Resultats de la cerca

Els precedents d’aquests centres d’ensenyament vénen ja del segle XVIII, amb l’expansió industrial occidental Actualment les escoles tècniques solen ésser agrupades, i constitueixen les universitats politècniques Als Països Catalans, fins al segle XVIII, l’ensenyament tècnic i professional anà a càrrec dels gremis i collegis professionals, tot i que a Barcelona és conegut el projecte de fundació, el 1646, d’un Hospital del Sant Esperit dedicat a l’ensenyament de les arts mecàniques Però la preocupació pel foment de l’agricultura, de la indústria i del comerç a la segona meitat del segle XVIII…

Als Països Catalans era un dels pocs oficis oberts a les dones Des del s XVII, en la indústria de la llana, els paraires tendiren a recórrer a filadores de la ruralia, les remuneracions de les quals eren sensiblement més baixes que les de les ciutats

Ofici mencionat a Barcelona des del 1257, s’erigí en gremi al s XV, i fou reorganitzat el 1712 A València, els estanyers formaven un dels braços del gremi d’armers Normalment els estanyers eren inclosos en els gremis de treballadors del metall, o de diferents oficis

Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona i a l’Escola d’Arts i Oficis de Tarragona i fou alumne d’Ignasi Mallol Practicà una pintura propera a Vayreda i Nonell El 1948 i el 1954 obtingué la medalla Tapiró de la Diputació de Tarragona

Fill de l’escultor, pintor i pioner aeronàutic  Ricard Causaràs , el 1916, a l’edat de catorze anys, inicià els seus estudis artístics d’ensenyament oficial a l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, on fou deixeble de J Mongrell, V Navarro, A Alsina, A Gorera, M Mena i J Calvo i obtingué el certificat d’aptitut en l’especialitat d’escultura 30 de setembre de 1923 Per oposició d’escultura en l’Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona, obtingué diversos premis 1924, entre els quals viatges d’estudis per Espanya 1925, Itàlia…

El gremi de sastres era el més important dels oficis de la confecció al voltant se’n trobaven altres de més especialitzats, menys nombrosos i de menys importància econòmica i social, com els de calceter, peller o robavellaire i giponer, oficis que en general se separaren dels sastres durant els segles XV i XVI i s’hi reintegraren al llarg dels segles XVII i XVIII Posat sota l’advocació de santa Maria Magdalena, el gremi de sastres era, pel nombre dels seus confrares, el primer o dels primers de les grans ciutats Fins i tot es produí la separació dels fadrins en una…

A Perpinyà, els mercers es troben constituïts en confraria o gremi des del 1360 juntament amb altres oficis El 1622, foren classificats entre les arts o professions honorables A Barcelona, la confraria de mercers es creà, el 1392, sota l’advocació de sant Julià comprenia diversos oficis de comerç a la menuda, que s’anaren separant en segles posteriors la confraria s’escindí el 1626 definitivament, en els dos grups anomenats julians mercers vells julià i mercers botiguers de teles, més emprenedors i rics que els anteriors i que tingueren un paper important en la represa econòmica de la…

Es llicencià en ciències exactes i cursà la carrera de piano Esdevingué un concertista de renom i alhora fou professor de teoria i pràctica de teixits a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa El 1890 publicà, juntament amb Francesc Xavier Lluch, un Tratado teórico-práctico de tejidos

D’origen humil, exercí oficis modests taverner, transportista de fusta, joglar Com a poeta, representa una continuació de la viva tradició dels bards medievals Excellí, sobretot, en teatre, amb els seus anterliwtiau , representacions populars en les quals assolí una original síntesi entre el teatre medieval i la sàtira contemporània

Feu els primers estudis artístics a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa, i els continuà després a Barcelona Excellí com a illustrador a la premsa i per la seva obra escenogràfica En aquesta especialitat treballà per a La Comédie Française i realitzà diverses decoracions per al cinema