Resultats de la cerca

Durant la dècada de 1970 formà part del Club Nàutic d’Arenys de Mar i del Reial Club Marítim de Barcelona Fou campió de Catalunya de classe Finn 1971 Competí en la mateixa classe en els Jocs Mediterranis 1971 i els Jocs Olímpics de Munic 1972 Fou director general de l’Associació de Comitès Olímpics Nacionals 2002-04 També fou president de la Classe Olímpica Internacional Finn

És autor d’una quarantena de sardanes i de música per a cobla, i també compongué música per a orquestra, piano o orgue i música coral Fou membre i posteriorment director de la Schola Cantorum del Seminari de Barcelona, on estudià Algunes de les seves sardanes són Primavera , La pubilleta se’ns casa , Barcelona Olímpica , Camí de les Farreries o L’Ideal d’en Clavé

Competí representant el Club de Lluita la Mina en les modalitats de lluita grecoromana i lliure olímpica Es proclamà subcampió 2009 i fou tercer 2010 al Campionat d’Espanya de grecoromana, que guanyà en la categoria júnior 2009 Fou campió de Catalunya sènior de grecoromana 2009 i de lluita lliure 2009 Aconseguí també la medalla de bronze als Campionats de Catalunya en grecoromana 2010 El 2010 abandonà l’alta competició

Començà al Mataró 1954-56 i seguidament jugà a segona divisió amb el Cádiz 1956-58 i el Sabadell 1958-61 Les temporades 1961-62 i 1962-63 jugà al València, amb el qual fou dues vegades campió de la Copa de Fires Més tard actuà amb el Ceuta 1963-65 Formà part de la selecció olímpica als Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, però no arribà a jugar cap partit

S’inicià al Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Es proclamà cinc vegades campió de Catalunya de lluita en la modalitat de lliure olímpica 1972, 1973, 1975, 1977, 1980 i quatre en la modalitat de lluita grecoromana 1973, 1976, 1977, 1978 També fou campió de sambo 1978 En abandonar l’alta competició, es dedicà a l’arbitratge i arribà a ser jutge internacional de categoria tercera

S’inicià en el judo, passant per diversos clubs com el Judo Cerdanyola i el Club de Judo Badia, i aconseguí el cinturó negre primer dan 1998 En la disciplina de sambo entrenà al Club de Lluita Ripollet i competí internacionalment El 2001 fou campió estatal de sambo i obtingué la medalla de bronze en els Campionats d’Europa Alternà la pràctica del sambo amb la lluita lliure olímpica

Competí representant el Club Su-Ba- Lee Es proclamà campiona d’Europa 2003 i subcampiona 2004 en la categoria de menys de 51 kg També competí als Campionats d’Europa sènior del 2010 en categoria mosca olímpica –49 kg Fou designada esportista d’alt nivell pel Consell Català de l’Esport El 2004 rebé el premi ARC Entrenà durant més de deu anys al Centre d’Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat del Vallès

Guanyà el Campionat de Catalunya de tir al plat en modalitat de fossa olímpica 1953 El 1958 creà les indústries Gamo, empresa fabricant d’articles de tir d’aire comprimit El 1967 constituí la primera fira d’esports d’Espanya, el Saló de l’Esport i el Càmping de Barcelona També fundà la Federació Espanyola d’Associacions d’Esport i Oci Rebé la medalla d’argent al mèrit esportiu de la Federació Espanyola de Tir

Començà al Club Tiro de Pichón al principi de la dècada de 1950 Guanyà el Campionat de Catalunya de tir en la modalitat de fossa olímpica 1953 i, entre altres trofeus, aconseguí la Copa de la Victòria, al plat 1955, i la Copa David Bienvenida 1960 i el Gran Premi d’Alacant de tir al colomí 1960 Disputà el Campionat d’Europa de tir al colomí celebrat a Montjuïc 1956 i altres competicions internacionals

Fou la primera esportista catalana que guanyà una medalla olímpica Aconseguí la fita en els Jocs Paralímpics de Tel-Aviv 1968 amb l’obtenció de dues medalles de plata en les proves de 50 m lliure i 50 m braça de la classe S3 En l’edició següent Munic, 1972 guanyà una altra medalla de plata, però no l’acceptà, en senyal de protesta perquè volia que les persones amb discapacitat física poguessin competir en els Jocs Olímpics