Resultats de la cerca

S'anomena timpà massís o timpà alleugerit segons que aquest espai estigui ple o que s’hi deixin espais buits d’un cantó a l’altre de l’estructura per a reduir la càrrega morta sobre la volta

És conreat principalment a l’Àsia meridional, i les fulles, juntament amb uncària i calç morta i altres substàncies, són emprades per a mastegar les nous d’areca, pràctica molt estesa a l’Àsia meridional i a l’Àfrica oriental

Exposà el 1922 a Barcelona i anà a París a ampliar estudis Concorregué després a diversos salons i exposà individualment a la galeria Syra de Barcelona Dedicat sobretot a pintura infantil i natura morta, emprà abundants empastaments dins un concepte tradicional

Apollo li concedí el do de la profecia, però Cassandra desdenyà el déu, i aquest la puní a no ésser creguda mai Predigué la destrucció de Troia En el repartiment del botí fou adjudicada a Agamèmnon, i fou morta amb ell a Argos

Passà a la seva filla Maria Luisa Gonzaga morta l’any 1773, muller 1741 de Joaquín Atanasio Pignatelli d’Aragó i de Moncayo-Fernández de Heredia, comte de Fuentes, marquès de Móra i de Coscojuela de Fantova, i llurs descendents, els Llanza

Hom donava 59 anys de termini per a pagar els deutes, que prèviament havien estat reduïts La crisi econòmica del 1929 anullà aquest pla, i la conferència de Lausana de l’any 1932 confirmà que les reparacions de guerra havien restat en via morta

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, ciutat on es presentà individualment el 1951 Conreà especialment la natura morta, amb una extraordinària minuciositat en el detall, que dóna a la seva pintura un ambient que recorda sovint el del realisme màgic

Es dividí en moltes branques, que s’extingiren les unes dins les altres per raó de matrimonis, llevat de la branca dels ducs de Sant Giovanni, que passà als Montcada el 1686 El darrer membre de la família fou Stefania Branciforte morta el 1843

Fundador de l’Escòla Gaston Febús i de la revista Reclams de Bearn e Gasconha Escriví teatre, però, sobretot, és conegut com a poeta Belina 1899, testimoniatge de la pagesia pirinenca, i Mòrta e viva 1920, gran fresc èpic a la manera de Mistral i Verdaguer

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Madrid La seva obra, acuradament realitzada, és realista en les formes i mostra un clar predomini del dibuix Ha tractat la natura morta i, sobretot, temes passionals, sovint incloent-hi referències a ell mateix També ha realitzat escultures