Resultats de la cerca

Si λ,ϕ són les coordenades geogràfiques d’un punt del globus λ és la longitud i ϕ és la latitud, les coordenades polars planes del corresponent punt del mapa són R=R o e⊂ n L-L o +i φ =n λ, on R és el radi polar i φ és l’angle polar, i L és la latitud creixent, L= ln tgπ/4+ϕ/2 L o és la latitud creixent corresponent a la latitud ϕ ο del parallel de referència emprat, L o = L ϕ ο , i n= sin ϕ ο Aquesta projecció és conforme És molt emprada en navegació aèria i per a fer mapes a gran escala de regions extenses de la Terra Hom pot millorar-la emprant dos parallels de referència…

La geografia física La plana de Vic , que constitueix el nucli de la comarca, és l’extrem NE de la Depressió Central Catalana, i és voltada per relleus més alts, pertanyents als Prepirineus N, a la Serralada Transversal NE, a la Serralada Prelitoral E i S i a la mateixa Depressió Central W La plana estricta ocupa poc més d’una quarta part de la comarca i s’estén uns 30 km en direcció N-S i 10 km en direcció E-W, a causa del sentit S-N del Gurri i de l’alt Ter, d’una banda, i al N-S del Congost, de l’altra, rius que han excavat fàcilment les margues grises-blavoses de l’Eocè mitjà, com mostren…

La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…

Sovint es visualitza mitjançant les línies isohipses Les àrees amb valors de l’altitud baixos corresponen generalment a masses d’aire, i els més alts, a les d’aire càlid Una de les topografies isobàriques més utilitzades és la de 500 hPa

És representat un sector de terra o de terra i mar, amb detall tant dels elements naturals elevacions del terreny, profunditat de la mar, masses d’aigua, etc com els humans ciutats, carreteres importants, línies de ferrocarril i d’electricitat, terrenys conreats, etc, preferentment els de les zones d’aterratge pistes d’aeroports i aeròdroms, edificacions properes, senyalitzacions, etc

Aquest teorema restà sense demostrar tot i que en general n’era acceptada la validesa fins l’any 1976 quan els matemàtics Kenneth Appel i Wolfgang Haken demostraren a partir de càlculs realitzats per ordinador que, efectivament, n'hi ha prou amb quatre colors per a colorar un mapa sense que hi hagi dues divisions adjacents del mateix color

Documentat actiu des del 1435 fins al 1467, en què féu testament Firmats amb el seu nom es conserven mapamundis a Barcelona 1439, a París 1447 i a Florència 1449 El primer, que en ell mateix no té cap particularitat diferencial respecte als altres mapamundis coetanis, és molt famós perquè al seu dors conté la nota segons la qual hauria estat comprat per Amerigo Vespucci per 80 ducats

La complexitat de la geografia és deguda a la complexitat mateixa dels fets que estudia El seu objecte és l’anàlisi del resultat de les relacions entre dues estructures diverses la física i la humana, ambdues objecte de l’estudi de moltes altres ciències que n'analitzen aspectes parcials geologia, biologia, sociologia o economia, per exemple Però, per la importància que ha anat tenint l’acció de l’home sobre l’estructura física la qual li ha restat sotmesa progressivament i, amb el desenvolupament tècnic que ha comportat l’evolució històrica, ha estat, directament o indirectament,…