Resultats de la cerca
Es mostren 631 resultats
Elasticitat, to i resistència musculars
L’entrenament també incideix en altres factors com ara l’elasticitat, el to i la resistència musculars L’ elasticitat muscular és la propietat gràcies a la qual les fibres musculars poden, després de contreure’s, tornar a distendre’s, i recuperar llur longitud normal El grau d’elasticitat d’una fibra muscular depèn, sobretot, de la longitud que aquesta té abans de contreure’s, és a dir, de la longitud inicial com més gran és la longitud inicial d’una fibra muscular, més gran és la seva elasticitat Una major longitud inicial també augmenta la força i la potència musculars Tanmateix, per tal d’…
signe de Trousseau
Signe per a la diagnosi de la tetània, basat en l’augment de l’excitabilitat mecànica.
L’aplicació d’un torniquet en el braç durant uns 4 minuts, amb pressió suficient per a suprimir el pols radial, produeix una rampa típica dels músculs carpians amb aparició de l’anomenada mà obstètrica o de llevador
glicogenòlisi
Bioquímica
Procés de degradació del glicogen cel·lular que s’esdevé per mitjà de l’enzim glicogen-fosforilasa, i dóna com a producte final molècules de glucosa-1-fosfat.
En els animals té lloc en el fetge i en els músculs, i hi és activat per hormones com el glucagó i l’adrenalina, que alhora incrementen la producció de l’AMP cíclic, i és inhibit per la insulina
belemnits
Paleontologia
Ordre de mol·luscs fòssils, de la classe dels cefalòpodes, que visqueren durant els períodes Juràssic i Cretaci.
Les restes que se n’han conservat són les conquilles internes equivalents a les de les actuals sípies tenen forma cilíndrica acabada en punta, i a la part externa sol haver-hi estries longitudinals on s’inserien els músculs
paret abdominal anterior
Anatomia animal
Embolcall que circumscriu la cavitat abdominal anterior, lateralment, des del vorell inferior del tòrax ossi i cartilaginós fins a la cintura pelviana.
És constituït, de fora a dins, per la pell, el teixit subcutani i les fàscies superficial i profunda, la capa musculoaponeuròtica amb els músculs recte anterior, oblic major i oblic menor i el transvers, la fàscia transversalis i el peritoneu
galta
Anatomia animal
Part de la cara que va des dels ulls i les temples fins a la barba.
Constitueix la paret lateral de la cavitat bucal i és constituïda per la pell, una capa gruixuda de greix i els músculs masseter, buccinador, risori i zigomàtics, entre altres La part més interna de la galta és la mucosa bucal
electrofisiologia
Biologia
Part de la fisiologia que estudia les propietats i l’activitat elèctrica de les cèl·lules, dels teixits i dels òrgans i llur relació amb les funcions fisiològiques de l’organisme.
Investiga els fenòmens elèctrics de la membrana cellular, les respostes als estímuls elèctrics, l’efecte del camp elèctric sobre grups de cèllules, etc, i també l’activitat elèctrica del cor, del cervell, dels músculs, dels nervis, etc bioelectricitat, electrocardiografia, electroencefalografia
Anatomia i fisiologia de l’aparell locomotor
Anatomia humana
L’ aparell locomotor es compon d’una sèrie d’estructures la funció de les quals és de constituir el suport de l’organisme i possibilitar-ne els desplaçaments El terme locomotor procedeix dels mots llatins locus , que significa ‘lloc’, i motor , ‘el que mou’ L’aparell locomotor es compon dels ossos, les articulacions i els músculs somàtics o esquelètics Com que el conjunt format pels ossos i les articulacions és anomenat esquelet , una altra denominació que rep l’aparell locomotor és la d’ aparell o sistema músculo- esquelètic Les estructures components de l’aparell locomotor funcionen…
siringe
Anatomia animal
Òrgan vocal, propi dels ocells, format per un grup de cartílags anulars entre els quals hi ha dues membranes en forma de mitja lluna que són les cordes vocals.
És envoltada de músculs, en nombre variable, i situada a l’extrem inferior de la tràquea i a l’inici dels bronquis Ateny el màxim desenvolupament en els oscins Els ocells tenen laringe, però no els serveix per a la producció de sons
fosfagen
Bioquímica
Cadascuna de les substàncies fosforilades d’un elevat nivell energètic que constitueixen un magatzem cel·lular de l’energia de l’enllaç fosfat.
El fosfat de creatina dels músculs esquelètics dels vertebrats és el fosfagen més ben conegut, i és format per transferència d’un grup fosforil des de l’ATP a la creatina En molts invertebrats hi ha un altre fosfagen, anomenat fosfat d’arginina
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina