Resultats de la cerca

Extrem que milità al FC Barcelona 1982-85, equip amb el qual guanyà dues Recopes d’Europa 1984, 1985 i tres Copes del Rei consecutives 1983, 1984, 1985 Després prosseguí la seva carrera professional al Tecnisan d’Alacant i al Teka de Cantàbria Jugà 228 partits amb la selecció espanyola Com a entrenador, dirigí l’Altea i el Portland San Antonio

Fou arquitecte diocesà És autor de l’asil del Marquès de Campo 1882-84 de València, on fou imposat l’estil neogòtic, que emprà també al convent de les Saleses 1885, també de València Féu l’escala d’honor del palau arquebisbal Milità en el partit conservador i fou diputat a corts i governador civil de Lleida i de Conca

Emigrat a Palestina 1913, on dirigí cooperatives agràries, milità activament al moviment sionista i fou secretari del Mapai 1944-48 Formà part del govern de Ben Gurion des del 1951 i, en dimitir aquest, fou primer ministre 1963 i ministre de defensa Tot i ésser moderat, fou inflexible, però, en la qüestió palestina i en les relacions amb els països àrabs

Fou empresonat i exiliat per les seves idees polítiques a Còrsega i a Portoferraio, on escriví Note autobiografiche i L’assedio di Firenze 1836 El 1860 fou elegit diputat, i durant deu anys milità en l’oposició contra els moderats Escriví novelles històriques revolucionàries, com La battaglia di Benevento 1827 l’obra més interessant és l’apòleg satíric La serpicina ‘La serpeta’, 1847

Membre de la Societat d’Amics del País, dirigí explotacions agrícoles al Pla de Quart i a la Plana i presidí la Societat Valenciana d’Agricultura Fou vicepresident de la Cambra Agrícola 1891 i promogué els sindicats d’agricultors, el Banc Regional i la construcció del ferrocarril de València a Conca Milità en el partit liberal i fou diputat i senador

Extrem esquerre, es formà al planter del Vic Jugà al primer equip osonenc fins a la temporada 1950-51 i després milità en el Màlaga 1951-55, el Tetuán 1955-56, el Ceuta 1956-57, l’Alacant 1957-58, el Llevant 1958-59, el San Fernando 1959-60, el Deportivo Italia 1960-61 i la Unión Deportiva Canarias 1961-62, aquests dos últims de Veneçuela

Migcampista al planter del Futbol Club Barcelona Després de jugar tres temporades en el Barcelona Atlètic ingressà al primer equip 1977-82, amb el qual disputà 124 partits i marcà 14 gols Guanyà dues vegades la Recopa 1979, 1982 i la Copa del Rei 1978, 1981 Després milità en el Figueres 1986-88 Un cop retirat, formà part de la secretaria tècnica del FC Barcelona

Es formà a les categories inferiors del FC Barcelona i la temporada 1953-54 jugà quatre partits de Lliga amb el primer equip Després passà a l’Espanya Industrial, amb el qual jugà a primera divisió en l’edició 1956-57 Posteriorment milità en el Racing de Santander, també a primera, i l’Europa Era mig volant i fou internacional juvenil Es retirà el 1969

Davanter, la temporada 1901-02 s’incorporà a l’Hispània Athletic Club Juntament amb els seus germans Samuel i Samuel "Junior", també jugadors de l’Hispània, reforçaren el Futbol Club Barcelona en la primera edició del Campionat d’Espanya 1902 Milità en l’Hispània fins al novembre del 1903 En la temporada 1904-05 fou jugador del FC Barcelona, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya

Migcampista, començà a l’escola de futbol del Valls, des d’on ingressà al juvenil del Gimnàstic de Tarragona Després passà al primer equip del Nàstic 1986-90 i tot seguit milità en la Unió Esportiva Lleida 1990-94, la darrera temporada a primera divisió La seva carrera continuà a l’Elx 1994-96, un altre cop al Nàstic 1996-99 i, finalment, al Balaguer 1999-2000