Resultats de la cerca

Guanyà sis medalles d’or als Jocs Olímpics de Seül el 1988 50 m lliures, 100 m lliures, 100 m papallona, 100 m esquena, 4 × 100 m lliures i 4 × 100 m estils Fou la guanyadora indiscutible dels jocs de Seül i només fou superada en nombre de medalles pel nord-americà M Spitz Cal destacar, a més, que fou vuit vegades campiona d’Europa i set del món, i que baté cinc rècords del món quatre amb l’equip de la República Democràtica Alemanya i un d’individual, el de 100 m lliures el 1986 Després dels Jocs Olímpics de Seül es retirà de les competicions

La medalla va néixer amb el Reinaxement És cert que podríem cercar antecedents en el món grec, quan les monedes eren encomanades als millors artistes per evitar així les falsificacions O també ho podríem fer en les monedes i els medallons romans, amb la seva glorificació de l’emperador i la divulgació de les seves realitzacions i obres públiques Fins i tot podríem pensar en les ensenyes dels pelegrins de l’època medieval o en algunes monedes també medievals, de caràcter celebratiu o bé ostentós En els casos esmentats, però, el suport de l’obra d’art, de la propaganda o de la commemoració era…

S’inicià a l’Associació Esportiva de Pesca Marítima Sant Feliu de Guíxols, amb la qual es proclamà subcampió d’Espanya de clubs 2006 en embarcació fondejada Formà part de la selecció catalana d’aquesta especialitat que guanyà dues medalles de bronze 1998, 2008, una de plata 2009 i una d’or 2007 en els Campionats d’Espanya, i també de la de mar-costa que aconseguí dues medalles de plata estatals 2005, 2010 En aquesta darrera especialitat també formà part de la selecció espanyola, amb la qual obtingué una medalla de plata 1999 i una d’or 2005 als Campionats del Món i…

S’inicià el 1967 a la Unió Esportiva Horta Formà parella artística amb la seva germana Olga, i pujà al podi de totes les competicions estatals en què participaren Guanyà set medalles d’or al Campionat d’Espanya de primera categoria 1976-83 en l’especialitat de parelles En l’àmbit internacional, participà en sis Campionats del Món i en sis d’Europa on assolí dues medalles de bronze 1978, 1982 També fou subcampió de la Copa d’Europa 1978 i vencedor del Trofeu Internacional de Lido-Venècia i de Palermo 1978 Com a entrenador, aconseguí nombrosos podis en múltiples…

Competí pel Club Patí Cobra de Cardedeu en patinatge de velocitat Entre el 1997 i el 2009 guanyà trenta-vuit medalles d’or, vint-i-quatre de plata i nou de bronze en el Campionat de Catalunya Aconseguí catorze medalles d’or, vuit de plata i set de bronze en els Campionats d’Espanya durant el període 1999-2008 Formà part de la selecció catalana en diverses edicions de la Copa Sud-amèrica, i de la selecció espanyola en tres Campionats d’Europa 2004, 2005, 2006 i un Campionat del Món 2008 Rebé una beca del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat 2004-05 i el premi Alt…

Membre del CN Banyoles, guanyà la prova de 200 m supersocorrista del Campionat d’Espanya júnior 2003 i diverses medalles 2004 Entre el 2003 i el 2007 destacà en l’àmbit català Guanyà la prova de 100 m socorrista en el Campionat de Catalunya 2005 i les de cursa amb planxa de salvament, salvament amb tub de rescat i 100 m maniquí amb aletes 2006 Guanyà tres medalles d’or en el Trofeu Mediterrani 2005, una de plata i una de bronze en el Trofeu Internacional de Càceres 2006 i participà en proves com la Nivea Cup 2006, la German Cup 2006, 2008 i el Míting Internacional…

En categories inferiors guanyà diverses medalles en Campionats d’Espanya i de Catalunya El 1984 entrà a formar part de la selecció espanyola i, entre el 1984 i el 1992, pujà al podi deu vegades en competicions internacionals, amb dues medalles d’or 1991, 1992 i una de plata 1987 en els Campionats d’Europa També fou quart classificat en el Mundial del 1991 Entrenà clubs catalans, com el Cerdanyola Club d’Hoquei i el Reus Deportiu, i també la selecció holandesa i l’espanyola, amb la qual aconseguí diversos podis en europeus i mundials Fou president de l’Associació d’…

És considerat un dels esquiadors més complets de la història, capaç d’aconseguir victòries en les cinc modalitats alpines descens, supergegant, eslàlom i combinada descens i eslàlom Té un excellent palmarès cinc vegades campió de la copa del món 1985, 1986, 1989, 1991 i 1993, onze medalles als campionats del món d’esquí, 46 victòries en tres descensos, nou victòries en supergegant, set en gegant, setze en eslàlom i onze en les combinades a la copa del món, a més de dues medalles de plata al supergegant i gegant en els Jocs Olímpics d’hivern d’Albertville 1992 Una…

Després d’una temporada a l’escola d’atletisme del Futbol Club Barcelona, passà a entrenar-se amb el seu pare, Miquel Vélez Blasco, director tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme i responsable de salts de la Federació Espanyola d’Atletisme, al CAR de Sant Cugat En categories de promoció, assolí diversos títols i medalles tant en Campionats de Catalunya com d’Espanya En categoria absoluta, guanyà deu Campionats de Catalunya a l’aire lliure 2003-09, 2011, 2012, 2013 i cinc més en pista coberta 2007, 2008, 2010, 2011, 2012 En Campionats d’Espanya, obtingué dues medalles…

Format a l’Astur Patín guanyà cinquanta campionats autonòmics, estatals i internacionals en diferents categories d’edat Com a sènior, el 2008 passà al Club Patí Cobra-el Prat i començà a treballar al Centre d’Alt Rendiment CAR de Sant Cugat Aconseguí cinc medalles d’or, nou de plata i vuit de bronze en diferents proves de velocitat entre 200 i 20000 m dels Campionats de Catalunya També fou el vencedor de la Marató de Catalunya 2011 Als Campionats d’Espanya, aconseguí una medalla de plata en 5000 m relleus americans 2009 i tres medalles de bronze en proves de relleus…