Resultats de la cerca

Aquest teorema restà sense demostrar tot i que en general n’era acceptada la validesa fins l’any 1976 quan els matemàtics Kenneth Appel i Wolfgang Haken demostraren a partir de càlculs realitzats per ordinador que, efectivament, n'hi ha prou amb quatre colors per a colorar un mapa sense que hi hagi dues divisions adjacents del mateix color

És representat un sector de terra o de terra i mar, amb detall tant dels elements naturals elevacions del terreny, profunditat de la mar, masses d’aigua, etc com els humans ciutats, carreteres importants, línies de ferrocarril i d’electricitat, terrenys conreats, etc, preferentment els de les zones d’aterratge pistes d’aeroports i aeròdroms, edificacions properes, senyalitzacions, etc

Sovint es visualitza mitjançant les línies isohipses Les àrees amb valors de l’altitud baixos corresponen generalment a masses d’aire, i els més alts, a les d’aire càlid Una de les topografies isobàriques més utilitzades és la de 500 hPa

La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…

La geografia física La plana de Vic , que constitueix el nucli de la comarca, és l’extrem NE de la Depressió Central Catalana, i és voltada per relleus més alts, pertanyents als Prepirineus N, a la Serralada Transversal NE, a la Serralada Prelitoral E i S i a la mateixa Depressió Central W La plana estricta ocupa poc més d’una quarta part de la comarca i s’estén uns 30 km en direcció N-S i 10 km en direcció E-W, a causa del sentit S-N del Gurri i de l’alt Ter, d’una banda, i al N-S del Congost, de l’altra, rius que han excavat fàcilment les margues grises-blavoses de l’Eocè mitjà, com mostren…

A l’antiguitat hom ja en construí, bé que només se’n conserven a partir de l’edat mitjana, entre els quals té un gran interès l’Atles català Des del segle XVI els mapamundis són establerts matemàticament projecció de Mercator Actualment, hom utilitza les projeccions de Mercator, l’ortogràfica, l’estereogràfica, etc projecció