Resultats de la cerca

Creat el 1989, començà navegant per la costa i els canals d’Empuriabrava i poc després s’inicià en descens d’aigües braves L’any 1996 s’integrà al Centre Excursionista d’Olot com a secció de piragüisme Competeix en aigües tranquilles, regates, descensos, eslàlom, piragüisme acrobàtic i surf Participa en concentracions de piragües, organitza travesses i, des del 1997, la Regata Volcànica del Fluvià També participa en la Lliga de caiacpolo

Del 1858 al 1872 participà en cinc expedicions polars Navegà per la mar de Kara fins a la desembocadura del Ienissei i, en 1878-79, resolgué la incògnita del pas del Nord-est navegant des de la desembocadura d’aquest riu fins al Japó, a bord del Vega Encara féu una darrera expedició a Grenlàndia Són importants les seves descripcions dels viatges i els estudis que féu sobre la història de la cartografia

Navegant francès Per ordre del govern féu la volta al món 1766-69 en la fragata “La Boudeuse” Explorà Tahití, l’arxipèlag de Samoa, descobrí les illes Salomó la més gran porta el seu nom i arribà a les Moluques Relatà la seva expedició en el llibre Voyage autour du monde 1771, obra que assolí una gran influència Durant la guerra de la independència dels EUA comandà una esquadra El 1796 fou nomenat membre de l’Institut de France

Navegant pel Nil, en saber que un oracle havia amenaçat de mort el seu senyor, es llançà a l’aigua i s’hi ofegà per salvar la vida de l’emperador mitjançant la seva com a sacrifici als déus Adrià li consagrà una ciutat, Antinòupolis, i una gran quantitat d’estàtues per tot l’Imperi i l’elevà a la categoria de divinitat Els estudis moderns no comparteixen la tradició que feia d’ell l’amant de l’emperador

Fou inclòs a l’antologia Carn Fresca 1974 d’Amadeu Fabregat, on es revelà com un dels poetes joves de més ambició i renovació literàries Ha publicat L’esmorteïda estela de la platja 1974, Lívius diamant 1975, Tres illuminacions 1981, Els caçadors salvatges 1984, Navegant obscur 1987 i Produccions ansietat 1970-1988 1988 Amb el poema Oda estranya a València guanyà l’Englantina d’Or als Jocs Florals de Barcelona, el 1982 Ha traduït poesia d’Henri Michaux i de Pasolini

Emigrà de Catalunya de jove i s’establí als Estats Units d’Amèrica És considerat el primer navegant en solitari català, ja que el 1930 creuà l’Atlàntic amb el veler Evalú acompanyat de la seva dona i la seva filla Sortí de Boston el 10 de juliol i arribà a Barcelona el 5 d’octubre, on fou rebut per una gran multitud El 1931 es publicà la seva aventura en dues edicions en català amb el títol Boston-Barcelona i en castellà amb el de La gesta del Evalú

Destacà com a navegant vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona i al Club Nàutic Arenys de Mar Ocupà càrrecs de responsabilitat en diferents institucions, com el Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS, el Comitè Internacional de Creuers del Mediterrani i la Federació Espanyola de Clubs Nàutics, i dirigí el Museu Marítim de Barcelona 1958-86 Divulgà la història dels esports nàutics a través d’articles i del llibre Los deportes náuticos en Catalunya 1821-1936 más de un siglo de remo, vela y motor 1978 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

Membre del Club Nàutic Arenys de Mar CNAM, començà navegant en classe 420 Al juliol del 1967 guanyà, amb Joan Vidal, el Gran Premi del Club Nàutic Cala Salions amb l’embarcació Embat Posteriorment competí en classe flying-dutchman amb l’embarcació Corso Aconseguí posicions meritòries en regates com la Copa Primavera, el Trofeu Nadal o el Campionat d’Espanya Fou segon en el Trofeu Nadal i tercer en la Copa Primavera del 1970 El 1974 guanyà la primera regata del Trofeu Martini Ross en classe 470, acompanyat d’Enric Grífols Seguí vinculat amb el CNAM després de deixar la competició

Antiga capital dels templers, el seu castell passà a propietat dels Cavallers de Crist després de la supressió dels templers, l’any 1314 l’església, poligonal, fou construïda en estil bizantí per Enric el Navegant s XV i fou acabada en època de Manuel I, per la qual cosa en resultà una de les obres més característiques de l’estil manuelí cal destacar-ne la façana principal, profusament decorada, de João de Castilho el gran claustre és obra de DTorralva i FTerzi Altres edificis importants són les esglésies de Santa Maria dos Olivares, la Conceição i São Gregório

S’inicià en l’esquí alpí, i fou campió d’Espanya i de Catalunya d’eslàlom També assolí el títol català en salts de trampolí 1962 Després, passà al motociclisme i fou president del Moto Club Barcelona a la dècada de 1970 En automobilisme competí en la Fórmula 1430 i guanyà la Copa TS 1974 Simultàniament, començà a practicar la vela al Reial Club Marítim de Barcelona amb el iot Garuda I , i s’especialitzà en creuer Seguí com a tripulant dels iots Bribón I i Bribón II El 1977 disputà l’Admiral’s Cup com a tripulant de l’ Azahara , i posteriorment ho feu amb el iot Tornado Fou el primer català…