els banys de Sant Vicenç.
Originada com a jurisdicció del castell de Bar, que li donà nom, la vegueria inclogué també la vall de la Llosa i el pagus de Talló nucli del territori conegut posteriorment per la Batllia, en el qual el comte Nunó Sanç fundà la nova població de Bellver de Cerdanya 1225, que esdevingué centre del territori Incorporat el comtat de Cerdanya al govern directe de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou creada la vegueria de Cerdanya i Baridà
traçat
Tecnologia
Operació pròpia dels tallers de construcció mecànica que consisteix a dibuixar i marcar sobre una peça metàl·lica, prèviament pintada amb guix, certes línies o la posició de certs punts que serveixen de guia per a realitzar ulteriors operacions de mecanització.
Hom situa, i eventualment fixa, la peça en què s’ha realitzat el traçat sobre la superfície d’una llosa polida i perfectament plana de marbre marbre de traçar Quan es tracta de peces de grans dimensions, hom les fixa sobre unes grans bancades indeformables de fosa i, mitjançant el rosset i el punxó i amb la guia d’escaires i regles, hom traça sobre les parts pintades de llur superfície les línies o els punts que han de servir de referència
llosana
Construcció i obres públiques
Llosa o conjunt de lloses que formen la volada d’un balcó.
rentadora
Llosa o fusta sobre la qual hom pica la roba que renta.
esquerar
Posar l’esquer (a l’ham, a la llosa, al palangre, etc).
El PEN Internacional classifica Sànchez i Cuixart com a escriptors perseguits
El PEN Internacional, organització que agrupa escriptors, periodistes i intellectuals en general i que té la defensa de la llibertat d’expressió entre els principals objectius, inclou els líders independentistes Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en la seva llista anual d’escriptors perseguits i demana el seu alliberament immediat Al gener el PEN va fer una crida en aquest sentit que va causar la baixa de l’escriptor Mario Vargas Llosa En el mateix informe hi ha el cantant Valtònyc, exiliat a Bèlgica i acusat per l'Audiència Nacional d'injúries a la corona i apologia del terrorisme
els Engorgs
Coma
Coma de la Baixa Cerdanya, dins la zona axial pirinenca, capçalera de la vall Tova, al terme de Meranges.
La calm Colomer i la serra de l’Esquella la separen de la vall de la Llosa amb la qual es comunica per la portella d’Engorgs el pic dels Engorgs 2 815 m alt i la serra de Campcardós 2 914 m alt la separen de la vall de Querol amb la qual es comunica per la portella de Meranges, oberta entre aquests dos massissos Centren la coma un conjunt d’estanys d’origen glacial circ dels Engorgs , emissaris del riu Duran A 2 375 m alt hi ha el refugi dels Engorgs dit de Joaquim Folch i Girona del Club Muntanyenc Barcelonès, inaugurat el 1953
paviment
Construcció i obres públiques
Revestiment de pedres, rajoles, parquet, producte bituminós, etc, amb què hom cobreix el sòl d’una habitació, d’un pati, d’una carretera, d’un aeròdrom, etc, per tal d’embellir-lo, conferir-li fermesa, llisor, comoditat de trànsit, etc.
Els paviments de les habitacions i d’altres peces interiors de les cases solen ésser de fusta parquet, rajoles mosaic, linòleum, etc, i els magatzems o naus industrials, de maons, formigó, pòrtland, cautxú, etc Els paviments dels carrers solen ésser de llambordins o, més encara actualment, de formigó i d’asfalt, a la calçada, i de llosa o de peces de ceràmica o panot més modernament a les voreres El paviment de les carreteres és constituït, generalment, per un material resistent grava, sorra, etc i un material aglutinant producte bituminós, ciment, etc i, segons la tècnica…
riu Cànyoles
Riu
Afluent del riu d’Albaida per la dreta, que neix dins el terme de la Font de la Figuera (Costera) al peu del port d’Almansa, travessa la Costera i desguassa al seu col·lector dins el terme de Xàtiva.
Després de drenar el terme de Moixent i de rebre, per l’esquerra, el barranc de Boquilla, travessa, entre la serra Plana 625 m a ponent i la serra Grossa 520 m a llevant, la vall de Montesa Prop de Canals rep, per l’esquerra, les aigües del riu dels Sants, desviades per la séquia de Ranes i la séquia de la Vila, comuna a ambdós rius S'endinsa després a la foia de Xàtiva termes de Cerdà, Novetlè, la Granja de la Costera i Xàtiva, que rega, a través de les séquies de la Llosa, a l’esquerra, i Messes, a la dreta El seu recorregut és de 61 km
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina