Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
Bibliografia
1359 – 1518 Abadal i de Vinyals, R d’ Pere el Cerimoniós i la decadència política de Catalunya , Edicions 62, Barcelona 1972 Actas de las Cortes Generales de la Corona de Aragón de 1362-1363 , recopilades i transcrites per JM Pons Guri, Ministerio de Cultura, Subdirección General de Archivos, Bibliotecas y Museos, Madrid 1982 Ainaud de Lasarte, J El Palau de la Generalitat de Catalunya , Generalitat de Catalunya, Barcelona 1988 Albert, R i…
Castell de Palau-sator
Art romànic
Situació Torre castell, l’element més notable del conjunt, restaurada recentment És un edifici bastant ben conservat, probablement del segle X J Bolòs És un castell pre-romànic situat al cim d’un turó, des d’on s’albiren els camps tot al voltant, situats en un nivell més baix Aquesta fortificació, de l’alta edat mitjana a l’època gòtica, fou lleugerament transformada i esdevingué la torre mestra d’un castell més ampli, envoltada d’un clos emmurallat Mapa 334M781 Situació 31TEG093488 El castell és situat al centre de la població de Palau-sator i ja és visible des la carretera que hi mena Pels…
Ferran II de Catalunya-Aragó
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1479-1516), de Castella (Ferran V) (1474-1504), de Sicília (Ferran II) (1468-1516) i de Nàpols (Ferran III) (1504- 16).
Fill de Joan II , menystenint els drets de l’hereu Carles, el nomenà 1458 duc de Montblanc, comte de Ribagorça i senyor de Balaguer, a Catalunya, i comte d’Agosta 1458-66 i senyor de Casale di Melilli, a Sicília En morir el seu germà Carles de Viana 1461, fou jurat primogènit del regne d’Aragó Calataiud i lloctinent general de Catalunya, sota la tutoria de Joana Enríquez, i després primogènit de Catalunya Lleida alhora rebé el principat de Girona i noves rendes i terres a Sicília senyoria de Piazza Armerina i Caltagirone, ducat de Noto,…
història del dret
Historiografia catalana
La historiografia jurídica fa referència a les obres i els autors que estudien la història del dret.
També s’hi han d’incloure llibres sobre institucions de dret públic i privat Malgrat que a Catalunya hi ha una llarga tradició medieval de comentar els Usatges Jaume de Montjuïc, Narcís de Santdionís, Jaume Marquilles, etc, la historiografia jurídica catalana té els seus inicis al llarg dels s XVI i XVII Els primers historiadors del dret català Davant del perill inqüestionable que representà l’involucionisme de la monarquia castellana contra les institucions catalanes, diferents autors estudiaren algunes de les principals institucions públiques que han configurat l’essència jurídica del país…
Castell de Calonge
Art romànic
Situació Un aspecte del castell, molt reformat i amb diverses construccions d’èpoques posteriors F Tur Al centre del nucli antic de la vila de Calonge hi ha el castell, que ocupa una zona força extensa, format per sectors d’èpoques distintes actualment és en curs de restauració i serà totalment destinat a ús públic biblioteca, museu, sales d’actes i exposicions, dependències municipals, etc Mapa 334M781 Situació 31TEG062346 A la plaça Major, on també hi ha l’església parroquial, hom troba la façana renaixentista d’una de les més importants ampliacions fetes al castell segle XVI o XVII,…
Guillem Maria de Brocà i de Montagut
Historiografia catalana
Jurista i historiador del dret, descendent d’una família d’origen nobiliari procedent del poble de Sant Martí de Brocà (Berguedà) establerta a Reus a mitjan segle XVII.
Vida i obra Era fill de l’advocat Salvador de Brocà i de Bofarull, batlle de Reus 1838-43 i president de l’Audiència Territorial de Mallorca 1856-64, el qual era nebot de Pròsper de Bofarull i Mascaró 1777 – 1859, primer director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1814-49 Continuà la tradició jurídica familiar i comptà alhora amb la influència històrica i literària dels Bofarull Estudià el segon ensenyament a les Illes Balears Des de la jubilació del seu pare, s’establí a Barcelona, on estudià 1864-68 dret a la Universitat de Barcelona Es llicencià el 17 de setembre de 1869 i s’hi doctorà el 25…
Palau-sator

Aspecte del carrer Major a Palau-sator (Baix Empordà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà estès a la plana al·luvial empordanesa, a la dreta del Daró, prop de la costa.
Situació i presentació Limita al N amb Fontanilles, a l’E amb Pals, al S amb Torrent i a l’W amb Vulpellac i Ullastret Comprèn, a més del poble de Palau-sator, cap de municipi, altres pobles i llocs que, almenys des del l632, formaren una batllia reial Sant Feliu de Boada, Fontclara, Pantaleu i Sant Julià de Boada Travessa el terme d’W a E la carretera local que uneix la Bisbal d’Empordà amb la carretera local de Pals a Torroella de Montgrí Hi ha altres carreteres que uneixen els diversos nuclis de població La població i l’economia El fogatjament de vers el 1370 dóna 22 focs a Palau-sator, 11…
La sardana
La sardana com a dansa nacional Abans d’entrar en l’explicació del procés que, fa més d’un segle, va transformar la sardana de ball popular a la consideració de dansa nacional, pot ser bo fer una breu referència no tans sols als seus orígens, sinó també a les especulacions que s’han difós en aquest cas Aureli Capmany fou un dels fundadors 1907 i director 1909 de l’Esbart Català de Dansaires La illustració reprodueix la portada d’un dels seus llibres, La sardana a Catalunya , del 1948 CPCPTC - Montse Catalán La referència al sentit mític originari d’aquesta dansa i al seu valor simbòlic va…
Antoni Aulèstia i Pijoan
Antoni Aulèstia i Pijoan (BC)
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Política
Entitats culturals i cíviques
Historiador, crític literari i escriptor.
Vida i obra Orfe de pares, el curs 1864-65 es traslladà a Barcelona, encara que tornà a residir temporalment a la seva ciutat natal Estudià filosofia i lletres i dret, però professionalment fou cap d’administració de la Companyia de Tramvies de Barcelona Des de ben jove intervingué en diversos debats lingüístics i, mogut pel seu catalanisme, participà en moviments polítics Fou un dels fundadors de La Jove Catalunya 1870, una de les primeres associacions que, durant el període 1870-75, volien transformar el moviment literari de la Renaixença en un moviment pròpiament polític El 1880 participà…
, , ,
Bibliografia general referent al romànic del Gironès
Art romànic
AAV Amics de l’art vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1950 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives, Biografies catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1965 Ainaud de Lasarte, Joan Pinturas románicas , coll Unesco de Arte Mundial, 7, París 1957 Ainaud de Lasarte, Joan Art romànic Guia , Ajuntament de Barcelona-Museu d’Art de Catalunya, Barcelona 1973 Ainaud de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina