Resultats de la cerca

El Senat italià aprova la composició del nou Govern presentat pel primer ministre, Massimo D’Alema La principal novetat del Govern, format per 25 ministeris, és la presència de ministres d’Els Demòcrates, la formació de Romano Prodi Divendres passat, D’Alema havia posat el seu càrrec a disposició del president, Carlo Azeglio Ciampi, amb la intenció de reformar l’executiu del Govern de coalició de centreesquerra anomenat la “Nova Olivera”

L’irlandès Paschal Donohoe és elegit president de l’Eurogrup, l’òrgan de la Unió Europea que reuneix els ministres de finances de la zona euro i un dels més influents de l’organització El portuguès Mário Centeno ha estat succeït en el càrrec per Donohoe que ha superat la ministra espanyola Nadia Calviño com a principal aspirant al càrrec tot i que aquesta tenia el suport d’Alemanya

El consell de ministres del govern espanyol aprova l’ingrés mínim vital, una prestació per a les persones vulnerables, en situació de pobresa extrema, el nombre de les quals ha crescut amb la crisi causada per la pandèmia de la covid-19 A Catalunya, la renda garantida de ciutadania aprovada el 2017 serà compatible amb la nova prestació estatal, que es preveu que es comenci a cobrar al juny

Cap de govern 1897-99 i 1901-02, alt comissari de Creta 1906-11 i novament president del consell de ministres, tres vegades, durant la Primera Guerra Mundial, no reeixí en l’intent d’unir tots els partits i posar-los al costat de l’Entesa Presidí un govern d’unió nacional 1926-28 i fou president de la república 1929-35, però dimití davant la decisió de restaurar la monarquia

Participà 1908 en la revolució dels Joves Turcs , i a les acaballes de la Primera Guerra Mundial s’uní a les forces d’Atatürk El succeí com a president de la República 1938-50 Passà a l’oposició, fins que ocupà de nou la presidència del consell de ministres 1961-65 L’any 1972 fou succeït a la presidència del partit republicà del poble Cumhuriyet Halk Partisi per Bülent Ecevit

Dissolta la primera Duma i nomenat president del consell de ministres 1906 per Nicolau II, tingué una actuació política autoritària reprimí l’oposició, dissolgué la segona Duma 1907 i, mitjançant una nova llei electoral, aconseguí una Duma amb majoria conservadora Dugué a terme una reforma agrària 1911, accelerà la política de russificació de Finlàndia, impulsà la colonització de Sibèria i fundà nombroses escoles Fou assassinat per Dimitri Borgov, un doble agent

Ingressà al partit bolxevic el 1915 i fou membre del comitè central 1923 i del politburó des del 1935 Ministre de comerç fins el 1955 i vicepresident del consell de ministres 1955-64, en el vintè congrés del PCUS 1956 atacà el culte a la personalitat de Stalin i defensà la política de Khruščov Fou president del presídium del soviet suprem 1964-65, del qual fou exclòs el 1966

Fou aplicat especialment al cas de la corona castellana, ja que en altres estats rep altres noms gallicanisme, a la corona francesa josefinisme, als estats dels Habsburg Entre els drets eclesiàstics que els monarques reclamaren com a regalies de la corona, hi figuren el patronat regi dret de presentar o esmenar candidats per als beneficis o d’ocupar seus vacants, el plàcet, els recursos de força facultat de sostreure de la jurisdicció eclesiàstica els processats, la regalia d’amortització intervenció de l’autoritat civil enfront de l’acumulació de béns immobles per part de l’Església, etc La…

El país té unes finances públiques estables, un dèficit del 2,5% del PIB i un deute del 48%, una taxa d’atur que ha pujat del 6,8% al 8,5% en quatre anys, però s’ha salvat de la greu crisi del 2009 durant la qual el PIB es va contreure en un 8% Res indicava que el partit ultradretà Autèntics Finlandesos podria passar a tenir de 5 diputats el 2007 a 39 en les eleccions del 17 d’abril de 2011, i convertir-se així en la tercera força política del país 19% dels vots El gran perdedor va ser el governamental Partit de Centre de la primera ministra Mari Kiviniemi, que va perdre 16 diputats i 7 punts…

Les eleccions presidencials i legislatives, celebrades al final de novembre, van posar fi al període de transició, que havia començat un any enrere amb la marxa del president Blaise Compaoré, forçat a dimitir per les protestes populars En la consulta, el candidat del Moviment del Poble pel Progrés MPP, Roch Marc Christian Kaboré, va ser elegit president, ja que va obtenir el 53% dels vots Una victòria clara enfront Zéphirin Diabré, de la Unió pel Progrés i el Canvi UPC, que va aconseguir el 30% dels vots En les legislatives, a l'MPP li van faltar pocs escons per a la majoria absoluta, amb 55…