Resultats de la cerca
Es mostren 309 resultats
cuca molla
Entomologia
Nom comú de diverses espècies d’insectes dictiòpters de la família dels blàtids, de cos oval i ales sovint rudimentàries.
Són nocturns, de boca mastegadora i omnívors Les espècies més conegudes Blatta orientalis, Blatella germanica i Periplaneta americana viuen a l’interior de les cases, on fan tota mena de destrosses en els aliments, que infesten amb llur fetor
onda
En una figura que té una vora curvilínia sinuosa, cadascun dels segments sortints limitats per un arc circular, oval, etc.
medalló
Arts decoratives
Joia en forma de capsa petita i aplanada, oval o rodona, on hom guarda retrats, pintures, rínxols o records personals.
Hom el fa normalment de metalls preciosos i amb pedreria aplicada
girínids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters amb el cos oval i el dors convex negre, verd o blavós.
Atenyen uns 7 mm de llargària El primer parell de potes és llarg i filiforme, i els altres dos parells són curts i amples, adaptats per a la natació i per a lliscar sobre l’aigua Són insectes cosmopolites i comuns als Països Catalans
bandúrria
Bandúrria valenciana del 1920
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada usat, en les seves diverses formes, des de l’Edat Mitjana.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Actualment consisteix en una caixa de ressonància piriforme amb una boca oval o rodona, amb el fons pla com les guitarres El mànec disposa d’un batedor amb trasts fixos d’alpaca i un claviller que suporta un joc de clavilles amb sistema de cargol sens fi La longitud total de l’instrument és d’uns 60 cm Les cordes, en nombre de dotze sis dobles cordes o ordres, són fixades a un cordal i alçades per un pont pla Normalment es toquen amb l’ajut d’un plectre El nom de bandúrria prové del llatí tardà…
fulla
Diferents formes de fulles
© Fototeca.cat
Botànica
Òrgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a les branques.
La fulla és un òrgan característic de l’esporòfit dels espermatòfits i dels pteridòfits Segons el lloc que ocupen i les modificacions que han experimentat hi ha cinc tipus de fulles cotilèdons, catafilles, nomofilles o fulles pròpiament dites, hipsofilles i antofilles Una fulla típica consta de tres parts el limbe , que és la part laminar de la fulla, el pecíol , que és el peduncle que sosté el limbe, i la beina , que és la base eixamplada del pecíol En alguns casos la fulla és sèssil i no té pecíol A vegades la fulla presenta, a la base, lígula o estípules La fulla té dues cares, una de…
raça brasílida
Antropologia física
Raça d’amerindis mesocefals de talla baixa, pell de color de canyella, cabells estirats, cara oval, nas dret i pòmuls sortints.
Ocupa la major part de les conques de l’Amazones i l’Orinoco i, fins al segle XVI, ocupà també les Antilles
vol-au-vent
Pastisseria
Pastís de pasta fullada, de grandària i forma diverses (rodona, oval o quadrada), que hom farceix amb preparacions salades o dolces.
dolina
Dues dolines, al Pozo de las Ánimas, a Malargüe, Argentina
Geomorfologia
Depressió oval de dimensions i profunditat variables que es forma en el relleu càrstic a partir d’un punt d’absorció.
Al marge aflora la roca, mentre que al fons resta la terra rossa , producte de la descalcificació, molt apta per al conreu
premi Josep Vallverdú
Premi d’assaig en llengua catalana que atorga anualment l’Ajuntament de Lleida i la Diputació de Lleida.
Fou convocat per primera vegada el 1984 Relació d'obres i autors guardonats 1984 Gabriel Ferrater obra poètica , de Xavier Macià i Núria Perpinyà 1985 Àmbits de postmodernitat , d’Àngel Castiñeira 1986 Les rutes de Ponent , de Vidal Vidal 1987 Assaig sobre periodística catalana , de Josep MCasasús 1988 Repensar Catalunya , d’Oriol Pi de Cabanyes 1989 Miralls màgics , de Carme Arnau 1990 Eros i Art , de Gerard Vergés 1991 Les cruïles de la utopia , de Xavier Duran 1992 Papers privats , d’Enric Bou 1993 Estandarització i establiment de llengües , de Xavier Lamuela 1994 El paradís de les…