Resultats de la cerca

El president del Perú, Pedro Pablo Kuczynski, anuncia que indulta l’expresident Alberto Fujimori per raons mèdiques Fujimori compleix una pena de vint-i-cinc anys de presó per haver instigat l’assassinat d’opositors quan era al poder, els anys noranta L’oposició denuncia que, amb aquest indult, Kuczynski ha pogut superar la moció de censura del dia 22 gràcies al vot d’alguns diputats fujimoristes Després de l’anunci, diversos diputats abandonen el partit del president i al carrer tenen lloc diverses manifestacions per a reclamar-ne la dimissió

Les plantilles mèdiques dels grans hospitals catalans s’uneixen a les manifestacions dels MIR, que ahir van iniciar una aturada de 12 dies per protestar contra el projecte de decret que concedeix el títol d’especialista als metges sense titulació oficial MESTO El seguiment se situa entre el 65% i el 80%, segons les fonts El mateix dia, representants dels MIR i dels MESTO reunits a Madrid arriben a un principi d’acord que no atura la vaga però que podria ser l’inici de la resolució del conflicte

Estudià medicina a Tolosa i a París i filosofia a París Fou director de l’hospital psiquiàtric de Bonneval Illa de França del 1933 al 1970 Fundà els congressos mundials de psiquiatria 1950, fou conseller tècnic de l’OMS i delegat per l’Associació Mundial de Psiquiatria a la Comunitat Econòmica Europea Doctor honoris causa de les universitats de Zuric, Lima, Mont-real, Hamburg i Barcelona Publicà Études psychiatriques i Manuel de psychiatrie Collaborà a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada i en la collecció Monografies Mèdiques

Fou un dels iniciadors de l’escola d’oftalmologia catalana moderna Fundà un dispensari a l’Hospital de la Santa Creu 1879 des d’aquí, i, més tard, des de la càtedra d’oftalmologia de la facultat de medicina de Barcelona, la qual fou el primer a ocupar 1914, elevà el nivell de l’especialitat Entre els seus treballs cal esmentar els dedicats a la histologia normal i patològica, especialment a la histopatologia ocular Fou també un dels fundadors de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Barcelona Fou pare d’ Ignasi Barraquer i Barraquer

Cursà estudis de medicina, que no acabà a causa de la seva mort prematura, i fundà l’Acadèmia Científica i Literària del Cercle Catòlic a Badalona, que també presidí La seva obra literària, en vers i prosa, fou recollida pòstumament en el volum Roses blanques 1915, que serví de base a l’antologia apareguda al número 295 de la collecció “Lectura Popular” Hi abunden els motius religiosos, les imatges marines i les reflexions de caràcter metafísic També és autor de diverses mo­nografies mèdiques i filosòfiques i d’algunes peces musicals

Doctor en medicina, exercí de cirurgià Presidí l’Institut Mèdic Valencià 1881-83, l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de València 1887-89 i 1891-93 i l’Ateneu Científic, Literari i Artístic 1872-74 Publicà, a més d’obres mèdiques, Recuerdo Apologético del maestro Jaime Roig y Pellicer 1883, en què aportava noves dades sobre l’autor de l' Espill , Estudio biográfico-bibliográfico del canónigo Francisco Agustín Tárrega 1889 i una traducció en vers del Misterio de Adán y Eva 1889 Deixà incompleta una versió en vers castellà de l' Espill

El 1939 es traslladà a Escòcia, on es doctorà 1955 Féu estudis a Mont-real Del 1949 al 1952 féu recerca al National Institute de Londres i després passà al departament d’endocrinologia de la McGill University de Mont-real Fou també professor del Baylor University College Des del 1967 és membre honorari de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears El 1977 compartí el premi Nobel de medicina amb RGuillemin i RYalow Són importants els seus treballs sobre la producció d’hormones hipotalàmiques que controlen l’activitat hormonal perifèrica

Germà de Jacint Vilardell Acabà la llicenciatura de medicina a Barcelona l’any 1914 Amplià estudis a França, Suïssa, Itàlia, Alemanya, Àustria, Països Baixos i Anglaterra Deixeble d’E Ribas i Ribas, s’especialitzà en cirurgia ortopèdica D’una notable habilitat quirúrgica, fou cap del servei de cirurgia ortopèdica de l’Hospital de Sant Pau Preconitzà un tractament original del mal de Pott, a base d’empelts osteoperiòstics Fou membre de la Societat de Biologia i un dels promotors de l’Associació de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques

Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d’història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació Fundà el Museu d’Història de la Medicina 1979, que dirigí fins el 1995 Fou també vicepresident de l’European Association of Museums of History of Medical Sciences Membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, publicà monografies, estudis i biografies sobre aquesta matèria, amb una especial atenció a la medicina a Catalunya Seis testimonios de la medicina ibérica 1967, un primer volum de la Història de la…

Aquesta especialitat, que té l’origen en un moment històric de poc desenvolupament tant de la neurologia com de la psiquiatria, és fruit de l’existència de teories organicistes Griesinger, Meynert, Wernick, Kleist que propugnen una rigorosa assimilació de les malalties mentals a afeccions encefàliques Tanmateix, el progrés de les ciències mèdiques ha permès una delimitació cada vegada més gran d’ambdues especialitats n'és un exemple la neurosi, abans considerada una malaltia neurològica i ara totalment inclosa en el camp de la psiquiatria, que difereixen tant en l’objecte d’estudi com en els…