Resultats de la cerca
Es mostren 1104 resultats
longitud d’ona dominant
Electrònica i informàtica
Física
Donada una llum cromàtica, longitud d’ona d’una radiació espectral tal, que, mesclada amb una llum acromàtica patró, permet de reconstruir la llum considerada.
És la magnitud colorimètrica corresponent al to
lluminositat aparent
Astronomia
Flux lluminós que, observat des de la Terra, sembla provinent d’un astre.
És mesurada numèricament mitjançant la magnitud aparent
Estel Polar
Astronomia
Estel α de la constel·lació de l’Ossa Menor, a una distància d’un grau del pol nord de l’hemisferi celeste.
És un sistema binari espectroscòpic, situat a una distància de 300 anys llum de la Terra La component secundària és un estel de novena magnitud, separat de l’altra component per una distància angular de 18´ La component principal és un estel supergegant d’una magnitud 2,2 És una variable cefeida amb un període de 3,97 dies, l’amplitud de la variació de la qual és de 0,2 magnituds A causa del fenomen de la precessió dels equinoccis els pols celestes descriuen un cercle al firmament durant un període de 26000 anys Com a conseqüència d’això aquest pol arribarà a una…
Cefeu
Astronomia
Constel·lació boreal, al nord del Cigne i a l’est del Dragó.
L’estel més brillant és de magnitud 2
el Cavallet de Pintor
Astronomia
Constel·lació austral, al sud de la Coloma i a l’oest de la Quilla, prop del Gran Núvol de Magalhães.
L’estel més brillant és de magnitud 3
el Cavallet
Astronomia
Constel·lació boreal, al nord de l’Aquari i a l’oest del Pegàs.
L’estel més brillant és de magnitud 4
el Compàs
Astronomia
Constel·lació austral situada entre el Centaure i l’Au del Paradís, introduïda per Lacaille el 1752.
L’estel més brillant és de tercera magnitud
Coloma
Astronomia
Constel·lació austral, situada entre les del Ca Major i la Popa.
L’estel principal és un binari de magnitud 3
Capricorn
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre Sagitari i Aquari.
Els seus estels més brillants són de tercera magnitud
Uranometria Nova
Astronomia
Catàleg d’estels elaborat per F.W.Herschel i revisat i completat després pel seu fill, J.F.W.Herschel, l’any 1843.
Conté la posició i la magnitud de 3 256 estels