Resultats de la cerca
Es mostren 944 resultats
Las Combarèlas
Cova
Cova amb pintures paleolítiques, al poble de Las Eisiás de Taiac (Salardès), una de les més famoses del grup de la Dordonya, descoberta l’any 1901.
Hi dominen les representacions de bisons i de cavalls, però també d’altres animals mamuts, rens, ossos i felins Hi ha també figures antropomorfes i signes abstractes Sembla correspondre a l’època magdaleniana
fibromixoma
Patologia humana
Mixoma en què abunden fibroblasts madurs i teixit connectiu.
La substància mixomatosa només es troba fisiològicament al fetus, per bé que pot aparèixer en un adult Són tumors que afecten pell i ossos No solen produir metàstasis, i el tractament és quirúrgic
acondroplàsia
Patologia humana
Defecte congènit i hereditari de caràcter dominant.
És caracteritzada per una manca de creixement dels ossos en longitud junt amb un engreixament periòstic produeix un nanisme que afecta solament les quatre extremitats Forma part del nombrós grup de les condrodistròfia
Amar
Famosa dinastia de circ, el fundador de la qual, Ahmed ben Amar, era un algerià que arribà a França a la darreria del segle XIX.
Els seus fills, Amar, domador de tigres Mustapha, que organitzà les gires Ali, ensinistrador d’ossos blancs, i Cheriff, domador de lleons, crearen el circ ambulant Amar, un dels més importants de França
Tumor benigne d’os
Patologia humana
Definició El tumor d’os és constituït per un conjunt de cèllules, provinents dels diversos teixits que formen l’estructura òssia, que, per raons desconegudes, en un moment determinat experimenten una alteració del material genètic i es comencen a reproduir a un ritme superior al normal Es considera que el tumor és benigne quan les cèllules que el conformen, observades al microscopi, presenten un aspecte similar a les del teixit del qual procedeixen En aquest cas, les cèllules del tumor continuen unides entre elles amb una gran cohesió i es mantenen nítidament separades de l’os que les envolta…
paquicefalosaures
Paleontologia
Clade de dinosaures ornitisquis pertanyents al grup dels Marginocephalia que visqueren des del Juràssic fins al Cretaci superior a Europa, Amèrica del Nord i Àsia.
Es tracta de bípedes herbívors caracteritzats per un increment del gruix dels ossos de la part superior i posterior del crani frontal, parietal, escatós, que en algunes espècies formava una estructura en forma de cúpula
cintura pelviana
Anatomia animal
Arc ossi propi dels vertebrats, d’estructura molt simple en els peixos, en els quals és lliure; és situat entre la musculatura ventral i constituït únicament per os de tipus endocondral; no es relaciona amb la columna vertebral.
En els crossopterigis apareixen els esbossos del que ha d’ésser la cintura pelviana en els tetràpodes En els vertebrats superiors, i, per tant en l’home, és formada pels ossos ilíacs i el sacre
osteopetrosi
Patologia humana
Afecció òssia congènita i hereditària, no gaire freqüent, que consisteix en un augment del teixit ossi compacte en detriment del teixit esponjós a conseqüència d’una alteració de la reabsorció osteoclàstica fisiològica.
Es caracteritza per una gran fragilitat òssia que ocasiona fractures espontànies Pot provocar greus anèmies per invasió pètria de la medulla òssia Hom l’anomena també malaltia d’Albers-Schönberg i malaltia marmòria dels ossos
quadrat
Anatomia animal
Os de cartílag de l’esplancnocrani que experimenta una notable reducció al llarg de l’escala filogenètica dels vertebrats.
En els peixos, amfibis, rèptils i ocells, aquest os serveix per a articular la mandíbula inferior a la resta del crani En els mamífers, el quadrat es modifica per formar un dels ossos de l’orella, l’enclusa
gammagrafia
Mètode d’exploració clínica, fonamentat en l’administració endovenosa d’una substància radioactiva, que es fixa d’una manera selectiva sobre les cèl·lules de l’òrgan que cal estudiar.
Les substàncies emprades són 6 7 Ga, 9 9 Tc, 1 9 8 Au i 1 3 1 I Els òrgans generalment estudiats amb aquesta tècnica són els pulmons, la tiroide, els ronyons, el fetge i els ossos