Resultats de la cerca

Collaborà a les revistes  Joventut , Torrent 1900-02 i Cu-cut 1902-13 Prescindí dels corrents narratius del segle XX i conreà un tipus de literatura de caràcter costumista i amb poques pretensions literàries, d’entreteniment Les seves obres destaquen per la capacitat d’observació i per l’evocació d’ambients i personatges típics de la menestralia barcelonina Aplegà narracions i articles de costums a Pàgines festives 1906, Barcelona típica 1914, Tres narracions 1930, premi Concepció Rabell 1932 i De l’última collita s d També publicà les novelles L’oncle…

El 1335 fou excomunicat pel bisbe Guglielmo Franzipani, juntament amb el duc Guillem II d’Atenes i altres caps de la Companyia Catalana Hom suposa que fou qui ordenà la destrucció del castell de Sant Omer, a Tebes, arran de l’expedició de Gualter VI de Brienne, pretendent del ducat d’Atenes

Apareix per primera vegada als romans de Chrétien de Troyes, el qual en féu el protagonista del Conte del Graal , on apareix com un jove ingenu i primitiu que va passant per diversos graus de formació —militar, cortesana i religiosa— amb una rapidesa sorprenent i és l’heroi predestinat a resoldre els enigmes i les meravelles del Graal Esdevingut el paradigma del cavaller perfecte pel que fa a la cavalleria i la santedat, la seva jovenívola figura és represa per altres escriptors francesos de la darreria del s XII i el començament del XIII Vers el 1225 és un dels cavallers més…

En canviar de nom, se'n féu càrrec Albertí Editor 1954-62, des del número vuit fins al seixanta-vuit Fou una bona —i de vegades primera— tribuna per a narradors de la postguerra JMEspinàs, Mde Pedrolo, MACapmany, BPorcel, ETorres, JCarbó, FCucurull, JAmat-Piniella, JFolch i Camarasa i també d’èpoques anteriors ABertrana, RTasis, JMPoblet, PCalders Publicà sengles antologies de contistes balears i valencians i alguna versió francesa, portuguesa i basca

Estudià direcció escènica 1948-50 i posteriorment treballà com a director teatral i guionista de televisió a la RAI, amb adaptacions policíaques molt populars i reeixides Del 1977 al 1997 fou catedràtic de direcció cinematogràfica a l’Acadèmia d’Arts Dramàtiques Fou també un actiu membre del Partit Comunista Italià Publicà la primera novella el 1978 Il corso delle cose , que no obtingué cap ressò, com tampoc les següents fins a La stagione della caccia 1992, que tingué una bona acollida El 1994 publicà La forma dell’acqua , primera de les novelles policíaques…

Novellà, amb una gran dosi de nostàlgia, els anys perduts en el panorama fosc d’una Argentina contradictòria i per a molts impossible Cal esmentar les novelles Aquí vivieron 1949, Misteriosa Buenos Aires 1951, Los ídolos 1953, La casa 1954, Los viajeros 1955, Invitados en el Paraíso 1957 i, sobretot, Bomarzo 1962, obra mestra, recreació esplèndida del Renaixement italià on l’autor broda el perfeccionisme verbal i una minuciosa capacitat d’observació sobre les persones i les coses una recreació semblant, si bé no tan reeixida, presenta El Unicornio 1965, sobre l’edat mitjana, i El…

Començà a escriure poesia molt jove sota la influència d' Ivan Bunin Lluità en la Primera Guerra Mundial i durant la guerra civil fou membre de l’Exèrcit Roig Escriptor popular, amb un gran sentit de l’humor, les seves primeres obres són històries d’aventures, sovint picaresques Fou autor d’una de les més importants novelles del realisme socialista, Vrem'a, per'od ‘Temps, endavant’, 1932 altres obres són les novelles Za vlast’ Sovetov ‘Pel poder dels soviets’, 1949 i Khutorok v stepi ‘La factoria a l’estepa’, 1956 i les narracions Otec ‘El…

Les seves novelles reflecteixen la vida de la burgesia lisboeta del s XX amb les fórmules de la narrativa realista del s XIX El cicle Crónica da vida lisboeta s’inicià amb Ana Paula 1938 i continuà amb Ansiedade 1940, O caminho da culpa 1944, Tonos verdes em fundo escuro 1946, Espelho de tres faces 1950 i A corça prisioneira 1957 La influència de Balzac, matisada pel cosmopolitisme i la formació britànica de Paço d’Arcos, és evident en tota la sèrie A més, se'n destaquen altres novelles, com Memórias duma nota de banco 1962 i Cela 27 1965 Conreà també el teatre…

Realitzà estudis de dret, filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual a la premsa, ha escrit un estudi sobre García Lorca 1969 i diverses novelles El resuello 1966, Pascua y naranjas 1966, premi Alfaguara, El anarquista coronado de adelfas 1979, Angeles o neófitos 1980, Balada de Caín 1987, premi Nadal, Contra Paraíso 1993, Son de mar premi Alfaguara 1999, portada al cinema per Bigas Luna, La novia de Matisse 2000, Cuerpos sucesivos 2003 i Otros días, otros juegos 2002, on ha aplegat les novelles Contra Paraíso , Tranvía a la Malvarrosa i Jardín de Villa Valeria Ha…

Visqué els seus primers anys a Rússia i a Polònia, estudià lleis, participà com a aviador en la Segona Guerra Mundial i el 1945 ingressà en la diplomàcia Treballà en el ministeri d’afers estrangers 1946-56 i fou cònsol francès a Los Angeles 1956-60 De les seves novelles cal destacar Éducation européenne 1945, Tulipe 1946, Les couleurs du jour 1952, Les racines du ciel 1956, premi Goncourt, molt coneguda, Lady L 1963, Chien blanc 1970, Charge d’âme 1978 i Les cerfs volants 1980 Poc després del seu suïcidi es descobrí que era també l’autor de…