Resultats de la cerca

Forma part de l’àrea suburbana de l’est de París, dins el districte de Sceaux, 2 km al nord del Bois de Vincennes És una àrea industrial, amb foneries, fàbriques de mobles metàllics, de pianos i de material elèctric, i amb productes farmacèutics

Situada a la confluència del Sena i el Yonne, és un centre de fabricació de porcellanes i maquinàries agrícoles i de vapor La collegiata s XIII-XIV té una façana renaixentista

Té indústries químiques, siderúrgiques i conserveres Ciutat galloromana pagus Meldensis i seu episcopal des del s IV, fou capital del comtat de Meaux , que esdevingué propietat dels comtes de Blois i de Troyes i de la casa de Blois-Xampanya, en lluita constant amb els Capets al s XIV passà, amb la Xampanya, a la corona francesa Hi ha restes de les muralles galloromanes i una catedral gòtica amb façana flamígera Al palau episcopal hi ha el museu Bossuet

Situada a la riba del Sena, forma part de l’àrea suburbana de París

És situada al SE de París, a l’extrem NE del bosc del mateix nom, a 3 km de la vora esquerra del Sena Amb la seva àmplia àrea suburbana d’Avon, és principalment un nucli residencial i turístic

Forma part de l’àrea metropolitana de París i té indústries elèctriques, de pintures i orfebreria És també un centre residencial, de funcions terciàries i d’ensenyament superior Université de Paris XII, fundada el 1970

Monjo del monestir de Samos, cursà estudis a Salamanca i fou professor de teologia al monestir de San Vicente Monforte de Lemos i a la Universitat d’Oviedo La seva obra —vuit volums del Teatro crítico universal 1726-39 i cinc de Cartas eruditas y curiosas 1742-60, als quals caldria afegir un volum d' Adiciones 1783— forma una vasta enciclopèdia sobre temes diversos Escriví estimulat per l’esperit crític i reformador que l’anàlisi del nivell cultural del país i de les formes de vida li suscitava La seva actitud, racionalista i empírica motivà moltes polèmiques La primera 1725 tingué lloc…

La primera versió de la seva llegenda l’anomena només “senyor d’un castell que hom apella Cataló”, el suposa situat a la Gascunya i data l’inici de la seva actuació el 732 La denominació del castell prové, sens dubte, del castrum Catalaunicum o Catalaunum nom llatí de Châlons-sur-Marne, que hom podia trobar a les cròniques que narraven la derrota d’Àtila La localització a la Gascunya provenia d’una mala interpretació d’una d’aquestes cròniques, que feia suposar que els Camps Catalàunics eren propers a Tolosa Quant a la data del 732, probablement és suggerida per la batalla de…

Refineria de sucre